Comunicat conjunt Unitat Nacional Catalana i Partic Republicà Català per a l'11 de Setembre

2008-09-09T11:43:00.001-07:00

11 SETEMBRE 2008

Comunicat conjunt Unitat Nacional Catalana UNCat i Partit Republicà Català PRC:

Contra l'estafa de l'Estat de les Autonomies espanyol, avancem junts cap a la independència

Els darrers anys han evidenciat que l'Estat de les Autonomies borbònic nascut en el postfranquisme i que a la pràctica ha significat per a Catalunya el manteniment del model d'estat forjat durant la dictadura està fent fallida. Cada vegada més sectors de la societat catalana s'adonen que la crisi de l'autonomisme només té una solució: fer que la nació catalana, de Salses a Guardarmar i de Fraga a Maó, esdevingui un Estat sobirà al si de la Unió Europea.

Tots els intents que des de Catalunya una classe política derrotada, sotmesa i submisa ha fet per trobar el denominat "encaix" del nostre país dins l'Estat espanyol han tingut com a resultat el fracàs i el menyspreu més absolut dels espanyols. Els nostres representants parlamentaris han demostrat la seva total ineficàcia a l'hora de defensar els interessos dels catalans davant les constants agressions espanyoles i sempre han posat els seus interessos personals, laborals, econòmics o partidistes per davant de la defensa dels drets i les llibertats del poble català.

És per això que, a hores d'ara, un cop demostrat que l'autonomisme no dóna ja mes de si, quan s'ha constatat que la solució a les problemàtiques que afecten el conjunt de la societat catalana no pot arribar de cap nou Estatut i de cap negociació bilateral amb el govern espanyol, les organitzacions sotasignades manifestem al poble de Catalunya en aquesta diada de l'Onze de Setembre que l'únic camí que ens portarà a la nostra llibertat com a nació és el de la sobirania.

Tan sols amb la independència, només amb la consecució d'un Estat propi, la ciutadania catalana podrà disposar del poder polític necessari per afrontar els reptes de futur que té al davant i per prendre les seves decisions amb total llibertat.

Catalunya Acció, Unitat Nacional Catalana i el Partit Republicà Català manifestem la determinació d'avançar cap a la independència, conjuntament amb altres organitzacions que comparteixin aquest mateix objectiu, mitjançant l'impuls d'un projecte polític transversal i patriòtic, que tingui la llibertat nacional del nostre poble com a principal fita a assolir i que trenqui definitivament amb l'autonomisme.

Així mateix, afirmem que no donarem suport a cap proposta política que tingui com a finalitat donar cobertura a uns partits polítics parlamentaris que han fracassat a l'hora defensar els drets nacionals de Catalunya, ni participarem en cap front autonomista que pretengui defensar un Estatut que a hores d'ara tothom té clar que ha mort abans de néixer, ni tampoc avalarem cap proposta de nou finançament que mantingui l'espoli fiscal contra Catalunya i els catalans, i que encobreixi una mal anomenada "solidaritat" que tan sols és, dit d'una manera clara, un robatori que Espanya perpetra anualment contra totes i cadascuna de les famílies catalanes.

Ja ha passat l'hora de conformar-nos amb uns quants milions més a l'any, amb uns millors trens o amb un aeroport amb una minsa participació catalana. Ara és l'hora de la sobirania. Els catalans volem ser amos del nostre destí,volem per a nosaltres i per als nostres fills una Catalunya en què la llengua, cultura i identitat pròpies en siguin les hegemòniques arreu del nostre territori. Per això, volem deslliurar-nos per sempre més de l'opressió i colonització espanyola i francesa i junts ho aconseguirem.

Visca Catalunya lliure!

Programa d'actes per la Diada:

Barcelona:

- dia 10 de setembre a les 22'30 Intervenció conjunta d'Unitat Nacional Catalana i Partit Republicà Català al Fosar de les Moreres a l'acte organitzat per l'associació Memorial 1714. Després es farà l'Ofrena Floral al Fossar de les Moreres.

- dia 11 de setembre a les 10 del matí Ofrena Floral al Monument de Rafael de Casanovas, ens trobarem prèviament a la nostra parada.

- dia 11 de setembre al matí parada de venda de material i de distribució de propaganda a la Ronda de Sant Pere, prop del Monument a Rafael de Casanovas.

- dia 11 de setembre a les 12 del matí Ofrena Floral conjunta d'Unitat Nacional Catalana i Partit Republicà Català al Monument al general Josep Moragues, davant el Museu d'Història de Catalunya.

Vic:

- dia 10 de setembre acte conjunt d'Unitat Nacional Catalana i el Partit Republicà Català amb una concentració a les 20'15 davant l'Ajuntament i a les 20'30 Ofrena Floral també conjunta a la Plaça de Bac de Roda.

Feria de Abril: crònica d’un lent declivi

2008-05-02T04:13:00.000-07:00

La Feria de Abril cada any es munta a la zona nord del Barcelonès, amb el suport entusiasta del PSOE amb l’objectiu de destruir la cultura i la llengua catalanes. Enguany, amb una mica menys de suport institucional, la Fecac que dirigeix amb mà de ferro el personatge Francisco García Prieto ha tornat a dir que han rebut milions de persones. Una mentida més, com cada any.
Però que aquesta propaganda no impedeixi que coneguem la veritat. Segons algunes dades publicades, la Feria de Abril ha rebut menys visites que altres anys edicions, en la línia descendent d’aquest festival de pols, brutícia, crits i petits furts (a Salvador Sostres li van robar la cartera en aquesta edició, potser faria bé de no anar-hi més). Es calcula que ha perdut un 10 per cent de visites, tot i que TMB, obligada pels socialistes, ha tornat a posar tots els mitjans per dur les masses no integrades fins aquesta orgia de nostàlgia, imperialisme i sevillanes. Fins i tot els Mossos d’Esquadra van permetre que la Feria de Abril mantingués les portes obertes fins molt més tard de l’hora oficial de tancament.
En total, només hi van anar unes 300.000 persones, que representen el pinyol dur de las ‘casas regionales’, nous immigrants sense identitat i milers de quillus de l’àrea metropolitana que van a lligar, emborratxar-se i fer trombos amb els seus cotxes a la sortida. El pitjor d’Espanya, ras i curt.
Per tot plegat és de preveure que la Feria de Abril a Catalunya duri encara uns anys més, però és evident que abans de 10 anys haurà tancat la persiana perquè ja no té afluència i perquè ja no és un negoci tan lucratiu com abans. La nostra obligació, mentrestant, és denunciar aquesta monstruositat una vegada i una altra, per evitar que la bona gent catalana hi posi les peus, moltes vegades enganyada i de bona fe.
Per cert, que algú prengui nota d’una dada. Convergència Democràtica (CDC) i Unió Democràtica van posar una caseta a la Feria de Abril, on tot estava en castellà, per intentar una vegada més ‘caure bé’ als colonitzadors. Com que els colons saben perfectament quina és la seva tasca destructora, ni s’hi van acostar. No estaria de més que alguns els féssim arribar el nostre desacord amb aquesta connivència amb l’enemic de Catalunya. A l’enemic no se’l convenç, se’l combat!

Sectarisme

2008-04-12T04:19:00.000-07:00

Des del seu mateix naixement, Unitat Nacional Catalana (UNCat) ha patit una sèrie d’atacs i difamacions per part de determinats sectors i grups de l’independentisme, sobretot el d’esquerres. No és que tingui cap importància, atès que aquesta campanya permanent d’insults ha permès a UNCat de donar-se a conèixer i créixer en militància i simpaties. Per aquesta raó, ens consta que els membres d’aquest partit porten més bé que malament aquestes campanyetes virtuals.
Ara bé, més enllà d’això, el fet té una segona lectura molt més greu i preocupant. Es tracta de la intolerància i el sectarisme que afecta l’independentisme des de sempre. És molt preocupant que alguns independentistes, en comptes de respectar el company de trinxera (encara que no pensin igual en tot) i centrar-se en l’enemic comú, es dediquin a escampar divisions, baralles i sospites dins del nostre camp comú.
Diuen que UNCat és de dretes. Nosaltres pensem que no ho són i ells diuen que no ho són. Però i si ho fossin, què? No és pot ser de dretes i independentista, com Francesc Macià? Diuen que UNCat són nazis. Algú en té alguna prova? Algú ha trobat algun text d’ells que ho digui? El Racó Català és un lloc ideal per a publicar-los. Animem tothom que trobi proves que les publiqui.
El problema de fons, amics, és un altre: l’esquerra independentista “radical”, aquesta que té tics anarquistes o llibretaris, aquesta que s’omple la boca de radicalisme i marxisme, no ha servit per a res en quasi 40 anys de vida. Només ha servit, darrerament, perquè els més espavilats hagin creat les CUP i hagin començat a fer política. I volen amagar el seu fracàs amb la mentida i l’atac en defensa d’una puresa ideològica que fa riure (quan no fa plorar).
No és temps de sectarisme. Quasi mai, des de les files del nacionalisme 33, s’ha criticat les altres opcions nacionalistes o independentistes. Tots som companys de viatge, som companys de lluita. L’enemic és un altre, i quan nosaltres discutim, ell riu.

Els espanyols es mengen el seu orgull amb patates

2008-03-21T16:52:00.000-07:00

Aquests dies hem assistit, arrel de l’accés democràtic de Kosovo a la seva independència política, a la histèria habitual dels espanyols, i concretament del govern del PSOE. El ministre d’Afers Exteriors, Miguel Angel Moratinos, va dir que Espanya no reconeixerà Kosovo i es va arrenglerar amb països no democràtics com Sèrbia o Rússia. Fins aquí, cap problema: els feixistes s’ajuden sempre entre ells, amb la vana esperança de fer pinya contra el progrés de la democràcia i la llibertat. El pobre Moratinos, que és un fracassat, deu esperar que el dia que Catalunya proclami la seva llibertat no ens reconeguin ni a Moscou ni a Belgrad. La veritat, ens importa un rave, mentre ens reconegui qui ens ha de reconèixer: Washington i Brussel·les.Però la gràcia de tot plegat és que els espanyols, una vegada més, han fet el ridícul, i més concretament el pobre Moratinos. Espanya té tropes sobre el terreny i, tot i que a Madrid diuen que no ajudaran els kosovars a consolidar la seva independència, a Pristina les forces espanyoles estan al servei de l’OTAN i estan a primera fila defensant Kosovo dels serbis. No només això, sinó que ja s’han enfrontat amb els serbis del nord del país i de moment més d’un soldat borbònic ha quedat ferit.
O sigui que només ens queda veure per la televisió com la ‘realpolitik’ fa que els imperialistes i feixistes es peguin entre ells. Amb una mica de sort, en cauran uns quants de cada bàndol i podrem estar en un món una mica més segur i més tranquil.

El vot patriòtic del dia 9

2008-02-29T08:06:00.000-08:00

Diumenge dia 9 de març hi ha eleccions a les Corts d’Espanya. Catalunya hi envia 47 diputats. Com que som un país encara dèbil amb una classe política venuda i entregada (amb excepcions), aquests 47 diputats es dediquen durant quatre anys al gran joc de la política estatal, fent i desfent majories amb dues úniques opcions: PP o PSOE. Cap de les dues opcions és bona per a Catalunya, tal com ha quedat demostrat moltes vegades. Tot i així, tothom pensa en els pactes posteriors i és una evidència que els partits nacionals catalans (CiU i ERC) votaran si cal la investidura de Zapatero com a president del govern espanyol. Això és així i ho sap tothom.
Dit això, i davant d’aquest fet més que probable, quina ha de ser l’actitud del votant patriòtic separatista? Bé, davant de les eleccions del dia 9 de març podem fer diverses coses. Són les següents:

1. Podem abstenir-nos i no recolzar cap partit perquè són eleccions espanyoles. De la mateixa manera que els noruecs no voten a Suècia i els eritreus no voten a Etiòpia, tampoc els catalans hem de votar a Espanya. Si votem, estem legitimant el fet de formar part de l’Estat espanyol. Aquest opció, defensada per Unitat Nacional Catalana (UNC), però també per la CUP, és una opció molt coherent i és una actitud de fermesa inequívocament independentista.

2. Podem votar en blanc. És una fórmula de vot protesta per naturalesa. Implica participar, però alhora implica que no hi ha cap partit nacionalista que ens satisfaci. Per exemple, Heribert Barrera ha demanat el vot en blanc com a toc d’atenció a ERC i CiU, perquè abandonin les seves diferències ridícules i comencin a treballar conjuntament en benefici del nacionalisme català. Un altre argument és que cada vot en blanc, que sí que són vots vàlids, implica una pèrdua de percentatge dels altres partits. O sigui que cada vot en blanc fa més difícil, per exemple, que Ciutadans tregui representació.

3. Podem votar CiU o ERC o alguna altra opció nacionalista que es presenti, com el Partit Republicà Català (PRC). Però hem de tenir clar que participem del sistema i que, quan convergents o republicans facin Zapatero president, no ens podrem queixar. En defensa d’aquesta opció cal dir que, d’alguna manera, cada diputat que tregui CiU o ERC és un diputat menys que treu el PSC-PSOE, el PP o ICV-EUiA. I això, en sí mateix, ja és un bon argument.

Aquestes són les opcions que tenim el dia 9 de març. Que cadascú voti en conseqüència.

Nota: he eliminat el vot nul perquè és un vot no vàlid i que pot ser fàcilment manipulat o atribuït als grups anti-sistema, i el nacionalisme unitari està radicalment en contra d’aquests grups marginals de caràcter anarquista.

Kosovo

2008-02-22T03:31:00.000-08:00

Catorze nous Estats europeus des del 1990. Això és una dada real i un fet objectiu que demostra que les nacions que volen i s’ho treballen, al final aconsegueixen ser lliures i convertir-se en Estats independents. La constància, la disciplina, el rigor i la immunitat als atacs i els insults són claus per tirar endavant la nostra lluita. Precisament per això, aquests són els valors d’Unitat Nacional Catalana (UNC) i de molts militants nacionalistes d’arreu del país.
El poble del Kosovo ha donat una lliçó a tothom, no només al serbis. La lluita per l’autodeterminació és una lluita de rabiosa actualitat per molt que es vulgui dir el contrari. De fet, el nacionalisme és el motor de la política mundial i la immensa majoria de conflictes del món es basen en una lluita entre pobles diferents. Negar el contrari és perpetuar els conflictes. Només amb l’exercici del dret a l’autodeterminació es posarà punt final a la gran majoria de problemes del planeta. Actualment hi ha uns 190 Estats al món. Passaria res si, a mig termini, n’hi haguessin 230? No passaria res: al contrari, passaria que moltes guerres s’acabarien i el món seria més pròsper.
I encara una altra dada: Kosovo s’ha alliberat d’una nació tan radicalment violenta com és Sèrbia, i en el seu dia les petites repúbliques bàltiques es van alliberar d’un país netament feixista-bolxevic com és Rússia. Això vol dir que nosaltres podem alliberar-nos d’Espanya, un país que no supera un examen en profunditat sobre democràcia i drets humans i que, a més, amb prou feines fa una generació que menja calent cada dia. Ens en sortirem!

Concentració: No a l'integrisme islàmic

2008-02-05T12:11:00.000-08:00

Vida cultural en català

2008-02-01T06:30:00.001-08:00

Avui només vull fer breu apunt per recordar-vos que és molt important que la vida cultural que dugueu a terme sigui, en la mesura del possible, en llengua catalana. Pot semblar una cosa menor, però anar al cinema, al teatre, escoltar la ràdio, mirar la televisió, comprar un disc, una revista o un llibre en català és molt important. I penseu que té un efecte doble: no només reforcem la nostra llengua, sinó que deixem de fer-ho en espanyol. És a dir, que dur a terme una vida cultural en català suposa que hi ha algú menys que la duu a terme en castellà.
Sé que a vegades aquesta actitud té el seu cost, perquè el cinema en català està més lluny de casa o la traducció al català del llibre que volem sortirà més tard que la versió castellana. Però hem de ser ferms i tenir constància, perquè la constància i la disciplina són estratègics en una lluita de reconstrucció nacional com la que nosaltres vivim.
També és important que no només ho fem nosaltres, sinó que el nostre entorn també ho vegi i mica en mica agafi l’hàbit. Encara no som molts, però si animem els nostres entorns i famílies cada vegada serem més. Recordeu que un nacionalista del moviment patriòtic 33 ha de ser un exemple i un punt de referència a seu voltant.

Terrorisme islàmic i progressisme de pa sucat amb oli

2008-01-25T06:47:00.000-08:00

Sembla que finalment ja els tenim aquí. Per si algú considera que Madrid, París, Londres o Nova York no formen part del nostre entorn cultural, ara espero que a tothom li quedi ben clar. Els fonamentalistes islàmics tenen Barcelona i Catalunya també al seu punt de mira. De res serveix que els progressistes catalans i els moviments alternatius hagin convertit la capital catalana en la capital mundial de la pau i de la xerrameca esquerranosa, internacionalista i pro-àrab. A l’hora de programar els atemptats, els cervells d’Al Qaeda emboscats a Tora Bora posen Barcelona al mapa d’Occident, com és ben lògic, i no tenen manies a fer rebentar un autobús o un vagó del Metro ple de gent que van a la feina, la universitat o a veure la família.
Però com era previsible, tota aquesta gentola progressista encara té pa a l’ull i no ho volen entendre. Han fet crides a no criminalitzar els immigrants pakistanesos i han dit que les fotos dels detinguts fan mal a la imatge que tenim de l’islam. Que es fotin. Oi que no es detenen catòlics o budistes a punt d’immolar-se en un autobús? Oi que els pilots que es van estavellar contra les Torres Bessones no eren testimonis de Jehovà? Oi que els que van atacar les instal·lacions de la ONU a Algèria no eren protestants calvinistes? Doncs que els musulmans assumeixin que tenen un problema i no ens vinguin amb romanços.
Això sí, tota la cort d’irresponsables catalans continuen a lloar l’Islam, a dir que no siguin criminalitzats, a dir que només predicaven i a demanar proves a la Justícia. Potser el dia que rebentin mig centenar de catalans a la parada de Metro de Diagonal ho veuran diferent.

Parelles lingüístiques: un exemple a seguir

2008-01-18T04:18:00.000-08:00

Aquests dies hem vist les dades de l’aplicació, des de fa uns quants anys, de les parelles lingüístiques. En total, durant l’any passat es van formar 6.304 parelles lingüístiques. L’any anterior van ser 4.496 en total. Ja sabeu com funciona aquest sistema: un català o catalana contacta amb una persona de fora a través de les institucions o d’alguna de les entitats col·laboradores i li ensenya el català oral durant un mínim de 10 hores. Les dues persones queden a la cafeteria o a la plaça o on sigui i parlen només en català, per tal que l’estranger el practiqui i s’acostumi a sentir-lo. Per desgràcia, és sabut per tothom que molts catalans i catalanes canvien al castellà quan veuen algú de fora.
És a dir que, en només dos anys, més de 10.000 estrangers hauran passat per un curs accelerat de llengua catalana amb un professor molt especial: una persona d’aquí prou motivada per gastar 10 hores del seu temps lliure ensenyant català a un foraster. És lògic que qui fa això no només ensenya català, segurament també explica com és el país i la situació política en la qual ens trobem (segurament per això els socialistes volen liquidar el programa, però de moment en això ERC resisteix).
És evident que aquest sistema no salvarà la llengua catalana ni integrarà la immigració de cop. Però és un bon sistema de base, al marge de la feina que es fa a les escoles i les administracions. Podem, doncs, posar-hi el nostre gra de sorra i contribuir a enfortir la nostra llengua i cultura. No ens queixem tant i passem a l’ofensiva.
Així doncs, qui tingui interès en participar del programa pot trobar més informació al Consorci per a la Normalització Lingüística (www.cpnl.cat).

El cas del guàrdia urbà en coma i els “observadors internacionals”

2008-01-11T05:52:00.000-08:00

Fa un parell d’anys, uns okupes van muntar una festa il·legal al carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona. Més de mil persones s’hi van aplegar per beure, fumar porros, drogar-s’hi i fer les típiques coses que fan aquesta mena de gent, fonamentalment estrangers amb un respecte zero per la nostra cultura. Alertada pels veïns, la policia local de Barcelona va intervenir-hi per posar fi a la festa i fer complir la llei.
Els okupes, en la seva línia habitual a mig camí entre l’anarquisme i el feixisme, van atacar la Guàrdia Urbana amb tota mena d’objectes contundents, i van llençar un test al cap d’un agent que encara avui, dos anys més tard, continua en coma. Aquest agent està casat i té família, per cert, i estava guanyant-se la vida honestament.
Aquests dies es jutja el grup agressor, i molt especialment dos okupes d’origen xilè i un tercer argentí. Com era previsible, han negat els fets i han tingut la barra (sí sí, la barra) de dir que se’ls ha detingut per ser sud-americans. Això no se sosté per enlloc, com és evident i qualsevol persona civilitzada pot entendre, però el sempre manipulador col·lectiu okupa (els agrada anomenar-se anti-sistema, tot i que en viuen més que ningú) se’ls ha cregut i ja s’han muntat campanyes de solidaritat i tota la pesca habitual. Fins aquí, res de nou, la mateixa cantarella habitual de gossos, rastes, brutícia, timbals i, com no, cap paraula en català, perquè parlar català deu ser de dretes i destruir cultures autòctones és molt progre.
El més greu de tot plegat és que aquesta campanya ha arrossegat els governs de Xile i Argentina, que hi ha enviat l’ambaixador i el cònsol, respectivament. Al seu costat, un representant del Col·legi d’Advocats de Barcelona i per si fos poc, una madre de la plaça de Mayo d’Argentina. Tots aquests es fan passar per “observadors internacionals”, com si Catalunya fos el Congo o el Nepal. Això sí, a Xile i Argentina van matar i fer desaparèixer milers i milers de persones i ni tan sols ho estan investigant, però van pel món donant lliçons de transparència judicial i democràcia.
Tot plegat ens ha de fer pensar en allò que ja sabem: que hi ha persones que vénen a treballar i integrar-se a casa nostra, i també hi ha persones que vénen a fer el gos, a tenir gossos pollosos, a reclamar subsidis, a ocupar edificis públics o privats, a robar electricitat i aigua als veïns i veïnes, i a sobre a donar-nos lliçons.
I als catalans ningú no ens ha de donar lliçons de res, i menys encara aquesta gentola del tercer món, que són tan feixistes com els dictadors que els van manar durant dècades.

El genocidi armeni i la qüestió turca

2008-01-03T13:13:00.000-08:00

Un dels debats més importants dels darrers temps fa referència a la possible entrada de Turquia dins la Unió Europea (UE). Els progressistes de torn i l’esquerra clàssica desnaturalitzadora aposten sense embuts per l’entrada d’aquest país asiàtic dins la UE, apel·lant al reforçament dels vincles amb els països musulmans i a altres factors de caràcter econòmic.
Però des d’una perspectiva occidentalista i, en el nostre cas, identitari, no podem acceptar la integració de Turquia per diverses raons. La més fonamental, com és lògic i evident, rau en el fet que Turquia no forma part d’Europa, si exceptuem un petit fragment situat al nord-est de Grècia. A banda, més enllà del fet geogràfic (ja prou important), tenim el fet que els turcs tenen una cultura i religió completament oposada a la cultura europea, basada en el laïcisme, en la democràcia i en el respecte a uns determinats valors comuns, com ara la diversitat.
És aquí on rau el segon gran problema. Turquia és un Estat edificat damunt del genocidi i la persecució. En primer lloc, van exterminar durant el segle XIX totes les comunitats gregues situades a la costa occidental del país i van expulsar a Grècia tota la població ortodoxa supervivent. Algunes fonts estimen en 1,3 milions els grecs i gregues expulsats de casa seva a principis dels anys 20 del segle passat.
Paral·lelament, el govern turc de Kemal Ataturk va escometre la població armènia, tot perpetrant un dels genocidis més brutals de la història recent. En total, és un fet demostrat que a partir del 1915 van morir més de mig milió d’armenis a mans dels turcs, alhora que centenars de milers més van ser obligats a marxar del país cap a Europa (principalment França) o els Estats Units. Milers de dones van ser violades i assassinades, davant la complaença del govern d’Ankara. Les imatges de les atrocitats van donar la volta al món sense que ningú no pogués fer-hi res.
Des de llavors, pocs armenis fan vida normal a Turquia. L’hostilitat de l’administració és evident, i les relacions amb la petita república d’Armènia es basen en la confrontació i l’amenaça per part turca. Fa poc temps, pistolers nacionalistes turcs van matar a trets el periodista armeni Hrant Dink, amb el plàcet de la policia turca i l’aplaudiment de gran part de l’opinió pública turca, que comparteix la idea d’un Estat turc homogeni i sense minories.
Ara, quasi un segle després, el govern turc continua la construcció del seu Estat sobre la sang i la repressió, amb el torn dels kurds. No només terroritza els kurds de Turquia, sinó que ara ataca els kurds del nord de l’Iraq. Així les coses, algú encara és partidari de l’entrada de Turquia a la UE?

Front patriòtic nacional: la victòria ideològica

2007-12-27T15:33:00.000-08:00

La crisi de les infraestructures ha posat en evidència que la nostra lluita separatista va més enllà de la defensa de la cultura i la llengua catalanes. El desastre global i la crisi econòmica evidencia, més que mai, el fet que la pertinença a Espanya té conseqüències negatives en tots els sentits i afecta la butxaca i el nivell de vida de tots els habitants de Catalunya, votin a qui votin i parlin com parlin. Ras i curt: tenir el DNI espanyol és un mal negoci per a tothom i això ja no és opinable, sinó que és una realitat i una veritat com un puny.
No només Espanya ens perjudica, sinó que no ens deixa en cap cas que intentem fer alguna cosa per millorar la nostra condició o afrontar els problemes. Ells creen problemes i no ens deixen resoldre’ls, sinó que hi hem de conviure dia a dia. La qualitat de vida cau en picat, el diferencial d’inflació empobreix les butxaques dels més desafavorits, no tenim les beques que ens mereixem, l’Estat ens roba gran part dels diners, no podem tenir l’aeroport que volem ni podem decidir quins trens volem ni en quina direcció han d’anar. Això és Espanya: un règim fonamentat en el robatori i l’espoli.
Dit això, queda clar en conseqüència que el nacionalisme no és ideològic en el sentit clàssic, és a dir, que no ha de ser de dretes ni d’esquerres, sinó que ha de ser unitari. Primer hem de comprar la casa, després ja decidirem si fem tres o quatre habitacions. O com diu l’articulista, primer curem el càncer i després ja ens ocuparem del refredat.
És davant d’aquesta constatació que pren més consistència que mai el fet de separar definitivament el nacionalisme de les dretes i les esquerres. Catalunya necessita un front patriòtic nacional interclassista i transversal, que prioritzi el país per damunt de tot al marge de les grans ideologies internacionals. L’objectiu ha de ser únic i és molt senzill: tenir majoria al Parlament de Catalunya, convocar un referèndum d’autodeterminació i posar les bases per guanyar-lo. A partir d’aquí, proclamar l’Estat català en forma de República Catalana, dotada d’un sistema de democràcia parlamentària i amb el català com a única llengua oficial.

UNC i el nacionalisme 33 ja està en aquesta dinàmica. T’hi apuntes?

Un any més, arriba el boicot als productes catalans

2007-12-24T08:20:00.001-08:00

És Nadal i com cada Nadal, tot torna. Com per exemple el boicot als productes catalans allà a Espanya, on torna la ràbia racista contra el nostre poble. Davant d’aquest fet habitual, hi ha dos tipus de reaccions. La primera és la clàssica del català esporuguit i acovardit, que lamenta el fet i en culpa el nacionalisme català amb frases com “és que els hem de caure millor” o “no ens passem que després no ens compren els productes”. Tot plegat, misèria humana, falta de dignitat i, encara pitjor, interiorització absoluta de la condició colonial del poble català.

Per sort, però, cada vegada hi ha més gent que adopta una altra actitud. La gent que ja veu que no hi ha res a fer i que ja veu que no es pot fer pedagogia davant d’una colla de brètols que són a Europa de miracle. Cada vegada més gent comprèn que no és a Sevilla, Ceuta o Aranjuez on hem de vendre els nostres productes, sinó a Londres, Nova York o Kioto. No ens podem limitar a treballar un mercat hostil, desagraït i que, a sobre, ens obliga a caure simpàtics. A l’exterior la gent va per feina i no van amb romanços. Fem el mateix. Davant la imbecil·litat mesetària, exportació, exportació i exportació. Així, de fet, quan siguem independents ja tindrem bona part del camí fet i no ens caldrà treballar-nos mercats exteriors.

Per cert, que si els espanyols volen veure cava de Castella o sidra asturiana en comptes de cava català per celebrar el Nadal és cosa seva. També hi ha gent que prefereix el vi de tetrabrik al vi bo del Priorat. Els gustos són els gustos. O com diuen en espanyol, potser és que “no se hizo la miel para la boca del asno”.

Salut i Bon Nadal!

Tancament de La Carrasqueta. Montilla, Clos i Puigcercós: col·laboracionistes! Som una Nació i diem PROU!

2007-12-10T04:20:00.000-08:00

Davant d'un fet de la magnitut i trascendència d'aquest, en què l'España eterna, imperialista i anihiladora, (aquest cop el PP amb la complicitat del PsoE) ha vulnerat tots els principis democràtics i de llibertat de comunicació i d'expressió. Davant del genocidi lingüístic i cultural que representa trencar l'espai comunicatiu d'un mateix poble, negant-se-li rebre una emissora que emet en la seva mateixa -i pròpia- llengua. Davant del col·laboracionisme que davant aquesta amputació han mostrat les principals autoritats principatines -començant pel seu president- així com la cúpula d'ERC,...

Una barreja fortíssima d'impotència i de ràbia em porta a confirmar-me encara més en la necessitat imperiosa de regeneració política que li cal als nostres països (i de fer-la palpable en aquestes properes eleccions) i a cridar més fort que mai:

SOM UNA NACIÓ I DIEM PROU!!

Progrom a València

2007-11-30T01:02:00.000-08:00

En descriure aquesta situació hom no pot defugir a Brecht doncs les situacions històriques sinó són idèntiques almenys hi són comparables. Primer començaren amb insults, amenaces i batusses però deien que eren coses de vells i de xiquets i que la culpa la tenien els catalanistes que alteraven l'estat normal de les coses, després començaren les agressions, els acaçaments i els apallissaments i no es va trobar cap culpable excepte els mateixos agredits doncs amb les seues actituds havian propiciat els fets. Es va acusar una majoria de la població d'imposar la seua llengua i costums pel simple fet de voler viure a la seua pàtria en la seua llengua, i es va voler fer creure al comú de la gent que parlar, viure i sentir-se valencià era anti-espanyol. Mentre donaven suport als seus arguments amb punys i pistoles una part important de la classe política valenciana va deixar orfe de símbols i noms als valencians mentre encaixava les mans amb els vells enemics del país. Durant trenta-cinc anys la dreta valenciana i les seues alcavotes de l'esquerra han propiciat aquest estat de coses, han permés que la pràctica de l'acabament dels valencians siga una realitat, ahir fou una altra bomba, demà potser siga un tret al cap, doncs en aquest tira i arronsa els culpables, per a l'Estat espanyol, són els mateixos de sempre.

2007-11-29T09:59:00.000-08:00

Una democràcia a la penombra

2007-10-17T23:36:00.000-07:00

És vergonyós, indigne i un insult al sentit comú que l'estat espanyol segueixi autodefinint-se com a demòcrata. De fet, mai no ho ha estat donat que una democràcia que neix a partir d'una dictadura i una transició inexistent no és tal. Lògica pura per molt markèting que s'hi aboqui per tal d'aconseguir convertir ficció en realitat. Podríem parlar de la democràcia espanyola com d'un fenòmen virtual precursor de Second-Life? Sincerament, desconec el nivell de caspa a Second-Life.
La figura de la casa reial espanyola és un d'aquells elements que ancora l'estat en temps pretèrits. Tot i que “capechanos”, no té justificació el seu paper i la seva condició d'intocables, propis de l'obscurantisme de segles passats. A l'hermetisme informatiu existent en camps com el pressupostos, cal afegir el trist paper d'un poder judicial que actua amb excés de zel quan algú gosa criticar aquesta institució. Al cas d'el Jueves se li uneix la imputació de varis joves per cremar imatges d'en Juan Carlos de Borbón.
On és la suposada llibertat d'opinió i d'expressió? Virtual? No és un dret fonamental?
Com és que aquest mateix poder judicial no actua d'ofici quan es cremen senyeres, una activitat ja tradicional que les celebracions madridistes a Catalunya?
Per què hi ha una diferents mesures? Que no hauríem de ser tots iguals?

Recordo Feliu Ventura quan demana construir “un país de llums enceses”.

odisseu

Conferència sobre immigració

2007-10-17T06:32:00.000-07:00

Alimanyes Valencianes

2007-10-06T02:48:00.001-07:00

50 anys.

2007-10-05T04:54:00.000-07:00

Reggaeton, els valors que es transmeten

2007-10-02T04:31:00.000-07:00

El passat cap de setmana em vaig reunir com sempre amb el grup d’amics amb la voluntat de passar una estona a la fira d’un poble proper. Esperàvem passar unes hores de festa agradable fins que vam topar amb la crua realitat de la discoteca mòbil muntada per l’ajuntament. Dels altaveus només en sortia el so irritant d’un ritme constant i pesat i la veu aguda d’uns energúmens estranys. Es veu que això es diu Reggaeton i ve importat directament des de Sud-Amèrica. El més patètic de tot no eren aquestes melodies lamentables, repetitives i fastigoses (que no cal dir que eren cantades exclusivament en castellà), sinó les projeccions que hi havia a les pantalles de l’esdeveniment en qüestió. En aquestes pantalles només s’hi podien veure personatges de sexe masculí de dubtós gust estètic, envoltats de cotxes de luxe tunnejats, és a dir, desgraciats estèticament parlant, i envoltats de dones a les quals tractaven com a prostitutes. S’hi podia veure els “homes” bufetejant el cul de les seves companyes de sexe femení o bé buidant-los una ampolla de vodka a la boca. I jo em pregunto: són aquests els valors que s’han de transmetre a les festes organitzades per un ajuntament català? Tants anys lluitant per la igualtat dels éssers humans perquè ens acabin ensenyant a bufetejar el cul a una dona i a tractar-la com una puta. Després alguns s’escandalitzen quan veuen un vel musulmà.

Des de Rússia amb amor

2007-10-01T15:17:00.001-07:00

No, no es tracta de la pel·lícula de James Bond protagonitzada per Sean Connery. Es tracta d’un nou capítol de la fosca democràcia espanyola. I es que quan Juan José Ibarretxe va anunciar un referèndum per a Euskadi per a la tardor del 2008, el president del govern espanyol es va dedicar a llançar missatges plens de germanor i bon rotllo des d’aquest altre paradís de la democràcia anomenat Rússia. Primer de tot en ZP va dir que escoltaria a Ibarretxe. Que bé, que comprensiu! Ah no, que encara no havia acabat! “Però respecte a totes les regles i al contingut de la Constitució en tots els seus extrems”. Està bé que això ho digui al costat del responsable del genocidi de Txetxènia. Si Ibarretxe no respecta la Constitució Espanyola, sabeu què vol dir? Que entra en joc l’article vuitè d’aquesta mateixa: “Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i independència d’Espanya, defensar la seva integritat territorial i l’ordenament constitucional”. O sigui, que el que va fer Zapatero des de Rússia és amenaçar als ciutadans bascos per exercir el seu dret democràtic. Tot seguit Putin va afegir-s’hi per fotre-hi cullerada dient que “el principi d’integritat territorial que defensa Rússia és defensable també per a molts països europeus”. Com diuen ells “Dios los cría y ellos se juntan”.

Concentració contra la prohibició del Catalunya-EUA

2007-10-01T12:13:00.000-07:00

‘No nacionalisme’, una farsa espanyolista

2007-09-27T10:02:00.000-07:00

Des de les últimes eleccions al parlament del Principat de Catalunya trobem que hi ha un nou partit amb representació parlamentària que es fa dir “no nacionalista”. Ja per començar el més curiós de tot és que aquest tipus de formacions apareguin només en territoris amb conflicte nacional com es el cas de Catalunya amb el Partido de la Ciudadanía i Euskadi amb el cas de Basta Ya i Foro de Ermua. No hem vist aquest tipus de plataformes bramant a Madrid per suprimir el nacionalisme espanyol de la bandera XXL de la plaça Colón o contra els improperis de la COPE, La Razón, El Mundo i l’ABC. És més, són col·laboradors habituals d’aquest tipus de mitjans de comunicació i la bandera no és que els molesti, sinó que és la seva.

Arran de la crema de fotos del monarca espanyol no els hem vist pas indignant- se amb la fiscalia per dedicar recursos de l’Estat a la persecució de gent que no suposa cap perill per la seguretat de ningú, i més quan aquest és un tema únicament identitari dels que tant es distancien! Al contrari, els hem vist fent una crida al compliment de la llei, concretament l’article 490.3 del Codi Penal espanyol que diu “El que calumniés o injuriés al Rei o a qualsevol dels seus ascendents o descendents, a la Reina consort o al consort de la Reina, al Regent o a algun membre de la Regència, o al Príncep hereu de la Corona, en l'exercici de les seves funcions o amb motiu o ocasió d'aquestes, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys si la calúmnia o injúria fossin greus, i amb la de multa de sis a dotze mesos si no ho són.”

També s’indignen quan s’ incompleix la llei pel que fa a les banderes que onegen als ajuntaments dels nostres pobles i ciutats, negant als seus habitants el dret a triar els símbols que volen que onegin a les seves cases consistorials mostrant un tarannà clarament antidemocràtic. Ara bé, això segons ells no deu ser pas dedicar esforços als debats identitaris, com tampoc ho és el que fa la Federació Espanyola de Futbol per tal d’impedir fins i tot els partits amistosos de la selecció catalana de futbol, i com tampoc ho són les subvencions milionàries del govern espanyol a l’ Instituto Cervantes.

Curiosament defensen algunes lleis mentre que no ho fan amb altres. Arran de les celebracions per la consecució del títol de lliga per el Reial Madrid es van cremar diverses senyeres a la ciutat de Reus. El Codi Penal espanyol diu en l’ article 543 que “Les ofenses o ultratges de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves Comunitats Autònomes o als seus símbols o emblemes, efectuats amb publicitat, es castigaran amb la pena de multa de set a dotze mesos”. On eren els Ciudadanos en aquest cas? I quan defensen l’incompliment de la Llei de Política Lingüística com és que es posen en contra del compliment de la llei si sempre en fan bandera?

I és que queda prou clar que l’únic que defensen és la continuació del robatori descarat d’Espanya sobre Catalunya, fer desaparèixer la nostra identitat clarament diferenciada i a anar desgastant la nostra cultura per poder seguir exercint de colons inadaptats sense cap tipus de resistència de la població catalana.

http://www.e-noticies.com/cartes-al-director/%91no-nacionalisme%92-una-farsa-espanyolista-28892.html

Parlem sempre en català!

2007-09-18T11:41:00.000-07:00

La llengua catalana és consubstancial als catalans, forma part del geni català, de la nostra manera de veure i entendre el món. És part intrínseca de la Nació, n'és el nervi que contínuament la forja.

És per això que francesos i espanyols han posat la seva major cura en anihilar la nostra llengua perquè, amb ella, destruiran també la Nació. D'aquí, per una banda, les contínues prohibicions i persecucions de què ha estat -i és!- objecte. D'aquí el secular bombardeig psicològic que el català és una llengua inferior, familiar i, de cap manera, una llengua apta per la cultura, la ciència o qualsevol altre ús formal (missatge racista que també ens està dient que els catalans som un poble inferior). Però també d'aquí el secular interès en promoure onades migratòries a Catalunya per tal que ofeguin –per pura força demogràfica- la cultura i l’ètnia catalana. I d’això, pesi a qui pesi, també se’n diu genocidi ètnic.

Tanmateix i malgrat tot, podem i hem de convertir la immigració, sobretot l’actual, en catalans. I, en aquesta sublim tasca resulta fonamental l’objecte dels atacs d’aquest genocidi lingüístic, polític i ètnic: la llengua catalana.

Els catalans hem de (tornar a) creure en nosaltres mateixos, hem d’autocentrar-nos nacionalment i lingüística, hem d’actuar en tot moment com homes lliures i dignes d’anomenar-nos catalans. I cal començar-ho a fer parlant sempre i amb tothom en la llengua que ens fa ser qui som i ens fa singulars al món: la catalana!

Espanya: estat arcaic

2007-09-17T12:25:00.000-07:00

El passat dia 13 de setembre el rei dels espanyols va visitar la ciutat de Girona vergonyosament convidat per la Universitat de Girona i la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona, és a dir, dels llepaculs de torn. Arran d'aquesta visita es van convocar diverses protestes a tota la ciutat. Entre aquestes hi havia una concentració a la Plaça del Vi (on hi ha l'ajuntament) on finalment s'hi va acabar cremant un retrat d'aquest senyor posat al poder per un dictador. Un acte tan banal com aquest ha acabat agafant una rellevància inusual gràcies a la premsa espanyola i, per tant, espanyolista (al contrari que la catalana que no sempre és catalanista) i que ha fet que en parlin tots els grups polítics catalans i espanyols. Poca feina. El problema és que la fiscalia (poca feina també) ha obert diligències per castigar els autors de l'acte com si no hi haguessin violadors, lladres i assassins que volten pel carrer tan panxos. I és que és ben bé que vivim a un estat arcaic, on no es persegueixen els successors de les dictadures, sinó els nois joves que cremen fotos. Un estat on la llibertat d'expressió només existeix si no posa en perill el seu robatori sobre els països del costat. Un lloc on es pot arruïnar la vida a dos nois joves per una estupidesa i no es deixen jugar partits de futbol de costellada. Marxem si us plau.

2007-09-17T12:19:00.001-07:00

Torna Zapatero per riure's de nosaltres. Deu ser que no té prou feina que ha de venir periòdicament a fer el seu xou humorístic a Catalunya. Aquest cop ho ha fet a la "Festa de la Rosa", una mena de barreja de festival de Can Zam, Feria de Abril, trobada de cotxes tuning i pícnic il·legal que serveix per reunir la militància del PSC-PSOE en una pineda de Gavà. Emmig d’alè de "solysombras" fets amb "Anís del Mono" i "Osbornes" i envoltat de rots d'allioli comprat al Dia ha promès que “Catalunya tindrà unes infrastructures de primera” i que “recuperarà el lideratge ferroviari, industrial i econòmic”. És evident que això no són res és que mentides, perquè Zapatero és el president dels espanyols i, per tant, no anirà en contra dels seus interessos però no és això el més greu de tot. El més greu de tot és que la gent no només no el va escridassar per mentider i farsant, sinó que a sobre es va endur aplaudiments d'uns energúmens masoquistes als quals els agrada ser maltractats i que s'ofereixen gustosament a que els robin la cartera. Entre els energúmens hi havia l'alcalde de Barcelona i el nostre president (que es va dedicar a fer discursos en castellà).

Escridassada a Montilla

2007-09-11T11:36:00.000-07:00

20.000 persones participen a la Diada

L'acte central de l'Onze de Setembre s'ha celebrat al mateix indret que les tres edicions anteriors tot i que enguany s'ha fet davant de la cascada del Parc de la Ciutadella

L'acte de celebració institucional de la Diada Nacional de Catalunya, organitzat pel Parlament i la Presidència de la Generalitat al Parc de la Ciutadella de Barcelona, ha concentrat avui 20.000 persones (xifra semblant a la de l'any passat) en un acte encapçalat pel president català, José Montilla, i el de la cambra, Ernest Benach.

L'acte central de l'Onze de Setembre s'ha celebrat al mateix indret que les tres edicions anteriors tot i que enguany s'ha fet davant de la cascada del Parc de la Ciutadella.

Sota un sol de justícia, el públic s'ha concentrat a l'esplanada de la font, la nova ubicació escollida pel Govern de Montilla per a aquesta festa, que s'havia celebrat al passeig dels Til·lers des que el president Pasqual Maragall la traslladés al Parc de la Ciutadella el 2004.

Les persones han abarrotat la plaça després de la barrera de seguretat instal·lada pels Mossos, i s'han desplegat per tota l'escalinata de la font.

En un dia molt calorós, l'acte ha reunit la majoria de la classe política catalana i ha estat marcat per la música i els elements simbòlics del catalanisme.

El president català i el seu govern en ple han obert a les nou del matí d'avui les ofrenes florals que institucions i entitats realitzen davant el monument a Rafael Casanova amb motiu de la Diada de Catalunya, un acte en què s'han incrementat les mesures de seguretat.

Més d'un centenar de manifestants, en la seva majoria de grups independentistes radicals, com Unitat Nacional Catalana, han escridassat els dirigents polítics, però no s'han registrat incidents.

La Generalitat ha incrementat aquest any les mesures de seguretat ja que la tanca que separa els manifestants del monument ha ampliat el seu perímetre, i agents dels Mossos d'Esquadra s'han col·locat davant i darrere dels manifestants.

Aquesta mesura ha coincidit amb la decisió del PP català de tornar a participar en l'ofrena floral al monument després de tres anys sense ser-hi, en un gest que va implantar Josep Piqué com a protesta per com eren rebuts els dirigents populars per part dels manifestants.

Montilla i els consellers de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, i d'Interior, Joan Saura, han dipositat l'ofrena floral i tot seguit el president Catalunya i tots els consellers han cantat l'himne nacional de Catalunya, Els Segadors.

Els manifestants han escridassat els membres del govern amb crits de "botiflers", "feixistes" i "repressors per sistema" i lemes com "No us mereixeu la senyera que porteu"....

http://www.e-noticies.com/actualitat/montilla-rebut-al-crit-de-botifler-i-espanyol-28234.html

El president de la Generalitat, José Montilla, ha estat rebut a l'ofrena floral a Rafael de Casanova amb crits "d'espanyol i botifler" per part d'alguns independentistes que, com cada any, se situen pels voltants del monument. El Govern català ha fet l'ofrena puntualment a les 9.00 del matí, però ha hagut d'escoltar insults durant tota l'estona que ha sonat l'himne nacional de Els Segadors.

El món ha de saber-ho

2007-09-03T08:17:00.000-07:00

Des del bloc de Xavier Mir a Vilaweb, on ara fa un any va engegar-se la campanya "Jo també vull un estat propi" que ha donat lloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes i al web http://www.estatpropi.cat/, ens arriba una nova proposta. Es tracta d'un visionat massiu del documental sobre el cas d'Èric Bertran realitzat per Xevi Mató, subtitulat a l'anglès per Heather Hayes i disponible a YouTube:

Mir proposa que la setmana del 27 d'agost al 2 de setembre s'escampi la iniciativa mitjançant apunts als blocs i enviament de notes de premsa o de correus als mitjans de comunicació. A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visionar tantes vegades com es pugui el documental sobre el cas Èric Bertran per tal que pugi posicions al rànquing i entri al circuit dels més vistos. D'aquesta manera, mitjançant el recurs coordinat de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, s'espera aconseguir una projecció internacional del cas d'Èric Bertran, del dèficit democràtic de l'Estat espanyol i de la presa de consciència que està experimentant el poble català pel que fa als seus drets nacionals a fi de tenir un Estat propi.El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts.

El vídeo que caldrà visionar massivament és la primera part:
http://www.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4
(A la dreta del vídeo hi trobareu els altres quatre fragments del documental)

Recordem que sobre aquest cas hi ha l'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, de Víctor Alexandre amb direcció de Pere Planella, que el mes de setembre començarà a Valls i a Calella una gira pels Països Catalans.Podeu anar seguint l'evolució de la proposta al bloc de Xavier Mir.

www.victoralexandre.cat

Independentisme de postal

2007-08-29T03:54:00.001-07:00

Que la independència de Catalunya és un tema que preocupa a la societat catalana és un fet irrefutable. Només cal fer una ullada a les prestatgeries de les llibreries de les nostres ciutats. Mireu la secció de política i veureu quin és el tema que hi predomina, sigui des d’una òptica o des de la oposada. Els polítics professionals ho saben i utilitzen aquest debat per intentar esgarrapar vots tot mofant-se dels sentiments de l’electorat que és el que realment creu en Catalunya i diposita les seves esperances en els seus discursos. Això es va veure clarament en el debat sobre l’autodeterminació que es va plantejar en una calçotada d’Esquerra entremig de rots de salsa romesco i medalles fetes amb el porró. Al final com es va acabar? Doncs simplement amb disputes entre Esquerra i CiU per intentar-se deixar mútuament en evidència. Recentment Carod ha tornat a plantejar el tema. Ha dit que té com a objectiu un referèndum d’autodeterminació per Catalunya l’any 2014. És interessant que es posi aquest debat sobre la taula, però és ofensiu que es faci des de la frivolitat i el partidisme. I és que no és pas casualitat que Montilla hagi fet unes declaracions clarament espanyolistes pocs dies abans. Carod ha d’intentar marcar perfil dins d’un govern espanyolista que han creat ells ja que es comença a notar un cert desencís amb Esquerra per part del votant independentista. Ara apareixen corrents a Esquerra i CiU que es defineixen com a “sobiranistes” i que reclamen un pacte entre aquests dos partits. Podria ser engrescador si no fos perquè el més probable és que no passi res de res.

Països Catalans, entre la necessitat i la resistència.

2007-08-16T05:30:00.000-07:00

ELS PAÏSOS CATALANS,
ENTRE LA REALITAT I LA NECESSITAT

Posicionar-se des del País Valencià com a "pancatalanista", partidari d’assolir com a únic marc nacional els Països Catalans, és, ara com ara, un acte temerari. De tot arreu, fins i tot des de la desentesa Catalunya, s’han expressat dures crítiques -sovint injustes i mesquines- envers el catalanisme valencià, tot assenyalant-lo com a principal culpable del fracàs del nacionalisme polític al nostre País. Fins i tot al difunt Joan Fuster li han plogut les esmenes.

No poques han estat les veus que s’han acordat per "satanitzar" els Països Catalans. Encara que aquesta satanització no és nova, és clar, que ja s'havia practicat -i es practica- des de les trinxeres del nacionalisme espanyol més recalcitrant, des de la caverna franquista revestida de rechionalisme, des de la progressia més orteguiana de l'esquerra espanyolista. Fet i fet, que això es faça des d’aquestes posicions polítiques és lògic i normal. Tanmateix, el que resulta preocupant és que darrerament hi ha hagut adhesions certament soprenents. Ara hi hem d'afegir, entre d'altres a títol més individual, les condemnes sorgides al si de l'aldea nacionalista valenciana, sempre tan queferosa amb les coses de la pàtria i tan voluble amb les estratègies electorals. Tot d'un plegat, d’un temps ençà hem assistit a una deflagració ideològica que ha posat el concepte dels Països Catalans en el patíbul, i els seus partidaris en la picota.

El VIIè Congrés d'UPV celebrat l’any 1996 va ser envoltat d'un seguit d'"apostasies" públiques per part dels seus dirigents més qualificats. I la Ponència Política Marc que allí es va debatre, i aprovar per àmplia majoria, cal dir-ho, va convalidar el viratge que allunyava la UPV de l'horitzó -més o menys pragmatitzat fins aleshores- dels Països Catalans. I l’actual projecte del BNV, continuador d’aquella fita renunciant, continua i aprofundeix les passes d’aquella abjuració.

La nova orientació nacional i l'estratègia consegüent no s'han formulat aïlladament. Hi ha hagut textos previs que han afavorit la "revisió". Eren els debats, més o menys ecumenitzants, al voltant d'això que vingueren a denominar "el valencianisme que ve". Però semblava que amb això no n'hi havia prou: hi faltava un "oracle" prou reputat que justificara la "transfiguració": va ser llavors que el professor Joan Francesc Mira va traure a la llum el seu llibre Sobre la nació dels valencians, el qual ha proporcionat aqueixa síntesi concloent -i excloent- que amb tanta efusió han esgrimit per argüir la quadratura del seu cercle: «Hi ha utopies necessàries, en tant que horitzons ideals, i d'altres, com el més rigorós catalanisme polític al País Valencià, tan legítimes i atractives com perfectament prescindibles». I cal subratllar aquesta proclamació de prescindibilitat.

Tota aquesta "transfiguració" d'una bona part del nacionalisme valencià s'ha fonamentat al voltant d'un pretés fracàs del catalanisme unitari, d'un complet fracàs, afirmen, del projecte dels Països Catalans al País Valencià. Tanmateix, aquest fracàs l'argumenten esbiaixadament, i doncs no ho és tant. El concepte nacional dels Països Catalans és un argument polític rotundament democràtic que no ha pogut, no l'han deixat, explicar-se en un context social i polític idèntic, és a dir, democràtic. Ha patit una inclement i acarnissada violència verbal i física, violència sovint carregada de connotacions feixistes, calculada i eficaç. I caldrà aclarir que li he amprat -malgré lui- part de la descripció al susdit Joan Francesc Mira.

Vint-i-tants anys després de la mort del dictador, al País Valencià suportem encara una situació de greu precarietat democràtica, pèl per pèl a la que hi havia en l'encetada del postfranquisme. Fet i fet, doncs, amb el parèntesi incapaç i decebedor dels tretze anys de lermisme, encara no hem tret el cap del fangar postfranquista. I a la vista estan els fets que ho corroboren, que no caldrà fer repàs, punt per punt, de l'actualitat. Tot plegat és voler dir que els Països Catalans continuen sent un projecte inèdit al País Valencià. Perquè les idees democràtiques fracassen o reïxen en un context també democràtic. Un context que encara no hem assolit, ni de lluny, ara i ací. Per tant, si algun projecte ha fracassat al País Valencià, ha estat, precisament, i lamentablement, la capacitat, la voluntat, de configurar una societat civil i política valenciana tolerant, democràtica i respectuosa amb la seua història, la seua ciència i la seua cultura. Davant d'aquest panorama de prolongat i enèrgic postfranquisme, per contraposició almenys, podríem considerar els Països Catalans com un necessari horitzó a conquistar, emblema i esperança d'una societat valenciana tolerant i democràtica. No a defensar únicament pels catalanistes, sinó per tots aquells que reclamen aqueix just estat de convivència en llibertat i respecte que ara no tenim.

La realitat és la que és, evidentment. A Catalunya, els Països Catalans no passen de ser un mer recurs retòric, una proclama vàcua només útil per a discursos commemoratius i nacionalment equívocs. I al País Valencià la realitat és el producte d'anys de criminalització, de persecució, de repressió, de censures, de violència verbal i física. Aquesta realitat, si s'assumeix és en termes de renúncia democràtica, com a claudicació davant la intolerància, bé per comoditat, bé per falta de coratge polític. Les realitats, si són adverses, s'han de combatre per a transformar-les; si s'assumeixen, la injustícia esdevé usual i permanent. Més encara: m'atreviria a dir que "el nacionalisme que ve", encarnat a la fi pel BNV, es presenta mesquí i insolidari amb el catalanisme democràtic, ja que, no encara prou criminalitzat durant anys per la intolerància espanyolista, la formulació del seu nacionalisme reduccionista no només el rebutja, també l'escarneix quan l'assenyala culpable d'un fracàs que no li pertany, però que li encoloma per a emmascarar la greu incompetència dels polítics del nacionalisme valencià, i la desídia, la incomprensió, la ineficàcia, la insolidaritat dels polítics de nacionalisme català.

Hi ha una realitat en consolidació que es diu Europa. Un projecte d'estats i per a estats, on les cultures minoritzades tenen un futur més que difícil. Aquesta Europa otànica, jacobina i mercantilista pot convertir-se, si no actuem amb la fermesa que cal, en el nostre cementeri. A Europa, l'única constitució en vigor és la que emana de les lleis de mercat. Els drets col.lectius s'hi fonamenten en funció quantitativa: tants sou, tant de dret teniu. Hi cal, doncs, per raons de pura i estricta necessitat de supervivència, una participació no fragmentada. I així, els Països Catalans esdevenen una urgència inajornable. A Europa no podem acudir desunits. Ens cal presentar-nos –expressat en termes “europeistes”, és a dir econòmics- com un mercat d'onze milions de clients potencials. Onze milions de clients europeus però en català. No parlem, doncs, de Països Catalans com a entelèquia o utopia, sinó d'urgències i de necessitats peremptòries. Parlem de la necessitat de no disgregar-nos. Perquè si no sumem ara, la divisió ens condemnarà a una resta constant, de menys a menys fins al no-res o, com a molt, al reducte folclòric.

Les "transfiguracions" nacionals que plantegen estratègies divergents promouen el suïcidi col.lectiu. I el tomb ideològic del BNV no solament ha abominat del nom -Països Catalans-, sinó del concepte inherent. I això s'ha de lamentar: és la unió, com a forma de defensa, la cohesió cultural i lingüística, la que s'abandona. No hi pot haver salvaguarda dels nostres trets distintius si no hi assolim alguna mena d'unitat política, per minsa que siga, que li done suport, que la referme davant les múltiples i calculades agressions, espanyoles i europees.

La realitat, cal reconèixer-ho -i remarcar-ho si és menester-, és adversa als Països Catalans. Però més enllà de la polèmica que afecta el corònim, la unitat d'actuació és l'única garantia de supervivència en un entorn hostil. Si la realitat valenciana és xenofòbia i intolèrancia, incultura i autoodi, no podem, de cap de les maneres avenir-nos-hi i, doncs, afavorir-ne la perpetuació. L'aquiescència amb l'actual situació és la negació d'un futur en democràcia. La realitat, doncs, és la que és, i cal constatar-la. Però constatar-la és una cosa; conciliar-s'hi, una altra de ben diferent.

A Lluís M. Xirinacs, en homenatge

2007-08-12T05:11:00.000-07:00

Contra falsos pares de la Pàtria, “dirigents” polítics, econòmics i socials bords i estafadors d’il·lusions i de futurs, sangoneres, botiflers, col·laboracionistes i ocupants, dèbils d’esperit i de moral, dirigents sense ètica, lladres del Poble d’amable somriure i buits discursos, fills tots de la gran España (i France), prostituts professionals que viviu en palaus pagats amb les vostres renuncies i amb les esperances dels catalans,...

Contra tanta degeneració s’alça potent, clara, com un puny clos de ràbia i de desig, insubornable, la veu i la vida -i la mort- d’en LLUÍS MARIA XIRINACS.

Descansa, per fi, en Pau!

Des del fons del cor i amb veu baixa -per respecte- et diem,
en homenatge, la Victòria!

En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007

Gallardón l’il·lusionista.

2007-08-07T07:37:00.000-07:00

L’alcalde de Madrid, tot ficant-se on no el demanen, ha vingut a dir que si els catalans tenim problemes pel que fa a infrastructures és perquè ens ho mereixem, ja que vam dedicar els recursos al debat identitari de l’Estatut. De fet no és que fiqui els nassos on no el demanen, ja que ell és l’alcalde de la capital de l’Estat que es queda els nostres diners, així que n’és beneficiari i ha de fer d’il·lusionista tot mentint i manipulant per tal de justificar allò injustificable. La qüestió és que, encara que ens haguéssim gastat els diners amb debats identitaris, fet que no és cert, què collons tindria a veure això amb els problemes que estem tenint? L’aeroport depèn d’AENA, és a dir, de l’Estat, RENFE depèn de l’Estat i ara ho traspassaran a la Generalitat, però sense els recursos econòmics necessaris, les principals carreteres (les mal anomenades nacionals) depenen de l’Estat i les autopistes són privades, així que no cal que el senyor Gallardón ens vingui amb les seves històries. I encara que tot això depengués de la Generalitat, mentre un sol euro surti de Catalunya per no tornar-hi no tenen dret a retreure’ns res.

Zapatero, queda't a casa.

2007-08-03T07:06:00.000-07:00

Com si no tinguéssim prou desgràcies a Catalunya, hem hagut de rebre la visita d’un personatge indesitjable que es fa dir ZP i que resulta ser president dels espanyols. El principal problema no és que sigui el president dels espanyols, sinó que nosaltres estem dins del mateix sac, per desgràcia.
Després de fer el paperina a tort i a dret va declarar que se sent orgullós de la situació que viu Catalunya. Molt bé, moltes gràcies. Almenys un president espanyol se sincera i ens diu clarament que l’enorgulleix que aquest país s’enfonsi lentament (i no tan lentament) gràcies a l’espoli fiscal al qual ens sotmet aquest Estat. Moltes gràcies per dir d’una vegada que s’ho passa bé veient que les carreteres de Catalunya fan pena, que hem de pagar peatges si volem circular amb un mínim de diligència i que el sistema sanitari està saturat. Li estarem eternament agraïts per dir sense vergonya que trempa veient com els nostres estudiants fan classe dins de barracons infectes i que el seu Estat ens condemna a tenir un aeroport de segona per tal de seguir sent la colònia sotmesa que som, igual que el marit que li molesta que la seva dona es tregui el carnet de conduir, no fos cas que un dia marxi i no torni més.
El senyor de les celles arquejades es va presentar com el calb de la loteria, prometent diners a tort i a dret, això sí, sense posar un peu als barris afectats pel tall de corrent, que encara podria ser que l’esbronquessin.
Alguns miraven al termòmetre per corroborar que no era el dia de Reis. Ja ens coneixem les promeses d’en ZP: "Pasqual, apoyaré la reforma del Estatuto de Cataluña que apruebe el Parlamento de Cataluña". Evidentment, el que es fa dir president de la Generalitat no li va retreure res. El subordinat no pot esbroncar a l’amo.Tot i així, encara que per algun cop el senyor Zapatero hagués dit la veritat, li hauríem d’agrair aquestes inversions? Li agrairíeu al carterista que us donés dos la ferralla de la vostra cartera per tal de que poguéssiu agafar el metro fins a casa?

Clàssics. Jordi Solé i Camardons. Sociolingüística per a joves. Una perspectiva catalana.

2007-07-19T09:09:00.001-07:00

Trobo bastant incompatible exercir d’intel·lectual compromès i tenir carnet de partit. Amb tot, aquesta és una reflexió que deixo per un altre dia, alhora que en Solé i Camardons constituiria una de les excepcions a aquesta regla.

Avui, tot aprofitant aquesta entrevista al sociolingüista i patriota Jordi Solé i Camardons feta en motiu de la publicació del seu darrer llibre, em prenc la llibertat de recomanar-vos el llibre amb el que vaig descobrir la sociolingüística: Jordi Solé i Camardons. Sociolingüística per a joves. Una perspectiva catalana. Barcelona: Biblària, 2000.

És un llibre clar i entenedor en que parla, entre d’altres, de conceptes clau per a comprendre la realitat sociolingüística del nostre país i ens posa al descobert els processos que utilitza el colonitzador espanyol/francès per imposar-nos la seva llengua (i fer-ho, a més, com quelcom enriquidor i positiu), com què és el bilingüisme, la substitució lingüística, l’assimilació lingüística, el conflicte lingüístic, la llengua autocentrada, dialectes i estandard, les actuacions contra el català, la normalització lingüística,...

Resulta un llibre imprescindible per formar-nos i combatre dialècticament els pseudoarguments de l’ocupant, perquè no sols cal tenir la raó de la nostra part, cal també argumentar-la.

Setembre Negre

Entrevista al filòleg i escriptor, Jordi Solé, autor del llibre La llengua que ens va parir

“La llengua és l'ànima d'una nació, i sense ànima, no som res"

Jordi Solé, filòleg català i autor de diversos estudis de sociolingüística, acaba de publicar La llengua que ens va parir, un assaig que repassa els discursos que han fet alguns autors sobre la situació social del català. Solé, nascut a Oliana l’any 1959, analitza en aquest llibre la consciència lingüística del país a partir de les aportacions d’escriptors com ara Josep Yxart, Carles Riba, Josep Armengou o Joan Fuster. El seu deix calmat contrasta amb la intensitat de les seves idees, que no escatimen exabruptes a l’hora de criticar la realitat sociolingüística del moment. Militant d’ERC, es mostra decebut amb la política nacional que està duent a terme el seu partit.

P. Al seu llibre queda palès que la preocupació per la situació del català no és un problema nou. Creu que avancem per bon camí?

R. Depèn del raser amb què ho jutgem. Si ho mirem en relació a començaments del segle XX, veiem que llavors hi havia molts més catalanoparlants, però en canvi la situació del català formal era molt pitjor que la d’ara.

P. Parla de la llengua com la columna vertebral d’una nació. Què en pensa del fet que el català no sigui “la llengua que va parir” José Montilla?

R. La llengua és l’ànima d’una nació, i sense ànima, no som res. Que el nostre president no tingui el català com a llengua materna és molt estrany. Alguna cosa hem fet malament per arribar a aquesta situació. Em va sorprendre molt sentir l’altre dia Xavier Vendrell, que teòricament és un dels més independentistes d’ERC, elogiant Montilla amb una vehemència que ni els seus propis dirigents emprarien.

P. Però no va ser ell qui va fer president José Montilla, va ser tota la cúpula...

R. Sí, clar, però aquest és el cas més recent que m’ha vingut al cap. Tot plegat em sobta, i no només perquè Montilla no sigui catalanoparlant sinó també perquè aquell partit ens havia expulsat del govern. Això era l’últim que havíem de fer, ens havíem de plantejar qualsevol cosa menys tornar a donar suport als socialistes. Espanya és una presó de nacions. Un partit independentista no pot fer un discurs que digui que es pot ser espanyol i català alhora. Aquest va ser el primer desgavell que li vaig sentir dir a Carod-Rovira. Després ha vingut la despolitització de la llengua i un nacionalisme econòmic que es despreocupa dels aspectes culturals, que són l’essència que els ha portat a aconseguir els seus vots.

P. Han traït els seus votants?

R. Jo crec que s’han equivocat. No parlo de traïció, parlo d’estupidesa. És una evidència que amb Espanya només tenim les de perdre. ERC ha volgut fer un discurs ambivalent per arreplegar vots de sectors no-independentistes en comptes d’apostar per convèncer la gent de la conveniència d’un estat català. S’haguessin pogut quedar a l’oposició, però clar, hi havia els càrrecs, el poder...

P. Compartir el Govern implica renúncies, però fins a quin punt? Està d’acord en què s’hagi convidat a la Fira del Llibre de Frankfurt a autors catalans que escriuen en castellà?

R. Crec que és un error. Podria justificar que s’hagués fet algun gest per a explicar a aquests escriptors per què no se’ls podia convidar. Són autors que viuen a Catalunya i fan el seu paper, però convidar-los és una mostra més de la política de l’ambigüitat.

P. Al llibre parla de Joaquim Casas-Carbó i del perill que ell ja preveia en el trilingüisme. Ernest Maragall ha dit que el trilingüisme és precisament l’objectiu de la tercera hora en castellà. Considera que ERC no ha lluitat prou per poder evitar aquesta mesura?

R. Crec que això no s’hagués hagut de permetre. El resultat és que ara hi haurà gairebé 600 hores per curs que estaran en mans dels centres educatius, i aquests no decidiran en funció de la realitat sociolingüística de la seva escola sinó en funció de la ideologia dels qui la dirigeixen, que podran fer el que els doni la gana. Malauradament, després de molts anys, s’ha tornat a obrir la porta a poder fer classes en castellà.

P. ERC està pagant tots aquests indicis d’oblit nacionalista?

R. Jo sóc un militant adherit però no faig vida de partit perquè no puc suportar certes mediocritats. Jo penso que ERC ja ho ha pagat. Conec molts militants que no van votar en les darreres eleccions.

P. No crec que l’abstenció sigui la solució.

R. Segurament no, però serveix com a toc d’atenció. Sense aquesta pèrdua de vots Jordi Portabella no hagués decidit passar a l’oposició i tornaria a fer un paper de trista figura a l’Ajuntament de Barcelona. Si realment no pot sortir un govern amb cara i ulls, s’ha de passar a l’oposició. Jo he donat suport a Reagrupament.cat i a Esquerra Independentista perquè fan un plantejament crític. Està clar que ha d’haver-hi un canvi.

P. Amb el documental de Telemadrid se’ns va acusar de perseguir el castellà a les escoles. En comptes d’excusar-nos constantment, no hauríem de treure el pit davant la discriminació positiva vers el català?

R. És exactament això. Tant de bo el documental fos cert i no només una manipulació dels qui el van fer. Constantment ens justifiquem i volem fer veure que som bons, però el que hem de fer els catalans és portar-nos malament. Les mitges tintes i els complexos van només en contra nostre.

P. Al seu llibre opina que aquest esperit acomplexat es deu en gran part a l’herència de Vicens Vives.

R. Sí, ell transmet la idea que els catalans som intrínsecament desgraciats. No parla de l’integrisme espanyol, planteja les coses com si els catalans sempre haguéssim renunciat al poder quan en realitat el que ha passat és que ens l’han pres. El pitjor de tot és la gran repercussió que va tenir el seu discurs nacional, ell és mestre de tot els dirigents de la transició política catalana.

P. Per què sovint som nosaltres els qui canviem al castellà amb la gent que no és catalanoparlant?

R. Perquè actuem com tot poble que està ocupat lingüísticament i que ha rebut garrotades constants. No parlar-li català a un immigrant és discriminar-lo, apartar-lo. Hem de regalar-los aquesta eina tan preciosa perquè la llengua és el millor que tenim. Un cop t’acostumes i decideixes parlar exclusivament en català, llavors ja no costa gens. Ens hem d’adonar que parlar-los català és una ofrena i no una putada. Ens cal consciència sociolingüística, és aquesta la idea central del meu llibre.

P. Què s’ha de fer per que la gent la tingui?

R. És molt important que els dirigents tinguin clara la necessitat d’aconseguir-la i de difondre-la. No em refereixo tant als partits polítics sinó sobretot a la gent que té un cert pes dins la societat. Primer ve la consciència i després la voluntat. Es tracta de fer entendre això a la gent, i jo porto tota la vida escrivint llibres amb aquesta missió. Tinc poca confiança en la política de partit, crec que és la societat civil qui ha de fer el gran pas.

P. Sempre s’ha dit que el primer problema som nosaltres mateixos, més que no les imposicions que ens vénen donades des d’Espanya.

R. Sí, és un problema d’autoestima. Però no perquè els catalans siguem així per naturalesa, sinó perquè som una nació empresonada i actuem com a tal. Hauríem de mirar més enllà i prendre exemple de totes les nacions europees que han estat en situacions similars al llarg dels darrers 150 anys. Hi ha moltes nacions que s’han alliberat.

P. A part de sociolingüista també ha escrit sobre ciència ficció, que és una de les seves grans afeccions. És ciència ficció pensar en la possibilitat d’assolir la independència?

R. Per a mi és una cosa real i objectiva. Una persona que no accepta la independència i el nostre dret a decidir, no és demòcrata.

P. Però potser el problema és que la majoria de catalans no la volen, o no la volen prou com per lluitar per ella.

R. Jo no sé què volen els catalans perquè mai no ens ho han preguntat. L’independentisme latent és molt més gran del que ens podem imaginar, però s’ha d’iniciar un procés pedagògic per fer-lo brotar.

P. Les plataformes sorgides últimament de la societat civil estan tenint aquest paper?

R. Jo les trobo massa tímides, i a més sempre sembla que vagin lligades a algú.

Si es posés damunt la taula tot el que ens fa Espanya, molta més gent estaria a favor de la Independència. És per això que s’ha de parlar encara més clar.

P. Creu que el paper de TV3 és insuficient a l’hora d’enfortir la consciència nacional?

R. Hauria d’insistir més en el tema de la llengua, de la unitat nacional i de la cultura. No tinguis por, que llibres com el meu no hi tenen lloc. La orientació de TV3 és nacional però molt tímida, és un “anar fent” molt atemorit. Una programació nacional sòlida faria molta feina, aniríem bé si tota seguís la filosofia de “Caçadors de Paraules”.

P. Què hauríem d’aprendre dels discursos d’alguns dels autors que analitza al seu llibre?

R. De Josep Yxart, la lliçó de saber evolucionar individualment, d’anar adquirint identitat nacional. De Ferran Soldevila, la importància de la llengua en la història i de fer una historiografia nacional sense complexos. També és exemplar la claredat de paraula de Josep Armengou. Carles M. Espinalt denuncia el caràcter acomplexat dels catalans, destacant que el problema és fonamentalment mental. I bé, de Joan Fuster, és bàsica la seva idea d’unitat nacional.

P. Ja que està de moda, m’apadrina una paraula?

R. Podria dir-te’n moltes! Va, em quedo amb “horabaixa”.

P. M’agrada, és molt planiana.

R. Sí, potser sí.

Font: El singular Digital

Si guanya Zapatero, perd Catalunya.

2007-07-09T03:43:00.001-07:00

A la secció “L’ha dita grossa” del diari Avui surt una frase de la recentment investida ministra espanyola Carmen/Carme Chacón (que diuen que és catalana, però permeteu-me que en tingui els meus dubtes i és que no son gaire de fiar aquests que a Catalunya ténen un nom en català i a Espanya un en castellà) on té els santíssims ovaris de dir públicament que “el gran aliat de Catalunya és Zapatero; els catalans han d’entendre que no tornaran mai a tenir un altre Zapatero”.

Sí, sí, ho heu llegit bé. Analitzem a fons el tema. Ha de tenir una explicació lògica. Podem pensar que la Carmen Chacón té un problema de vocabulari i que confon la paraula “aliat” amb la paraula “enemic”, però això és poc probable perquè seria ser un pèl desagraïda amb la que l’ha posat al seu nou càrrec. Una altra hipòtesi pot ser que simplement és curta de gambals i que no acaba de carburar bé del tot però no crec que la situació sigui aquesta perquè una professora d’universitat ha d’estar mínimament bé de la closca (malgrat ara tots puguem tenir en ment algun professor nostre de dubtosa salut mental).

Finalment em quedo amb la possibilitat més realista que consisteix en que simplement és espanyola, espanyolista i, en conseqüència, actua contra els interessos de Catalunya (que diu que és el seu país). Com es pot considerar aliat de Catalunya algú que es riu de la voluntat col·lectiva dels catalans? No pot ser aliat de Catalunya algú que ha reduït a cendres un Estatut ja deficient originàriament i que ha fet tots els esforços possibles per evitar l’oficialitat de les seleccions esportives catalanes.

El cert és que mai cap president espanyol, ni tampoc cap partit espanyol, serà un aliat de Catalunya. El president espanyol té la obligació de servir els interessos d’Espanya que es contraposen als de Catalunya des del moment en el que es produeix un espoli econòmic a aquest país. Aleshores, la història de “si guanya Zapatero, guanya Catalunya” i “els cuentus xinus” (com diu la meva àvia) que ens volen explicar la Chacón i companyia simplement no colen.

Transició espanyola: exemple de res.

2007-07-06T04:11:00.000-07:00

L’Estat espanyol en el qual ens toca viure és conegut per la il·legalització de partits per defensar idees que no agraden a l’establishment i per mantenir-ne dins la legalitat altres com ara Alianza Nacional, un partit neonazi els líders del qual es troben a la presó per planejar un atemptat contra familiars de presos d’E.T.A. i que a les darreres eleccions municipals va presentar a l’alcaldia de Xiva a Pedro Cuevas, l’assassí de l’independentista català Guillem Agulló l’any 1993. És també en aquest Estat on es manté la dispersió il·legal de presos i és que, com ja hem pogut veure, quan convé, es passen la seva pròpia llei per el folre dels collons. Altres dèficits democràtics són la prohibició de convocar referèndums, la utilització de l’exèrcit com a garantia de la unitat de l’Estat i així podríem fer una llarga llista més pròpia d’una dictadura africana que d’un Estat de la Unió Europea.

No obstant, arran del trentè aniversari de les primeres eleccions “democràtiques” ens han estat bombardejant des de les televisions, ràdios i diaris espanyols amb lloances al procés de transició del franquisme a la “democràcia” amb llepades de cul incloses a Suárez, Fraga i la Constitución.

Davant de tot això em veig obligat a plantejar-me on està l’exemplaritat de tot això. És un exemple a seguir que un règim assassí quedi impune? És exemplar que els que es van dedicar a perseguir la llengua i la cultura catalanes es quedin tan amples? És normal que reconeguts franquistes com ara Fraga puguin redactar la Constitució d’un suposat estat democràtic? Això no és una transició. Això és una maniobra àgil dels afins al règim que es van cobrir les espatlles davant d’una imminent decadència del sistema dictatorial.

Per tant, no puc entendre les lloances a un rei que va jurar els “Principios del Movimiento” o a franquistes com Fraga i Suárez. Els que són dignes de lloança són aquells que van estar amb la democràcia des del primer moment i fins a les últimes conseqüències. Aquests són els que mereixen homenatges. Els altres simplement són oportunistes que només han servit per aigualir-ho tot amb una Constitució lamentable que ens lliga a Espanya. “Atado y bien atado”. Davant d’això, si la llei és antidemocràtica, és la llei la que té el problema, no pas nosaltres. I encara menys si la llei és del país veí.

Catalans?

2007-06-29T07:44:00.000-07:00

Tots recordem aquella frase del president Pujol que deia “és català qui viu i treballa a Catalunya”. Una frase molt bonica i tota una declaració de bones intencions. O possiblement una altra estratègia per recaptar vots de determinats sectors com també va ser-ho la militància de Justo Molinero a Convergència i Unió.

El fet és que aquesta frase és irreal, per no dir directament que és una mentida. Això ho hem pogut comprovar molt recentment durant les celebracions de la consecució del títol de lliga per part del Reial Madrid que es van portar a terme a la ciutat de Reus. En aquest acte, a part d’onejar-hi banderes espanyoles amb pollastre inclòs, s’hi van cremar diverses senyeres catalanes. Davant d’aquests fets ens hem de preguntar si els individus que van portar a terme aquesta patètica acció els hem d’incloure a la definició del president Pujol. Aquests energúmens viuen i treballen a Catalunya però, evidentment, no són catalans i tampoc volen ser-ho.

I és que és ben sabut per tothom que bona part de la immigració que ha rebut Catalunya i els seus descendents no s’han integrat , no tant per falta de mitjans com per falta de voluntat. No són pas pocs, només cal recordar que a aquestes últimes eleccions ha entrat Ciudadanos al Parlament de Catalunya. També hem de tenir en compte que ja fa temps que hi havia dues forces espanyolistes més a aquest parlament: el PP i el PSC. Aquests dos últims partits no s’alimenten només del vot de la immigració espanyola no integrada però si que majoritàriament ho fan. Tots sabem que els feus del PSC es troben majoritàriament a la perifèria de la capital catalana on s’hi van crear els principals ghettos. Això sense parlar de la part de la població que no vota a les eleccions catalanes per fer-ho només a les espanyoles.

Aquesta immigració en bona part no s’ha integrat perquè ja va ser impulsada amb la voluntat de que no s’integrés. Hi ha barris on hi van anar a parar poblacions andaluses senceres, impossibilitant així la seva dissolució en la cultura catalana. Aquesta manca d’integració, en alguns casos ha acabat desembocant en un desinterès per les reivindicacions nacionals de Catalunya i, fins i tot, en un cert odi cap a la terra d’acollida.

Això no es pot dir. Els partits polítics “nacionalistes” callen, i els espanyolistes aplaudeixen. En el cas dels immigrants extraestatals tothom hi fot cullerada, mirem el cas del senyor Anglada a Vic. La diferència és que la immigració espanyola no integrada mai és denunciada perquè aquesta vota ja que està amparada per una organització estatal amb afanys més o menys dissimulats de colonització.

Així doncs, s’arriba a una situació similar a la que descriu Hans Christian Andersen a “El vestit nou de l’emperador”. Tothom ho veu però ningú s’atreveix a dir res. Potser fa falta que a la representació teatral catalana algú faci el paper del nen que fa notar que l’emperador va despullat.

Colons espanyols: parlem clar

2007-06-22T03:25:00.000-07:00

Fa pocs dies, un grup de madridistes que resideixen entre nosaltres van cremar algunes senyeres a la ciutat de Reus. Hi havia un grup de policies locals que no van intervenir, i segurament van fer ben fet perquè els fanàtics espanyolistes eren dos o tres centenars, fet que hauria provocat aldarulls més greus. En qualsevol cas, dos persones ja han estat detingudes i segurament seran jutjades.

Però al marge del procediment judicial, el fet té una transcendència política molt important. Demostra, una vegada més, que una part notable de la immigració espanyola que viu i treballa entre nosaltres no s’ha integrat. O pitjor encara: no es vol integrar en la cultura que els ha acollit i els ha posat un plat a taula. Això demostra la seva mesquinesa com a persones i el seu immens egoisme. En comptes d’estar agraïts envers el poble que els ha tret de l’endarreriment i els ha convertit en persones avançades, ens ho paguen cremant la nostra bandera nacional i fent el gallet pels nostres carrers.

La seva inferioritat moral és ja un fet conegut i cada vegada més gent els planta cara. Com Unitat Nacional Catalana (UNC), que ja ha muntat un acte de desgreuge a Reus en contra dels colons espanyols que, com els colons francesos a Algèria o els colons espanyols a Mèxic, es dedicaven a destruir la cultura autòctona en defensa de conceptes imperials caducats i genocides.

És hora de parlar clar i exigir a aquests espanyols que no volen ser catalans que ho tenen ben fàcil: hi ha trens i avions que, en qüestió d’hores, permeten arribar a Espanya amb comoditat i aire condicionat (pagat per nosaltres, per cert). Hem d’acabar amb el mite que els immigrants han aixecat aquest país: és al revés, nosaltres els hem fet créixer perquè han pogut menjar tres cops al dia. Sense ells seríem tindríem un major nivell de vida, perquè no tindríem espoli fiscal i en conseqüència tindríem més hospitals, escoles, carreteres, trens, aeroports, ajuts a les famílies, beques per a estudiants i residències per a gent gran.

O sigui que ja n’hi ha prou. Qui no estigui content, ja sap on és la porta de sortida.

Dia del Partit

2007-06-06T05:16:00.000-07:00

Unitat Nacional Catalana (UNC) celebra aviat el seu Dia del Partit. És la primera vegada que aquesta organització celebra un esdeveniment d’aquestes característiques. En la línia del Partit Nacionalista Basc (PNB), que porta dècades celebrant l’Alderdi Eguna, és una bona idea que un partit nacionalista català hagi decidit fer el mateix a casa nostra i aplegar militants, amics i simpatitzants en un aplec netament independentista. El moviment es demostra caminant, i UNC pretén crear una agenda permanent separatista que inclou cada vegada més actes i esdeveniments. I el Dia del Partit està cridat a ser, si tot va bé, l’acte més important que es celebri cada any.

Però més enllà que sigui una bona idea, l’aplec de Montgrony és un test de maduresa per la nacionalisme unitari. És un bon moment per calibrar el grau de compromís i militància dels nacionalistes que estem i treballem per un combat unit contra Espanya i França, d’aquelles persones que prioritzem la independència del nostre país per damunt d’ideologies universals. És un bon moment per demostrar, dins i fora, que els nacionalistes unitaris no som quatre gats que ens movem únicament per internet i ens limitem a organitzar tertúlies de saló.

Qualsevol persona que es reclami militant, activista o simpatitzant ha de ser present als prats verds i frescos de Montgrony. Qualsevol persona que tingui un compromís amb aquest país, el dia 1 de juliol, ha de desplaçar-se fins les muntanyes del Ripollès per adonar-se que no està sol en la lluita, que moltes altres persones s’alcen cada dia amb el mateix objectiu de treballar amb força i constància per resistir l’enemic i avançar cap a la llibertat. Qualsevol persona que llegeixi aquest text, així com altres textos d’altres webs unitàries, ha de tenir clar que el dia 1 de juliol no pot anar a la platja, al cine o a un parc d’atraccions. El dia 1 de juliol és l’únic dia de l’any que les banderes estelades i les creus de Sant Jordi onejaran sobre les muntanyes del Pirineu i molts companys i companyes nacionalistes intercanviaran punts de vista i es coneixeran personalment.

És per això que aquest blog fa una crida a tots els simpatitzants i amics del separatisme de combat per tal que s’apleguin el dia 1 de juliol al santuari de Sant Pere de Montgrony per tal de participar plegats en una trobada de germanor i resistència. Tingueu en compte que només si l’aplec és un èxit hi haurà una segona edició, i una tercera i una quarta... fins la victòria total.

Ens veiem tots i totes a Montgrony.

En suport dels Mossos d’Esquadra

2007-05-31T03:26:00.000-07:00

Assistim a la més infame campanya contra els Mossos d’Esquadra que es recorda al nostre país. Aquesta campanya indigna no només és amplificada per una sèrie de mitjans de comunicació contraris a Catalunya i la nació catalana, sinó que, molt més greu, és organitzada ideològicament per la mateixa direcció del departament d’Interior, dirigit per Joan Saura i altres elements comunistes d’ICV i del PSUC.

La filtració per part de la direcció del departament d’imatges amb uns abusos policials (condemnables però que destrossen la imatge global del cos), el linxament públic per l’ús d’armes defensives (recordem que en aquella manifestació l’únic ferit és, precisament, un mosso), la presentació de querelles sistemàtiques contra els Mossos d’Esquadra per part d’okupes i altra mala gent, la gravació dels agents per part de qualsevol indocumentat o la posada en qüestió de totes les operacions policials és inacceptable. Això només provoca la desmotivació del cos i l’eixamplament d’una percepció d’inseguretat per part dels mossos que repercuteix en la seva tasca professional. I en comptes de comptar amb el recolzament de la direcció d’Interior, Joan Boada i els seu bolxevics es dediquen a criminalitzar el cos per escapolir-se del desgast electoral que suposa la detenció de Núria Pòrtulas (la qual, recordem de passada, tenia informació elaborada d’equipaments de la Generalitat per tal de dur-hi a terme, suposadament, atacs amb explosius de caràcter anarquista).

És per tot plegat que nosaltres, nacionalistes catalans sense complexos, volem anunciar el nostre màxim recolzament i suport a la Policia de Catalunya i a tots els seus agents, que es juguen la vida cada dia al carrer per tal que nosaltres i les nostres famílies puguem estar segurs i tranquils. Fem una crida a defensar públicament la professionalitat del cos i la seva eficàcia, encara que els seus responsables polítics estiguin fent tot el que puguin per desacreditar-lo davant la població.

El PRC

2007-05-28T11:02:00.000-07:00

No és costum d’aquest bloc parlar de les forces polítiques en general, però el resultat de les eleccions municipals (i autonòmiques en alguns indrets de la nació catalana) ha fet que haguem decidit parlar del Partit Republicà Català (PRC o RC, segons les versions). El cas és que aquest partit s’ha fotut una clatellada electoral de dimensions gegantines. I ho ha fet, com era previsible, per diverses raons que convé explicar.

En primer lloc, cal dir que el partit pateix una greu crisi d’identitat. Únicament està unit en el seu odi a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i basa el seu programa en criminalitzar aquesta força política. És cert que segurament s’ha equivocat pactant amb el PSC, però basar una estratègia política en el descrèdit de l’adversari no duu enlloc. El fet de qualificar ERC només amb la E és una criaturada que indica la escassa maduresa política del partit d’Agustí Soler. Cal tenir un bon programa i centrar-s’hi, tot evitant donar sempre missatges negatius i catastrofistes. En segon lloc, la llista de candidatures i caps de llista es va fer depressa i corrents, sense criteri i triant persones que no estaven preparades. Només cal veure algunes de les seves declaracions o entrevistes, en les quals asseguraven no tenir un programa municipal concret més enllà de crear una xarxa de municipis per la independència. El resultat de tot plegat: zero.

Per contra, un projecte allunyat del nacionalisme unitari però totalment respectable, com és les Candidatures d’Unitat Popular (CUP,) va obtenir un bon resultat pels mateixos dos motius, però al revés: tenia un programa treballat que excloïa atacar altres forces polítiques i tenia candidats que portaven molts anys treballant sobre el terreny. És per això que felicitem la CUP pel seu èxit.

Tot això evidencia quin és el camí a seguir pel nacionalisme unitari: treballar, treballar i treballar. I, sobretot, no criticar ningú, i menys encara els independentistes, sobiranistes o nacionalistes que han triat una altra via. Perquè tots anem en carrils diferents, però dins la mateixa autovia.

Vinedos de Espana

2007-05-25T13:00:00.000-07:00

Per raons alienes a la voluntat fa dies que no penjo cap comentari al bloc. Per sort, és millor no poder fer una cosa per raons alienes que no pas per estar alienat. Cas de la descastada actuació del Departament d’Agricultura de la tripartita Generalitat de Catalunya, que ha donat el vist-i-plau a la decisió del Ministerio d’adscriure els vins catalans dins la denominació “Vinedos de Espana”. Alhora que es dona el cas que, no sols les altres colònies peninsulars espanyoles ho han rebutjat, sinó també regions espanyoles d’important tradició vitivinícola com la Rioja o Castella-Lleó!

El nostre govern, en comptes de fer promoció internacional dels nostres excel·lents vins, va i els dilueix dins de la denominació de vins espanyols, alhora que els més reputats vins espanyols no hi seran! No sols no promouen internacionalment el nom de Catalunya, sinó que lesionen greument els interessos econòmics de la pagesia.

Es pot ser més incompetent i botifler? Sort de la dignitat d'Unió de Pagesos! Res més adient per cloure aquesta entrada que la secular proclama Visca la terra i muira el mal govern!

Setembre Negre

Campanya contra 'Viñedos de España'

Unió de Pagesos

L'agost de 2006 la Unió de Pagesos denuncià que el ministeri d’Agricultura espanyol havia adscrit els vins catalans dins la denominació “Viñedos de España”, amb la connivència del Departament d’Agricultura (del Principat), sabedor com era de l’oposició d’aquesta organització. Posteriorment, Unió de Pagesos hi presentà un contenciós administratiu.

Ara la mateixa organització ha fet un pas més i ha endegat una campanya perquè es presentin mocions contra aquesta ordre, a ajuntaments, consells comarcals, federacions de cooperatives i consells reguladors. De moment, ja l’han aprovada 58 ajuntaments, així com també els consells comarcals de l'Alt Camp, el Baix Penedès i la Terra Alta.

El més curiós és que regions espanyoles com la Rioja o Castella-Lleó no han estat incloses a “Viñedos de España”, i que altres territoris, com Galícia i el País Basc (Bascongades i Navarra), tampoc l’han adoptat, a petició dels seus governs autònoms. Els governs dels País Valencià, i les illes Balears i Pitiüses, han actuat igual com el del Principat.

Web d'Unió de Pagesos

La bandera, tot l’any

2007-05-21T07:13:00.000-07:00

Quan algú viatja per països avançats, per exemple Suècia o els Estats Units, hom s’adona ràpidament del patriotisme sa que impregna aquestes societats. A moltes cases hi ha màstils amb la bandera nacional, sense que això expressi res més que un sentiment saludable d’adhesió sentimental. En el cas suec, moltes petites illetes tenen la seva bandera amb el seu pal al costat del moll, perquè la gent senzillament està orgullosa de la seva nacionalitat, sense que això tingui cap conseqüència ni cap perjudici envers ningú.

Molts progressistes i altres acomplexats de casa nostra i d’Europa en general se’n foten, d’aquesta exhibició pública de la bandera. De seguida hi ha qui diu que mostrar la bandera arreu del país és nacionalisme o, fins i tot, n’hi ha que diuen que ratlla el feixisme. Però totes aquestes veus callen com putes quan es tracta de parlar, per exemple, de la bandera cubana, que també és omnipresent en aquesta illa caribenya regida per una dictadura comunista. Queda demostrat, doncs, que és l’antiamericanisme allò que mou aquestes persones, que no es plantegen mai res més que no sigui criticar els Estats Units per sistema i per costum.

Què volem dir amb això? Volem dir que el nacionalisme ben entès (és a dir, no agressiu envers els països veïns) és el motor que mou el món, per molt que el discurs políticament correcte intenti fer veure que el nacionalisme és un sentiment del qual ens hem d’avergonyir. Ser nacionalista avui en dia vol dir voler el millor per al teu país, estar content de ser allò que un és i voler viure en un món plural on totes les nacions es respectin les unes a les altres.

Per això animem els catalans i catalanes a mostrar la seva senyera nacional (o l’estelada, la nostra bandera de lluita i llibertat) sense vergonya ni complex. Si tenim un jardí, posem-hi un pal amb la bandera per tal que es pugui veure des d’arreu. Si no en tenim, la podem penjar al balcó o al terrat, on en format d’adhesiu al cotxe o la moto. Per què penjar la bandera només per Sant Jordi o la Diada? És que només som patriotes dos dies l’any?

Un apunt en relació a la immigració a Badalona

2007-05-17T11:15:00.000-07:00

Fa uns dies es va muntar el clàssic escàndol progressista pel vídeo electoral del PP de Badalona. Resulta que tothom va trobar escandalós que molts veïns i veïnes d’aquesta ciutat afirmessin que hi ha un excés d’immigració i que, a sobre, la vinculessin amb l’increment de la delinqüència. Deixant a banda que aquesta connexió existeixi o no, i deixant de banda el fet que el PP faci gala d’una hipocresia immensa (recordem que va fer regularitzacions massives quan governava), sí que volem fer una puntualització i fer esment d’un detall que ningú no ha comentat.

Tota aquesta gent que tant es queixa de la immigració s’hauria de mirar en un mirall per contemplar-hi les seves pròpies misèries. Pràcticament ningú del vídeo parlava en català i tots es queixaven d’una immigració que ni s’integra ni es vol integrar a Badalona. Per a ells, és clar, integrar-se vol dir parlar castellà, jugar al mus i apuntar-se a les sevillanes. I no s’adonen que ells també són immigrants i que tampoc no es van integrar en el seu dia quan van arribar a milers per ocupar les rodalies de Badalona.

Algú és conscient que Badalona l’any 1900 tenia una població de 19.240 persones i que ara en té 221.520? Que potser la ciutat no va patir una allau immigratòria en un segle que en va multiplicar la població per més de deu? I algú es pensa que aquesta gentada es va integrar en la cultura i la llengua del país? És evident que una part sí que ho va fer, però una dictadura militar i una mentalitat colonial van provocar la minorització de la cultura prèvia, és a dir, de la nostra.

Tot això ho diem perquè aquesta colla d’espanyols que es queixaven al vídeo haurien de pensar les coses dues vegades abans de dir-les. L’actitud poc respectuosa d’alguns immigrants actuals és, a fi de comptes, el reflex de la seva pròpia actitud genocida.

5 de Maig Tots a València!

2007-04-17T13:32:00.000-07:00

El 5 de Maig tots i totes a València!

Proclamació de la República Catalana, proclamació de la dignitat d’un Poble.

2007-04-15T12:17:00.000-07:00

Ahir va ser el 14 d’abril. Una data que els catalans hem de dur gravada al cor i també al cap.

Dic també al cap perquè portant-la sols al cor no en fem res, de re serveixen somnis romàntics coberts de pols o nostàlgies irrecuperables. L’hem de dur a la raó, al seny. Al seny autèntic. Al seny que no és sinònim de por ni de renúncia, sinó al que és pur realisme. Al que és pur sentit comú: si volem ser lliures, podem. Si volem tornar a ser amos de casa nostra, podem. Però cal lluitar-hi. Cal treballar-hi. Cal explicar qui som i d’on venim, com n’estem de sotmesos i d’espoliats i on volem arribar. I cal fer-ho cada dia i a tot arreu: a la feina, a l’institut, a les entitats, a l’autobús, al cafè,... amb naturalitat i a tothom: al nouvingut, al català de soca-rel i al català que fa quaranta anys que està aquí i –per espuris interessos partidistes i electorals- encara no sap que és tan català com el primer.

Perquè tenim la raó i és de justícia! Visca la República Catalana lliure, justa i catalana!

“Volem una Catalunya políticament lliure, socialment justa

econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa”
Francesc Macià

Penja un constructor!

2007-04-14T00:32:00.000-07:00

La tapadora i el iogurt

2007-04-13T10:41:00.001-07:00

Permeteu-me que avui us expliqui una història de ficció que se m'ha ocorregut veient la defensa aferrissada de l'estatut que ha fet el nostre president.
Bé la història tracta de dos homes que es coneixen des de fa temps, posem que un es diu Pau i l'altre Pere. Arriba l'hora de dinar i en Pau treu un iogurt i quan es prepara per menjar-se'l en Pere que no ha portat res li pren i se'l menja, en Pau com que és ruquet no es queixa. L'endemà es repeteix l'escena i així cada dia durant anys, en Pau no dina i en Pere menja sense haver-se de pagar el menjar.
Un dia en Pau que s'ha radicalitzat veient la injustícia decideix demanar la tapa del iogurt per poder-la llepar, però en Pere la hi nega, al final després de discutir molt, negocien i acorden que en Pau rebrà un quart de tapa cada dia. Aquest se'n va tot cofoi pensant que per fi s'ha fet justícia però pel que es veu en Pere és tan cabró que no en té prou en tractar de subnormal a en Pau (que una miqueta ho és) que a sobre enlloc del quart de tapa n'hi dona la meitat del quart.
En Pau com és lògic sentint-se traït s'enfada i es dedica a dir que és injust, que ell vol el quart de tapa que li correspon. Però en Pere li diu que no, que demanar un quart de tapa del seu propi iogurt és un excés i que el que vol demanant tan és matar-lo a ell de gana.
Bé la història és una merda i acaba així o potser acabarà pitjor no ho sé. El que si que sé és que si canvieu en Pau pels polítics catalans i en Pere pels espanyols... oh sorpresa! ja no és un conte! si amics meus ho heu encertat, és la puta merda de realitat del nostre país i és que com diuen la realitat supera la ficció.

Penja una bandera de Sant Jordi!

2007-04-13T06:21:00.000-07:00

Cal començar a plantar-se i si de cas plantar la bandera. Quan els atacs contra la catalanitat són tan barroers que arriben a l'extrem d'acusar els catalans de practicar la xenofòbia contra el castellà, se m'acut que com a català resident a València i per tant discriminat per raons de llengua i de nació i quan ningú no es gira ni a mirar-me sinó és per escupir-me em cal un gest de germanor, una necessitat de saber-me acompanyat per poder continuar caminant entre aquesta maror de gentola pepera assassina, residus de suburbi i neoblavers pihoprogres. A tres-cets anys d'Almansa us convide a aixecar la Creu de Sant Jordi, insignia militar de tota Catalunya, Senyera dels Valencians i penjar-la per tot arreu per tornar a mostrar a eixos que se'n riuen de nosaltres, a eixos senyorets engominats, que quan la Pàtria ho reclame estarem preparats per fer el salt. Si més no per solidaritat amb nosaltres mateixos, per la nostra pròpia i sincera catalanitat pengen la Senyera de Sant Jordi, ara sí que toca.

Telemandril

2007-04-12T03:42:00.000-07:00

Última estupidesa des de la capital del “reino”: l’emissió per Telemadrid (recordem que és una televisió pública) d’un documental anomenat “Ciudadanos de segunda” on es denuncia una suposada discriminació cap als castellanoparlants a Catalunya per mitjà d’entrevistes a personatges foscos i imatges manipulades.

Entre els entrevistats hi ha Paco Caja, un suposat filòsof que dedica totes les seves energies a atacar Catalunya i el catalanisme tot i viure al nostre país. És el líder de l’associació anomenada Convivència Cívica Catalana, una organització que s’ha dedicat a denunciar ajuntaments que no pengen la bandera espanyola, a fer campanyes per l’ensenyament en castellà i que ha fet actes conjunts amb l’ultradreta espanyolista valenciana, concretament amb el partit Coalición Valenciana.

També són entrevistats altres personatges no integrats que pretenen escolaritzar els seus fills en castellà a Catalunya folls de ràbia perquè a l’àmbit escolar no poden imposar el seu idioma. Em pregunto si aquests energúmens també demanarien escola en castellà si anessin a viure a Anglaterra, per exemple. Em temo que no ho farien i, per tant, d’això n’extrec la conclusió de que simplement demanen escola en castellà per orgull colonial.

Entre els suposats agreujats també apareixen Albert Boadella i Arcadi Espada, dos coneguts acomplexats i llepaculs de l’espanyolam que han estat impulsors del partit racista anticatalà Ciudadanos de Cataluña. En la seva entrevista Albert Boadella diu que qui no combrega amb el nacionalisme és marginat a Catalunya i posa com a exemple el fet de que a les seves obres de teatre no hi va ningú. Potser no s’ha parat a pensar que són una merda i que aquest és l’autèntic motiu de que no hi vagi ningú.

Havent vist tot aquest grapat de despropòsits no cal ni dir que tot plegat és fals. No només el castellà no està discriminat sinó que els catalanoparlants no podem anar al cinema en la nostra llengua si no volem veure una pel·lícula infantil, no podem comprar productes etiquetats en català si no comprem les marques blanques de determinades cadenes de supermercats (Grup Bonpreu, Caprabo i Condis), gairebé no tenim premsa escrita en el nostre idioma i a gran part de les nostres poblacions és impossible fer vida al 100% en el nostre idioma.

Així doncs, és ben clar que aquesta discriminació cap al castellanoparlant no existeix. Però és que si existís seria el més normal del món perquè cal recordar que el castellà és una llengua igual d’estrangera a Catalunya que l’àrab i l’anglès, per posar dos exemples. Està discriminats els àrabs ja que la seva llengua no és el català ni el castellà? No. Simplement estan en un país amb una llengua diferent a la seva. Potser alguns espanyols ho haurien de començar a assumir. Amb tots els respectes per a la seva llengua aquest no és el lloc per a la seva oficialitat.

(Podeu veure el documental sencer clicant aquí)

Can Zam

2007-04-02T04:30:00.000-07:00

Un any més hem de veure com se’ns refrega per la cara un espectacle lamentable, que posa en evidència la manca d’integració de gran part de la immigració espanyola que ha rebut el nostre país. El festival de Can Zam és un festival única i exclusivament dedicat a la comunitat espanyola de Catalunya i és promogut per Radio Tele Taxi (RTT), propietat de Justo Molinero, militant de Convergència Democràtica de Catalunya. La seva ràdio, igual que el festival que promou, es dedica a difondre música espanyola el més casposa possible.

De tot això se’n desprenen moltes coses. En primer lloc, ens revela l’existència de ghettos formats per la immigració. Això no es pot dir, però és la realitat. I no es pot dir perquè aquests immigrants sí que voten, com ja he recordat altres ocasions. És en aquest context que s’entén que CDC tingui Justo Molinero a les seves files, amb la clara voluntat de captar vot espanyolista. A qualsevol país del món una persona que promou la no-integració de la immigració seria mal vista i a ningú se li ocorreria captar-la per al seu partit, a no ser que fos un imbècil o odiés el seu país, que és el mateix. Des d’aquesta òptica imbècil electoralista hem de veure cada any els nostres polítics passejant-se entre concerts d’Estopa i fans de la Pantoja. No obstant, que aquest any ho hagi fet en Montilla s’entén, ja que és aquest el seu lloc, no pas el de President de la Generalitat.

Mirant per la web del festival, a part de descobrir que el català no serveix per fer webs de festivals de RTT, podem entrar a veure quins són els artistes que formen part del cartell. No tardarem gaire a descobrir que dels territoris catalans hi ha Chenoa (que sí que parla català encara que per cantar no el fa servir) i Estopa, grup format per dos germans de Cornellà i que mai els he vist dient una paraula en català, és a dir, que són el paradigma de la manca d’integració i tot i així, quan treuen un disc, el telenotícies de TV3 s’encarrega de parlar-ne perquè, repeteixo, els espanyols sí que voten.

Algú podrà dir que no té perquè ser un acte espanyolista. De fet, el concert en sí no ho és, encara que el fet de fer tots els concerts en llengua espanyola pot resultar més aviat sospitós. El que sí que és cert és que a les entrades del concert hi havien energúmens de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía repartint fulletons. Per què no n’hi havia al concert de Lluís Llach? Doncs perquè ells saben que el seu possible votant és la comunitat espanyola no integrada a Catalunya i sabien que allà n’hi ha, de la mateixa manera que tornaran a sortir a repartir-ne a la Feria de Abril que l’alcalde Hereu ja s’ha encarregat d’elogiar dient que "és una festa que m'agrada", una de les "més importants de Catalunya" en la qual "es fusionen elements sense perdre personalitat" per acabar lluint-s’hi amb la frase "el pescaíto frito, el fino i Jordi Labanda són la Catalunya que a mi m'agrada".

Finalment m’agradaria destacar les xifres d’assistència. Des de l’organització es parla de 600.000 persones. No obstant, les fotos de la zona durant el concert ho posen bastant en dubte. La premsa espanyolista no ha tardat a esbombar-ho i un exemple és La Razón que deia que “Cataluña se prepara para su Feria de Abril con una fiesta que congregó a 600.000 personas”. De La Razón no m’estranya, el que és més fort és que també ho faci TV3, que en teoria és la televisió que depèn de les institucions catalanes. És molt trist que amb els diners dels catalans es menteixi per fer apologia de la no-integració de la immigració espanyola amb finalitats electorals.

Espanyolitzats a marxes forçades

2007-03-31T05:04:00.000-07:00

Tot comentant el meu documental amb un internauta-espectador, hem arribat a una discussió sobre el català i l'etiquetatge en català. El cas és que l'internauta repetia tots i cadascun dels tòpics típics sobre el català i el castellà. Que si a Espanya l'únic idioma oficial és el castellà, que si al món hi ha 300 milions de persones que parlen en castellà, que si a Catalunya només hi ha 7 milions que el parlen, etc... I el pitjor de tot és que aquest internauta-espectador viu a Catalunya i parla en català! I no és ell, sinó que és molta i molta gent la que opina així, molt d'ells catalanoparlants.

Per sort la democràcia i la raó són dues coses que no són proporcionals ni van lligades. La ciència no és democràtica, i per més que 30.000 persones diguin que el cel és de color blanc a topus roses, el cel és blau. I per molt que hi hagi una majoria de catalans espanyolistes, això no vol dir que tinguin la raó. Perquè no la tenen.

És curiós com ràpidament utilitzen el recurs de la universalitat i els 300 milions. 300 milions dels quals m'inclouen a mi, cosa que encara em fa més ràbia- perquè jo el castellà no el parlo mai-. 300 milions que no són res en comparant-ho amb l'anglès- que no només el parlen els 300 milions d'Estatunidencs, sinó que també el parlen els anglesos, sudafricans, neozelandesos, irlandesos, australians, i que coneix i parla prou bé una proporció molt gran dels ciutadans europeus i mundials-. Si em diuen que el castellà el parlen 300 milions llavors trec la Union Jack. Si hem de competir per nombre de parlants em quedo definitivament amb l'anglès. Ah! Llavors canvien els seus arguments per dir: però l'anglès no és oficial a Espanya. Vet aquí l'estupidesa supina d'aquesta gent. Vet aquí.

I l'argument de l'obligació? Diuen: "No es pot obligar a una multinacional a fer etiquetar en català a Catalunya". És l'afirmació més aberrant que poden dir- i diuen- sobre el tema. No es pot obligar a una multinacional però a una petita empresa sí? No podem obligar a les multinacionals perquè no tenen prous duros? Perquè estan per sobre de la llei? Precisament, a les que menys els afectarà la mesura és a les multinacionals, que gaudeixen de les economies d'escala i que ja estan acostumades a operar en diverses llengües! A més a més, serveixen com a model a seguir i poden incentivar a les altres multinacionals i mitjanes i petites empreses a seguir el seu exemple! Però no! Ail las! No podem obligar-les! No podem en català. Però bé que l'Estat Espanyol les obliga... És clar! És que són 300 milions de consumidors!- però no tots a Espanya, i les etiquetes dels productes distribuïts a Espanya comencen i acaben allà mateix, vull dir que aquests 300 consumidors no són reals a efectes de distribució estatal... i per tant de res serveix dir si en són 300 o 3000, perquè el sostre de compradors és el dels 40 milions de l'Estat Espanyol i els quatre turistes que s'hi passegin!-.

Ens calen uns mitjans de comunicació forts, professionals i que sàpiguin arrelar i catalanitzar a tota aquesta massa de "ciutadans" catalans desnacionalitzats i pro-espanyolitzats.

L'Exèrcit del Fènix: El documental

2007-03-30T14:31:00.000-07:00

Catalunya mereix la llibertat. Comunicat d'UNCat

2007-03-28T09:12:00.000-07:00

Catalunya mereix la llibertat

Quant a l'oferta feta per Esquerra a CiU de governar conjuntament a la Comunitat Autònoma de Catalunya si la coalició regionalista accepta fer un referèndum d'autodeterminació, UNCat llança el següent missatge al sobiranisme català:

-L'oferta d'Esquerra només es pot entendre com un intent d'aquesta formació de perdre menys vots en les properes eleccions municipals com a conseqüència de la seva defecció en la defensa dels interessos de Catalunya i dels seus pactes de govern amb el PSOE i Izquierda Unida, formacions espanyolistes que tenen la seva raó de ser en el nostre país en la privació dels drets de la nació catalana.

-Aquest engany preelectoral s'emmarca dins d'una política basada en la utilització i la manipulació dels ciutadans per interessos partidistes, i representa la continuïtat d'una manera de fer que va viure el seu moment culminant en les passades eleccions autonòmiques, quan les formacions que integren el tripartit van ocultar un pacte que feia temps que estava escrit.

-Fer valer el dret d'autodeterminació del poble català és quelcom molt important que requereix propostes serioses, i no declaracions de cara a la galeria que només serveixen per omplir titulars de premsa i no obren el camí cap al reconeixement d'aquest dret.

-És contradictori que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació sigui una condició necessària per pactar amb CiU, quan, en canvi, es regala el poder a un PSOE que espanyolitza impunement des del govern el nostre país.

-Quant a la resposta de CiU, no és d'estranyar tampoc la seva contesta covarda, pròpia d'una organització regionalista que mai no ha fet bandera de la plena llibertat de Catalunya.

-Per tot això, UNCat insta els sobiranistes catalans a no caure en els enganys de la classe política regionalista i acomodada al jou espanyol, i a treballar des de tots els àmbits, amb constància i perseverància, per la independència de Catalunya. La fermesa en la defensa dels nostres drets, a tota hora i no només quan convé, és essencial a l'hora de valorar a qui hem de donar el nostre suport per liderar l'independentisme. Catalunya es mereix més; els catalans mereixem la llibertat.

Unitat Nacional Catalana - 28 de març de l'any 2007.

Per l’esclat de la Sagrada Família, per l’esclat de la Sagrada Catalanitat.

2007-03-27T04:49:00.000-07:00

Aquest cop ataquen la més gran obra, la més gran joia arquitectònica forjada de la fe amb Déu, amb Catalunya i amb la Natura. L’obra més sublim del gran geni creador que fou Antoni Gaudí, de qui molt curosament se n’amaga la seva catalanitat militant, irredempta i desacomplexada.

Vés per on, el més gran i universal arquitecte català de tots els temps ha estat un separatista en que les quatre barres i la simbologia catalanista es troben omnipresents en la seva obra! Vés per on la seva obra és reconeguda i estudiada arreu del món. I és que -en contra de l’opinió interessada de colons i botiflers- sols a partir d’un profund arrelament a allò propi -i no pas imposat o importat- hom es pot obrir al món i aportar-hi riquesa, originalitat i llum (i tenint un do com el que ell tenia, clar.)

Aquesta Catedral és, serà, única al món i motiu d’admiració i joia, i pels catalans, a més, motiu de profund orgull. I això l’España Eterna, l’España Una (tan fa si de dretes o d’esquerres, perquè primer que tot són espanyols) no ho pot permetre. No poden concebre una Sagrada Família acabada, esplendorosa, única. No volen permetre una Sagrada Família erigida en un dels més grans referents mundials. Perquè? Per que encara que ens diguin el contrari saben molt bé que és catalana; símbol sublim i perfecte de catalanitat, obra mestra d’un separatista al que Alfonso XIII temia més que a les bombes anarquistes. Per això no volen que neixi. Volen fer-la abortar. Raspar-la amb el Tren d’Alta Velocitat. Perquè –com es qüestionen des de Catalunya Acció-, “al marge de qüestions purament tècniques, algú creu que es permetria deixar passar un tren d’alta velocitat fregant els fonaments de la Capella Sixtina?”

I els delegats del poder espanyol a Catalunya (altrament anomenats autoritats autonòmiques) altre cop resten cap cots, callant i executant com gossos mesells les ordres de l’amo. Botiflers i cretins venent-se una de les obres arquitectòniques més excelses de Catalunya i especulant com folls. Però ni totes les pluges de les primaveres d’aquesta Mediterrània -que tant s’estimava Gaudí- podran rentar els seus noms i els seus actes.

Vegeu el vídeo del manifest de Catalunya Acció

Vegeu el text del manifest (català)

Despatxen una metgessa perquè atenia els pacients en català

2007-03-26T05:44:00.000-07:00

Comunicat d'Unitat Nacional Catalana:

Les agressions contra la nostra llengua i cultura arriba a casos cada cop més greus, a més de no ser reconeguts plenament els nostres drets lingüístics i la possibilitat de viure en una Catalunya catalana es donen cada cops més casos de denúncies particulars de nombrosos catalans i catalanes que es veuen agredits per la única raó de voler ser catalans.

El darrer cas ha succeït a El Prat de Llobregat, concretament al centre Sagnier, on una metgessa d'aquest centre esportiu ha estat acomiadada per dirigir-se en català als seus pacients, la mateixa empresa va advertir a la treballadora que "se l'havia advertit en diverses ocasions" sense que ella hagués canviat la seva actitud.

La pròpia empresa gestora del centre esportiu, SEAE, reconeix que l'acomiadament és improcedent. De fet la treballadora afectada no ha acceptat l'acomiadament i ha presentat una denúncia als jutjats de Barcelona. Es dona el cas que l'empresa és una concessionària de l'ajuntament del Prat, governat per ICV, que té una actitud lingüística lamentable.

La metgessa, Anna Vegué, va declarar al diari El Punt que "Prioritzo parlar en català si m'entenen perquè és la meva llengua i m'hi trobo més còmoda però no em nego a parlar en castellà. És més, si no m'entenen canvio d'idioma però això passa poc, perquè la comprensió és alta". "A mi no em consta que hi hagués moltes queixes, només la d'un usuari, i no era pas una queixa formal, que lamentava que hagués atès la seva senyora en català. Tot i que la usuària havia entès les meves indicacions, el fet que no canviés al castellà quan ella s'hi va dirigir en aquest idioma no li va agradar".

De fet el president de la companyia admet a la mateixa carta d'acomiadament que és improcedent, i accepta pagar-ne la indemnització més alta, però l'Anna no ho accepta i ho ha denunciat al jutjat, com hem dit. Segons l'empresa han rebut "multitud" de queixes negatives per aquesta actitud de l'Anna, una cosa que ningú no ha pogut confirmar. De fet la metgessa no es negava a entendre el castellà, ni a usar-lo en determinades ocasions, sinó que parlava en català normalment - una cosa a la que té dret segons la llei vigent -.

Enfront un fet tant greu esperem que l'Ajuntament de El Prat de Llobregat i la Generalitat actuaran amb rapidesa, és un cas flagrant de racisme anti-català i de vulneració dels drets lingüístics i professionals d'una treballadora que vol exercir el seu dret a emprar a Catalunya la llengua pròpia del país. Una manca de resposta enèrgica per part d'una o ambdues administracions demostraria una manca de legitimitat i de representació de la nostra comunitat nacional i per tant serien objectiu de denúncia dels catalans que estem orgullosos de ser-ho i que no acceptem les agressions contra el nostre poble.

Esperem que tots respondreu enviant les vostres queixes a l'empresa SEAE:

Seae oficines centrals
Ctra. de Cornellà, 13-15 baixos08950 Esplugues de LlobregatTelèfon 934 802 211 / Fax 934 733 969 seae@seae.es

Seae consultoriamailto:consultoriaestudis@seae.es

Seae formaciómailto:formacióformacion@seae.es

Borsa de treballmailto:treballoferta@seae.es

Seae projectesmailto:projectesproyectos@seae.es

Revista Agua y Gestiónhttp://by106fd.bay106.hotmail.msn.com/cgi-bin/compose?mailto=1&msg=F454AED5-82A1-4484-85ED-B30654210780&start=0&len=9861&src=&type=x&to=aguaygestion@seae.es&cc=&bcc=&subject=&body=&curmbox=00000000-0000-0000-0000-000000000001&a=191e676d1d3fef750934d0fb1daf71e7582c59fd8bbe92d664a13bd443e86454

Al Centre Esportiu Municipal Sagnier de El Prat de Llobregat:
http://by106fd.bay106.hotmail.msn.com/cgi-bin/compose?mailto=1&msg=F454AED5-82A1-4484-85ED-B30654210780&start=0&len=9861&src=&type=x&to=bayod@aj-elprat.es&cc=&bcc=&subject=&body=&curmbox=00000000-0000-0000-0000-000000000001&a=191e676d1d3fef750934d0fb1daf71e7582c59fd8bbe92d664a13bd443e86454

Ajuntament El Prat de Llobregat.
ATENCIÓ CIUTADANA
Pl. de la Vila, 1
Tel.
933 790 050934 794 544

CAP AGRESSIÓ SENSE DENÚNCIA!
PEL DRET A VIURE EN UNA CATALUNYA CATALANA!

Unitat Nacional Catalana. 26 de març de l'any 2007.

Plataforma per Cataluya: més puta que Ramoneta

2007-03-26T04:57:00.000-07:00

Tots coneixereu l'expressió "fer la puta i la Ramoneta". Això és el que s'ha dedicat a fer el partit anomenat Plataforma per Catalunya. Un partit que té representació a diversos municipis catalans, alguns d'ells força importants com ara Vic i Manlleu .La Plataforma per Catalunya està liderada per Josep Anglada i Rius, un conegut ultradretà espanyolista de Vic amb un llarg historial.

El 1982 es va presentar al 25è lloc de la llista de Fuerza Nueva per la circumscripció de Barcelona a les eleccions estatals. A les eleccions al Parlament Europeu de l'any 1989 es va presentar en una llista amb el nom de Frente Nacional encapçalada per Blas Piñar on ell ocupava el 26è lloc. L'any 1992 es va presentar en el setè lloc per la circumscripció de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya per un partit fundat per José María Ruiz Mateos (el de "que te pego, leche", el Rayo Vallecano, els flams Dhul i Rumasa. Durant tot aquest temps, aquest fill de la plana de Vic, es feia anomenar José per poder anar pel món amb grans aires d'espanyolitat. Ara les coses han canviat, és en Josep de tota la vida.

Es va començar a parlar d'ell arran d'incidents relacionats amb protestes veïnals per a la creació de mesquites a determinades poblacions del Maresme. Ell es va erigir com el nou messies que expulsarà l'Islam de les nostres contrades. El seu partit, la Plataforma, té una especial predilecció per aquests temes, despertant els instints més baixos de la població autòctona, quelcom molt comprensible tractant-se de poblacions com Vic i Manlleu, on hi ha un percentatge d'immigració preocupant.

Podríem fer un repàs a la Plataforma i veure que hi ha una sèrie de coses que fan pudor. En primer lloc és el suport que reben d’un grupuscle anomenat Moviment Patriòtic Català que aporta gent a les seves llistes. Malgrat el seu nom pugui resultar enganyós, es tracta d’un grup integrista catòlic i ultra espanyolista, que va comptar amb un braç armat que el 1992 va posar una bomba a la Clínica Dexeus a la qual acusaven de portar a terme avortaments.

Alhora, el cap de les joventuts de la Plataforma per Catalunya ,David Parada, tot i tenir-se el discurs molt ben après, escriu a un diari digital espanyolista anomenat Minuto Digital. També diuen les males llengües que és simpatitzant de les “Brigadas Blanquiazules”, el grup ultra del R.C.D. Espanyol conegut per la seva ideologia ultradretana i espanyolista.

Davant de tot això potser ens podria sorprendre que donessin suport a una moció a l’Ajuntament de Vic a favor del Correllengua, o que celebressin un dinar a la diada de Sant Jordi a El Vendrell amb una gran Creu de Sant Jordi i la senyera de fons. Tot això té una senzilla explicació. I aquesta explicació es va poder veure a una entrevista que es va fer a en Josep/José Anglada amb una camera oculta.

És en aquesta trampa que li van parar on es destapa i diu realment el que pensa. Frases com "jo veig Catalunya dins d'Espanya", "Jo si convé seré més catalanista que Jordi Pujol o que els d'Esquerra Republicana [...] I quan siguem a dalt ja anirem canviant" o "no és que estigui en contra d'Ynestrillas. No, no, no, al contrari[...] ideològicament -escolta!- jo estic amb ell.”

L’última perla d’aquest partit suposadament antiimmigració, és incorporar a Isabel Calahorro a la llista electoral per les eleccions municipals de Vic. Isabel Calahorro és relacions públiques de l’Associació Cultural d'Andalusia “Amigos del Sur”. Aleshores és qual cal plantejar-se com es pot ser antiimmigració i “amigo del sur” alhora, sabent que aquest tipus de centres són associacions d’immigrants. Doncs l’explicació és molt fàcil: amb una concepció espanyolista de la realitat catalana. Així, des de la seva posició d’intransigents amb els immigrants fomenten la no integració de la onada migratòria més gran que ha rebut mai Catalunya, la que prové d’Espanya, i intenten perpetuar la nostra colonització.

Un cop vist tot això toca reflexionar. Hem vist com un partit farcit d’espanyolistes necessita disfressar-se per treure vots. S’ha de tenir en compte que el nacionalisme català actualment no té una resposta clara pel que fa a la immigració i aquesta és necessària. Cal exigir la integració a la cultura catalana per part dels immigrants , vinguin d’on vinguin, perquè és d’una cultura igualment estrangera el que vé d’Andalusia com el que ve de Romania encara que quedi malament dir-ho perquè uns poden votar i els altres no. Sense caure en populismes absurds i fòbies malaltisses. Perquè tots sabem que qualsevol pot ser català, sempre que ho vulgui ser.

M’agradaria acabar aquest text recordant unes paraules de Lluís Companys que em sembla que són molt clares:"Benvinguts siguin els homes d'altres terres germanes que són a Catalunya, que comparteixen les nostres penes i els nostres treballs per a la grandesa de Catalunya, i les nostres inquietuds espirituals. Als hostes que així vénen a casa nostra, se'ls reserva el millor plat de la nostra taula, el millor llit de la nostra casa; però si vénen amb afany pertorbador, els llancem per la finestra."

TV3 a València

2007-03-26T01:52:00.000-07:00

COPIEU I ENVIEU ALS VOSTRES CONTACTES AÇÒ, NOMÉS ÉS 1 MINUTET.Com ja sabràs, el pròxim dimarts 27 de març, el govern de Camps tancarà per la força les emissions de TV3 al País València després que ACPV, entitat propietària dels repetidors s'haja negat a fer-ho. Eixe dia els i les valencianes deixarem de poder vore els canals de la Corporació Catalana de Radio i Televisió.Ja fa més de mig any Acció Cultural del País Valencià hagué de passar les emissions de TV3 del sistema analògic al digital terrestre (TDT), ja que el Ministeri d'Indústria així ho havia manat per a que La Sexta pogués emetre en analògic al País Valencià. Amb el pas al digital terrestre la CCRTV ens ofereix quatre canals (TV3, 33, 3/24 I K3) amb els que s'amplia l'oferta cultural a la televisió, i a més a més, totalment en català... o valencià, com vulguem dir-li a aquesta mateixa llengua.Ara, després que fa ja uns quants anys el govern de Zaplana rebentava els repetidors d'ACPV i emetia interferències als senyals de TV3, el botifler de Francisco Camps, ens nega la llibertat d'informació i expressió i també ens nega el nostre dret a vore televisió feta íntegrament en valencià.Les raons que el govern valencià dóna al tancament de TV3 són la "il·legalitat" de les emissions, ja que ACPV no disposa de llicència per emetre els senyals de TV3 al territori valencià. Però de tots els canals que podem vore, quants tenen llicència? Per què ens tanquen TV3 i no la "basura" de canals que també emitixen il·legalment? Per què la Televisió de Catalunya no ha de poder ser vista al País Valencià i la d'Andalusia si? La resposta és senzilla i clara: al govern botifler de Camps els molesta que poguem tindre una televisió íntegrament en la nostra llengua, els molesta que vegem una televisió que ells no controlen, els molesta que vegem una televisió més plural, cultural i valenciana que la pròpia Televisió Valenciana. La dèria anticatalana, i per tant, antivalenciana dels fatxes que ens governen arriba fins al punt de censurar quatre canals de televisió i de negar-nos la llibertat d'elegir el que volem vore, com en els pitjors temps de la dictadura.Però açò no és un fet aïllat, açò és una de tantes estratègies espanyolistes contra el País Valencià, un país on totes i tots callem i ens mengem la merda, on ens xafen, se'ns burlen i només oferim silenci; un país on se'ns margina per parlar la nostra llengua i la destrueixen a base d'hòsties en castellà; un país on la televisió pública és una gran eina de propaganda del PP; un país on els que defensem la llengua, la nostra cultura i identitat som mirats com a estranys; un país que ara només és "comunitat" i en els pitjors dels casos "comunidad"; un país on ens han canviat la bandera, ens han dit que parlem una llengua diferent als catalans, i han manipulat la història com han volgut... un país on dóna vergonya dir que eres d'ell.Mentre se'ns trepitgen els nostres drets, el partit més gran de l'oposició resta calladet a les seues poltrones. Els pogres-guais del PSPV-PSOE es caguen damunt una vegada més davant la dreta, ja ho feren durant els anys més durs del conflicte lingüístic i identitari valencià i ara ho tornen a fer. I ara que les eleccions s'acosten ens diran que són d'esquerres i valencianistes, i es faran els valents davant del PP, però ja estem cansats de tanta mentida i falsedat, i tenim molt clar que tant se val PP que PSPV... els mateixos gossos amb diferent collar. Però bé, de moment esperarem que Joan Imbècil Pla diga algo respecte al tema de TV3. De moment i fins que no puguem fer fora el PP, l'únic que ens queda és fer saber a la gent el que passa al País Valencià, ja que els mitjans de comunicació només conten els que els interessa. I per a fer això hem de fer us de tot el que tinguem a l'abast: des d'internet fins als sprays, passant per la militància o l'activisme. O ens espavilem ja d'una o ens maten a la nostra pròpia casa, i ja és ben trist que tot açò ens passe després de tres-cents anys de la derrota d'Almansa on els valencians vam perdre el nostre autogovern i va començar el genocidi lingüístic i cultural i l'espoliació del país. Massa estem tardant en adonar-nos que no acoplem en Espanya i que Espanya de democràcia no entén massa.De moment, i fins que decideixques el que faràs, el millor que pots fer és enviar aquest correu a tot quisqui, i si afegeixes alguna cosa encara millor.Que no et faça por clavar-te en política, perquè d'ella depén tot el que et passe a la vida, i recorda que... NOMÉS EL POBLE SALVA EL POBLE!!

-----------------------
http://www.lletjos.org/volemtv3/

El PP també il.legalitzara la TVCi (Televisió de Catalunya internacional) que es pot veure mitjançant les plataformes digitals de pagament (com canalsatelite)? La eitb també? i la tvg?http://www.eitb.com/index.htmhttp://www.tvg.es/http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcSeccio.jsp?seccio=tvci

La recta final

2007-03-25T07:27:00.000-07:00

Catalunya era, fins ara, la gallina dels ous d'or d'Espanya. Fins ara. Fins ara Espanya era un país molt proteccionista i els empresaris catalans anaven tirant amb això. Espanya tenia unes colònies i els catalans n'eren els beneficiaris. Va venir Franco i Espanya va caure en l'autarquia, que ho podríem entendre també com a un proteccioniste absolut. Llavors acaba la dictadura i, amb la "democràcia a l'espanyola", Espanya passa a entrar a la UE, que no deixa de ser un sistema proteccionista un altre cop. Ara, però, Espanya- i tot el món- ha entrat a la globalització, i el proteccionisme s'ha acabat. Ara cada regió és la competència de la del costat, i ara més que mai, Catalunya és un perill per Espanya. Madrid ha crescut en aprofitant-se de Catalunya, però ja no es pot permetre de continuar creixent en coexistència amb Barcelona. Ara Espanya no pot seguir creixent segura amb el perill constant que és Barcelona. Massa competència. Globalització. Competència. Solució? Destrucció. Ara Espanya, per a sobreviure en un món que cada cop més tira cap al lliure comerç, ha de matar, anihilar Catalunya si vol despuntar. Espanya es pot beneficiar dels èxits de Catalunya, però li surt més a compte i millor si se'n beneficia dels èxits de Madrid i d'Espanya mateix, i Madrid s'ha d'assegurar el podi. I la manera que té Madrid d'assegurar-se'l és eliminant Barcelona i Catalunya de la competició.

Tancament de TV3 al País Valencià: terrorisme institucional

2007-03-20T14:48:00.000-07:00

Estem a punt de presenciar un dels salts qualitatius, juntament amb la tercera hora d’espanyol a la primària, més brutals en el secular genocidi de la lluita d’España per anihilar la llengua i la cultura catalana.

I què passa? Res. Quina és la resposta de les institucions i partits polítics principatins? Nul·la. Hi ha una resposta de les entitats culturals dels Països Catalans. Cert. Però i les institucions, que és allà on hi ha realment poder? Institucions que, vés per on, estan composades pels –que es diuen- els nostres representants polítics. Resposta nul·la o gairebé. I ara és el moment d’anar-hi a per totes. Però no. L’únic que aboquen no és pressió sinó misèria moral i política. I és ara perquè encara no hi ha res en ferm i perquè, més endavant, quan els repetidors estiguin tancats, ens diran molt dolguts i lacònics que “no hi ha res a fer”.

El lògic seria presenciar una resposta única i contundent de tot el Parlament i del govern principatí. Perquè ni tan sols fa falta que siguin representants de partits catalanistes (que la majoria se’n reclama!). Amb que siguin representants de partits demòcrates n’hi ha més que suficient! Perquè, com assenyala ACPV, “negar la llibertat de recepció i d’elecció televisiva i informativa als ciutadans, en el context de la construcció de la Unió Europea i de la superació de les velles fronteres, és una política profundament regressiva i antidemocràtica”. La llengua catalana és una i la democràcia és un valor universal. No s’hi val a dir que “no es vol interferir en qüestions externes”. Excusa covarda i botiflera. Més per quan els nostres polítics es solidaritzen amb totes les causes “justes” hagudes i per haver del món sencer.

Davant d’aquesta misèria i indolència del cantó català, què veiem del cantó espanyol? Unitat! Sempre unitat! Paradoxalment, els partits espanyols ja poden estar enmig de les lluites més salvatges pel poder que, per anar contra el català i contra la Nació Catalana, es posen ràpidament d’acord. Ara és el PP qui actua i el PsoE el seu còmplice, abans fou el PsoE qui tancà els repetidors de la mà del gran prohom de la democràcia, el ministre Barrionuevo, i el PP el seu còmplice. La gravetat del tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià va encara molt més enllà. Per què... i les altes institucions espanyoles que haurien de vetllar per l’estat de dret, què hi fan al respecte? On està el Tribunal Constitucional? I els mediàtics i justiciers fiscals generals? I l’abnegat Defensor del Pueblo?,... Unitat total, compacta, incondicional de totes les forces i institucions espanyoles davant aquest atac a l’espai comunicatiu català i la democràcia més elemental. “Unidad nacional” davant el genocidi a la llengua, la cultura i la Nació catalana!

Com sempre deia el malanguanyat Ramon Barnils, “a mi no em preocupa el que fan ells sinó el que no fem nosaltres”. Fins quan ho permetrem? Fins quan anirem a votar com messells cada quatre anys per renovar-los-hi la confiança i donar-los-hi altre cop carta blanca perquè facin el que vulguin? Fins quan no adreçarem cartes als nostres representants electes, els anirem a veure –o els aturarem quan els veiem pel carrer- dient-los-hi que si no compleixen no els tornarem a votar. Fins quan no ens organitzarem en entitats de lluita per la llengua i en d’altres organitzacions patriòtiques? O resulta que ens queixem molt dels nostres representants però també farem com ells: no-res. Som també tan vils i traïdors?

Setembre Negre

Cosmopolitisme en boca d'acomplexats

2007-03-18T17:44:00.000-07:00

L'exregidora socialista a l'Ajuntament de Barcelona, Teresa Sandoval, ha fet un article pel diari digital E-notícies parlant sobre el cartell de l’exposició anomenada "Barcelona and Modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí" que es porta a terme al MOMA de Nova York. En el cartell hi apareix la imatge d'una barretina. Arran d'això la senyora Sandoval deixa anar frases com ara "la barretina no simbolitza aquest cosmopolitisme creatiu dels catalans", "Crec que podem trobar elements més adients, menys provincians" i "La barretina no reflecteix la riquesa de la nostra cultura. És un símbol del passat, una imatge del passat, de col·lectius que van representar una etapa passada de la nostra història". A mi m'agradaria saber per quin motiu la barretina no és cosmopolita i és provinciana, jo que només em pensava que era un barret típic de les nostres contrades. És curiós però és el primer cop que em trobo amb que una determinada peça de roba és tractada de provinciana. Potser per a ella Gandhi era un provincià per anar vestit d'una determinada manera i si mirem una assemblea de la ONU trobarem un grapat de provincians als ulls del PSOEcialisme barceloní. És més provinciana una barretina que un quimono japonès o que uns pantalons texans? És provincià el príncep de Gal·les amb una faldilla escocesa? I Sean Connery? Bé, tots sabem com les gasten els acomplexats. El que és realment provincià és avergonyir-se de la pròpia història i cultura per voler anar pel món amb aires de grandesa. L'actitud de la senyora Sandoval és la mateixa que la que va tenir l'Aznar quan va intentar parlar castellà amb accent texà durant una visita als EUA. És la de voler amagar el que un és per agradar més als altres. El que no s'adona és que amb aquesta actitud es cau en el més profund ridícul. L'actitud d'aquesta exregidora és la del pagès que es destrossa la masia per voler decorar-la com un pis de Barcelona amb un afany d'esdevenir modern i esdevenint realment patètic. Senyora Sandoval, si a vostè li fa vergonya anar pel món demostrant qui és, a mi me'n fa més anar-hi volent aparentar qui no sóc. Vostè és igual de provinciana que José Maria Aznar, no ens faci ser-ho a nosaltres. Deixi'ns ser igual de cosmopolites que Pau Casals. Des de les nostres arrels, podem anar pel món. I amb el cap ben alt.

Occitània i Catalunya el mateix país...

2007-03-18T03:55:00.000-07:00

I la mateixa llengua. Ahir vaig anar a Besiers, una ciutat d'Occitània a una manifestació que fan anualment per la llengua occitana. La veritat és que em va sorprendre la quantitat de gent que hi havia i el que més em va agradar va ser estar a una manifestació on tothom estava allà per defensar una llengua i ningú portava cap bandera ni pancarta d'ideologies totalitàries. Al no haver-hi mongols d'aquest calibre tampoc ningú es va dedicar a pintar comerços i entitats bancaries com passa a les manifestacions de Catalunya a les que estic acostumat d'anar, però suposo que tot plegat és perquè allà s'agafen el tema amb seriositat mentre que aquí gran part de la gent va a les manifestacions a fer l'idiota.
El més sorprenent però de la meva visita a Besiers va ser el fet de que l'occità i el català siguin la mateixa llengua, i no ho dic per semblar un imperialista ni res d'això però vaig estar parlant amb un membre del Partit Occità ell en occità i jo en català i la veritat és que ens vam entendre a la perfecció. Suposo que amb un occità de la zona més propera a Itàlia hauria estat més difícil entendre'ns però que no els passa això també per exemple entre la gent del nord i del sud d'Itàlia amb l'italià? és totalment normal que una mateixa llengua no l'entenguis tan depenent de la zona on parlin, però a mi ja us dic em va costar menys entendre aquell occità que el dialecte de Mallorca per posar un exemple.
Us recomano doncs que si l'any que ve podeu anar-hi hi aneu perquè val molt la pena, com a record m'he endut una bona sorpresa, una bandera del Partit Occità i un grapat de llaunes de la maravellosa Coca Cola Black, el Burret sense alcohol.

La independència de Catalunya: una utopia?

2007-03-17T00:54:00.000-07:00

La independència de Catalunya: una utopia? Pertanyent a Espanya tenim uns trens antiquats -RENFE, sobretot (empresa espanyola; els Ferrocarrils Catalans són molt més competents)- amb poca freqüència, i encara pitjor, amb retards i avaries constants. El govern espanyol d'ara (del pSSoe) ens n'ha demanat perdó, però us penseu que ens ho arreglaran? No, i destinen gairebé tots els diners per a trens al TGV (connectat només amb Madrid, no pas amb Europa) i no als de rodalia, que són els que calen més. En una Catalunya independent anirà igual o pitjor? No, és impossible que vagi pitjor i ni tan sols igual, anirà millor. I l'alternativa, les carreteres: o són dolentes o són autopistes de peatge (amb peatges mantinguts per empreses espanyoles o col·laboracionistes, com ara "la Caixa"). I el metro: en una Catalunya independent no passarà que hi hagi tants morts per culpa de les infraestructures velles com a València. Ni que es facin tantes autopistes innecessàries que devastin el paisatge com a les Illes. Espanya ens espolia uns 50 milions d'€ cada dia a tots els ciutadans de Catalunya/Països Catalans [mireu-ho a http://www.espoli-fiscal.tk/ ; la web www.desequilibri.org o .net sembla que ja ha desaparegut; o llegiu el llibre L'espoli fiscal, de Ramon Tremosa i Jordi Pons, d'Eds. 3 i 4]. En una Catalunya independent anirà igual o pitjor? No, anirà millor. I amb aquests diners millorarem els trens, les carreteres, els hospitals -i per això van venir molts immigrants andalusos, etc., no pas per gastar-se tots els diners en cases i carreteres cares i dolentes-. Espanya ens encoloma immigrants en excés i els utilitza com a colonitzadors -no heu vist mai algun immigrant subsaharià amb una samarreta de la selecció espanyola? Que us penseu que ja la duen des d'Àfrica? No, probablement és la Creu Roja (una entitat fatxa) que els dóna a Andalusia o a Canàries-. En una Catalunya independent anirà igual o pitjor? No, anirà millor. D'una vegada els magribins, hispanoamericans, subsaharians, etc., estaran regulats i parlaran en català (i sense aprendre el castellà i tot). El català es normalitzarà, tot i que hagi de seguir convivint amb el castellà, però no pas com ara, amb el català marginat, sinó com a llengua principal. Els pessimistes empipadors sempre ho repliquen amb excepcions, com ara l'irlandès -Irlanda en el moment de la independència va triar l'anglès d'idioma oficial (però ara vol reforçar l'irlandès d'una vegada)-, l'ucraïnès (Ucraïna és independent a mitges, perquè Rússia hi té molta influència i la colla) o el català a Andorra (també independent a mitges, collada per França i Espanya; i sense exèrcit). Aquests pessimistes no es recorden del polonès -normalitzat a principis del segle XX, un cop Polònia es va reunificar (estava repartida entre Alemanya i Rússia) i independitzar-, de l'hebreu -un cas de resurrecció lingüística, després de segles sobrevivint només a les sinagogues (un cop Israel va esdevenir estat després de la 2a Guerra Mundial i l'holocaust per part dels nazis)-, del noruec -havent-se independitzat Noruega de Suècia a principis del segle XX-, de l'islandès -quan Islàndia es va independitzar de Dinamarca durant la 2a Guerra Mundial-, del finès -després que Finlàndia s'independitzés de Rússia a principis del segle XX i un altre cop després de la 2a Guerra Mundial-, del Txec -quan es va formar Txecoslovàquia, desmembrant-se l'Imperi austrohongarès, després de la 1a Guerra Mundial-, de l'hongarès -la mateixa època que el txec- o l'eslovè -havent-se independitzat Eslovènia de Iugoslàvia a finals del segle XX- [extret del llibre Normalitat lingüística i llibertat nacional, de Bernat Joan Marí, d'Eds . 3 i 4]. No vulgueu esperar que hi hagi una guerra o que ens hagin colonitzat del tot. Uns altres pessimistes (o els mateixos) s'entesten que Espanya (i França i Itàlia) no ens concedirà la independència. I quan es pensen que ens la concedirà, d'aquí a 600 anys? No mai, i si no ens acaben de destruir és perquè ens volen robar els diners. Cal que ni tan sols negociem amb els espanyols -ja vau veure com només per millorar l'estatut (cosa que implica seguir pertanyent a Espanya) van organitzar tant sarau contra nosaltres (igual com ja ens van fer amb l'Estatut de la 2a República [us puc enviar un missatge amb un pasquí de llavors])-. Allò que cal que fem és buscar aliats poderosos al món, com ara els EUA -principal valedor de les independències nacionals [us puc enviar un missatge que ho explica]-, Israel -que va proporcionar armament a Croàcia (i això que els croats havien lluitat a la 2a Guerra Mundial al bàndol nazi)-. I no ens podem entretenir amb propostes intermèdies, com ara el federalisme (i potser ni tan sols l'autodeterminació?), perquè és temps que perdem i que donem als espanyols, francesos i italians. Si algú encara creu que la independència és una utopia, és que no la vol. La utopia és seguir pertanyent a Espanya i tenir prou qualitat de vida i llibertat. Heus aquí només unes quantes organitzacions independentistes: -Catalunya Acció (http://www.catalunyaaccio.org). -Lobby per la independència (http://www.lobbyperlaindependencia.org). -Sobirania i Progrés (http://www.sobiraniaiprogres.cat). -Free Catalonia (http://www.freecatalonia.com). -Plataforma pel Dret a decidir (http://www.tenimeldretdedecidir.org). -Consell Nacional Català (http://www.cat-cnc.org).

Ja hi tornem a ser: l'excusa del PP

2007-03-16T05:16:00.000-07:00

Apareixen a la premsa unes declaracions de Portabella tancant la porta a un pacte amb CiU a l'Ajuntament de Barcelona. L'argumentació que fa servir és que "nosaltres (Esquerra) amb el PP no hi pactarem mai, i els partits que s'interessen pel PP a nosaltres ens deixen d'interessar". M'agradaria saber quina finalitat hi ha rere aquesta mania paranoica contra un partit que no té cap pes a la política del Principat. Només se m'acudeix una explicació: els partits polítics catalans pensen en clau espanyola on el PP sí que té un pes important i actuen com a còmplices de l'espanyolíssim PSOE. Això s'entendria si només vingués dels partits espanyolistes com és el cas del PSC. De fet Montilla va dir que CiU estava acomplexada per ser "de dretes". Si tenim en compte que Montilla no és més que un vassall de Zapatero, president espanyol, veurem que la seva voluntat és la de centrar la política catalana en l'eix dreta-esquerra. En teoria l'espanyolisme no és el sector ideològic en el qual es troben a gust CiU i Esquerra, però ja en començo a tenir els meus dubtes, ja que fan el joc a el que volen els Corbachos, Montillas i Zaragozas, doncs sembla que l'eix nacional de la política catalana ja l'han deixat de banda fa temps. He posat aquestes declaracions de Portabella perquè senyalen clarament aquest nou tarannà dels autoanomenats partits "nacionalistes". Desglossem les declaracions: "els partits que s'interessen pel PP a nosaltres ens deixen d'interessar" vol dir que CiU s'està alineant amb la dreta espanyola en comptes de amb el nacionalisme, però també vol dir que Esquerra com a resposta té l'aliança amb l'espanyolisme d'esquerres. Aquesta conya ja fa temps que dura, hem vist pactes de CiU amb el PSOE i amb el PP, pactes d'Esquerra amb el PSC-PSOE i un cop arribats aquí potser ens hauríem de plantejar per què ha servit això. Doncs ha servit per augmentar les quotes de poder dels seus respectius partits. Però ara mateix tenim un finançament patètic, un Estatut retallat, uns aeroports que fan pena i una cultura que es mor. Potser que els catalans deixem de fixar-nos amb el PP i el PSOE i deixem de banda una política que no és la nostra. Potser ja ha arribat l'hora de fer un front comú contra els enemics del nostre país, siguin de dretes o d'esquerres. Unim-nos, siguem de dretes o d'esquerres.

Romanticisme i Alliberament Nacional.

2007-03-11T23:29:00.000-07:00

Fou en Josep Guia qui exclamà "Trista condició la de qui viu sense saber quina és la seva pàtria!" Certament, tot ésser humà necessita tenir clar a quina nació pertany. Una persona podrà sentir o no estima pel seu país (igual que en podrà sentir o no pels seus pares, pel seu físic, pel color del seu cabell, etc.) però haurà d´ésser nacional d´algun territori concret, ja que ningú no és totalment apàtrida, ni li convé d´ésser-ho, com ja demostraré durant la meva exposició.Tots tenim alguna pàtria, més gran o més petita, més pobra o més rica, amb la qual podrem sentir-nos més o menys identificats, però que existeix. Mai no he conegut ningú que sigui totalment apàtrida, ja que tothom, en major o menor mesura, se sent identificat amb un paisatge, una llengua, uns costums, i una comunitat nacional específica. El fet que algú no s'estimi el seu país, i que fins i tot en renegui, no el fa apàtrida; igual que el fet que hom renegui del color blanc de la seva pell no el fa negre. Una persona podrà odiar els seus pares però, evidentment, aqueixa persona té uns pares, encara que ni els parli, no els vegi mai o que no els conegui; però el fet que una persona no vulgui saber res dels seus pares, o que no els conegui, no significa que no en tingui, ja que tothom és fill d´algú, li agradi o no.Ara, si tots estem abocats, en major o menor mesura, a sentir-nos nacionals d´algun país, això no significa que no estem en disposicions reals de triar la nostra nacionalitat. No existeix absolutament ningú que ens pugui negar, moralment, el dret a elegir quin ha d´ésser el nostre país.Molt s´ha escrit en els darrers dos segles sobre el tema nacional, i són moltes les teories que s´han bastit per a (intentar) explicar el fet nacional.Des de la Revolució francesa de 1789, han estat tres els models teòrics que s´han construït a Europa per a definir què és una nació, models que, tot breument, exposaré a continuació.1ª Teoria: La Jacobina.Poc abans de la Revolució francesa ja s´havien donat les primeres teoritzacions d´aquest corrent de pensament. Durant el segle XVIII, l´il.lustrat Rousseau havia parlat de la necessitat de l´existència d´un contracte social entre els ciutadans i un Estat determinat. L´Estat seria una mena d´ésser totpoderós, capaç d´afaiçonar la voluntat col·lectiva en el marc territorial que dominés. Aquest Estat utilitzaria les tradicions i el patriotisme per a fer sentir-se una comunitat unida i solidària als ciutadans que hi habitaven. Per això, s´hi hauria d´instaurar una educació nacional a través de la qual els nens acabessin sentint-se integrats dins una pàtria concreta.Ja en 1789, l´abat Siyès, en el seu plamflet "Què és el Tercer Estat?", considerava que només la burgesia constitueix la nació. Més tard, la nació s´acabà identificant amb el poble que havia enderrocat la monarquia francesa, i per tant també les classes populars acabarien conformant-la.En aquest model de nació, l´Estat esdevé el centre de tot el sistema. Sense Estat no és possible l´existència de la nació, i és l´Estat qui fa la nació, que ha d´ésser homogènia, encara que per a això destrueixi unes altres cultures i hagi d'assimilar uns altres pobles. Tal és el cas de l´Estat francès, que intenta acabar amb les pobles occità, cors, bretó, basc o català, entre d´altres.En el cas de l´Estat francès, com que el poble més potent, el més poderós, és el francès, i és aquest el que basteix l´estructura burocràtico-administrativa estatal, el que controla l´exèrcit i la policia, així com els mitjans de comunicació de masses i l´ensenyament, acabarà essent aquest poble, el francès, el que s´imposarà a la resta; i la seva llengua, la francesa, la que esdevindrà "llengua nacional", a costa de les altres. Així, els francesos, de la mà de l´administració que ells mateixos han creat, intensifiquen el procés de destrucció de la consciència nacional de la resta de pobles que malviuen sota aquell Estat. Si per als francesos la Revolució constituí la creació del seu modern Estat-nació, per als catalans del nord significà l´augment de la pressió colonialista per part del govern de París.Però aquest model d´Estat-nació influirà molt entre els liberals del segle XIX i, com no, entre les classes dominants de l´Estat espanyol. Així, si els francesos crearen l´Estat francès, amb la llengua francesa com a punta de llança homogeneïtzadora , els castellans, dominants a l´Estat espanyol, cercaren el seu propi model d´Estat centralitzat sobre la base del dret, cultura i llengua castellans, tot continuant la tasca expansionista que ja venien fent, a Catalunya, des d'abans del regnat de Felipe V de Borbó. Francesos i espanyols compartiren (i encara avui ho fan) la mateixa visió d´Estat, unitari, jacobí, centralista, homogeneïtzador, i destructor de la diversitat, que avui dia amenaça l´estabilitat regional i tot procés de construcció europea.Però si per a esdevenir nació és indispensable tenir un Estat propi, què passa amb Catalunya?, no és una nació? Segons aquesta teoria, l'única part del nostre país que constituiria una nació seria Andorra, car és independent.Així doncs, aquesta teoria de la nacionalitat no ens serveix als catalans, com no serveix a cap nació oprimida del món, ja que no tenim una estructura estatal pròpia que abasti tot el nostre territori. En qualsevol cas, la creació d´un Estat unitari, que abasti totes les terres que històricament sempre han composat la Nació Catalana (del Rosselló al Baix Segura i del Baix Cinca fins a Menorca o, àdhuc, L´Alguer) ha d´ésser el nostre objectiu col·lectiu com a poble, però amb la consciència present de que nació, ja ho som ara, i el futur Estat Català n´ha d´ésser la conseqüència.2º Teoria: La Romàntica.En contraposició a la teoria francesa de nació, aparegué aquesta nova teoria, la romàntica, nascuda a Alemanya. El concepte alemany de nació té uns fonaments culturalistes força accentuats. Les seves arrels teòriques provindrien del filòsof Johann G. Herder, en la segona meitat del segle XVIII. Per a Herder, la nació vindria per herència biològica, i s´identificaria amb una raça, una llengua i una història concretes. La comunitat nacional fos una mena d´esperit col·lectiu del poble, el Volksgeist, on la cultura fos l´eix central de la pròpia afirmació. Aquesta nacionalitat es transmetria de pares a fills, i passaria d´aquesta manera de generació en generació. Per tant, la nacionalitat s´heretaria, no seria cap Estat l´encarregat de crear-la artificialment.El respecte a les diferents llengües i, per tant, als diferents pobles, fos bàsic per a crear una comunitat internacional pacífica. Les nacions, diguem-ne, naturals, formarien un sistema de relacions pacífiques, mentre que els Estats serien els que provocarien les guerres. Segons se'n dedueix, d´aquesta teoria, no són les nacions les que generen violència, sinó que són els mecanismes estatals els que ho fan.Augmentà l´interés per l´estudi de la història, del passat, per la recerca de les arrels ancestrals del poble. I en aquesta recerca històrica destacà un altre filòsof alemany, J. Gottlieb Fichte, segons el qual tota nació tenia una missió a complir en l'esdevenir històric.Dins aquest corrent, és interessant l´aportació que va fer l´italià Giuseppe Mazzini. Per a Mazzini, "la pàtria és abans que res la conciència de pàtria."3ª La Teoria Marxista.La irrupció de les teories marxistes, a la segona meitat del segle XIX i durant el s. XX, ha suposat una nova visió pel que fa a la qüestió nacional a Occident. Tradicionalment, els marxistes han deixat (oficialment) la qüestió nacional desada en un segon pla, sempre subordinada a la qüestió social. Allò verament important fos el control dels mecanismes de poder per part del proletariat. Així, com que la fi és la revolució socialista, el tema de les nacionalitats quedarà subordinat a aquesta revolució. Els esquerrans donaran suport a aquells moviments de reivindicació nacional, com l´irlandès o el polonès, que siguin beneficiosos per a l´alliberament social de les classes populars; però a la resta de moviments d´alliberament nacional no els en donaran.S´acabarà produint una divisió entre els "marxistes occidentals", encapçalats per Rosa Luxemburg, contraris a les lluites d´alliberament nacional; i els "marxistes orientals", amb els austríacs Otto Bauer i Karl Reuner (austromarxistes), que s´adonaran de la força revolucionària existent dins de qualsevol moviment independentista.Si el comunisme ortodox pensava que l´opressió que patien moltes nacions desapareixeria amb l´adveniment de la societat comunista en el futur, Otto Bauer creia tot el contrari, ja que pensava que en accedir les classes populars a la cultura s´arribaria a un reviscolament de la qüestió nacional. Avui, amb l´arribada del segle XXI, ha quedat demostrat que la suposada classe obrera internacional i apàtrida preconitzada pel marxisme i l'anarquisme ortodoxos no s´ha conformat enlloc. Tanmateix, allò que anuncià Bauer que l´accés a la cultura de les classes populars accentuaria les diferències nacionals, sí que s´ha produït. No és d´estranyar, doncs, que els joves catalans, més cultes i amb més formació que els nostres avantpassats més propers, siguem els qui estem tirant endavant el procés de recuperació nacional del nostre país. Només cal veure les diferents manifestacions a favor de la llengua o de la independència que es produeixen a Catalunya, mirem qui milita a les organitzacions patriòtiques (partits polítics, sindicats estudiantils, etc.), som, bàsicament, els més joves.Lenin defensà el dret de tota nació a ésser independent i a bastir el seu propi Estat. De fet, l´alliberament nacional d´un poble podia comportar també l´alliberament social de les classes populars, sempre majoritàries en el si d´un país.Aquesta teorització de la nacionalitat tindria un rerefons purament materialista, és a dir, el poble, format per les classes treballadores, es constituiria en Estat independent perquè això beneficiaria els seus interessos econòmics. Si les classes burgeses haurien creat els Estats centralistes i homogenis (el francès, el britànic, l´espanyol...), cercant la unitat de mercat i l´expansió del model capitalista de producció; les classes populars haurien de destruir aqueixa unitat de mercat, en benefici del proletariat, cercant així una societat més justa i igualitària.És cert que en aquests cents anys han passat moltíssimes coses. Hem vist com, en temps de guerres mundials, les masses treballadores s´han sentit més unides als burgesos del seu país que no pas als treballadors estrangers. En les dues guerres mundials, els obrers es mataren entre ells en defensa dels seus "interessos nacionals". I avui dia, als estats espanyol i francès, els treballadors i burgesos espanyols o francesos no es barallen entre ells a l´hora de defensar els seus interessos "nacionals", sinó que fan pinya contra els catalans o contra qui sigui. Com algú digué en certa ocasió "el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d´esquerres"; dita que podem aplicar igualment als francesos. Així ha estat, és i serà.Haig de puntualitzar, però, que un poble no és, per si mateix, ni de dretes ni d´esquerres; ni capitalista ni socialista; ni burgès ni proletari; ni cristià, musulmà, budista o ateu. Un Estat sí que pot, i de fet ho és en moltes ocasions, algunes d´aquestes coses, però una nació no. Un Estat pot definir-se ideològicament, ja que és una estructura artificial; una nació no. I el mateix passa amb les llengües. Dir que el català és una llengua burgesa sembla una broma de mal gust. En els anys del franquisme oficial (ara tenim un franquisme, diguem-ne, subliminal), els feixistes espanyols escrivien per les parets del nostre país: "No hables catalán, es la lengua de la burguesía" ("No parlis català, és la llengua de la burgesia"); al que els catalans responien escrivint a sota: "No parlis espanyol, és la llengua de la policia".Després d´analitzar les diferents teories que defineixen què és, o com es constitueix una nació, els catalans hem de rebutjar la primera d´elles, és a dir, la jacobina, car és aquesta la teoria nacional que per nosaltres resulta més perniciosa, en negar-nos, com a Poble Català, la nostra pròpia existència com a Nació.
D´entre les altres dues teories, la romàntica i la marxista, la experiència m´ha demostrat que la segona d´aquestes resulta dissolvent per a l´establiment d´unaconsciència nacional forta, car sublimina la Nació a uns interessos econòmics determinats, i aliena d´aquesta manera el Poble sobirà, que acaba per diluir-s'hi, en tant que poble diferenciat, en una mena de macroprojecte de tipus economicista, fred, mancat d´esperit humà i homogeneïtzador on tot, absolutament tot, queda reduït a l´anàlisi econòmica. Aquesta subjugació de la Nació i de l´Home a l´economia (pròpia també, sigui dit de pas, dels sistemes capitalistes de producció) no poden fer sinó alienar el Poble en la seva totalitat, privar la persona de tota racionalitat i reduir-lo a mer factor especulatiu. No entraré a valorar la validesa o no de les anàlisis de tipus marxista pel que fa a l´assoliment del benestar social de les persones o en l´àmbit de la solidaritat humana, car no és la finalitat d´aquest assaig la de cercar noves vies de progrés social, o la de valorar les ja existents. La meva intenció és buscar la millor de les teories possibles que serveixi al nostre poble, el Català, com a element d´anàlisi i d´acció que el meni cap al seu alliberament nacional, i amb el pas del temps m´he adonat que una teoria d´alliberament marxista, que no veu les persones com a éssers humans amb voluntat pròpia sinó com a meres peces dins l´engranatge del sistema de producció socialista, no pot produir el tremp necessari que tot projecte d´alliberament nacional requereix per reeixir. Avantposar la consciència social a la consciència nacional és deixar oberta la porta a l´enemic que, disfressat amb una granota d´obrer, maldarà per annexionar-se el país i drenar la nostra terra dels seus recursos humans i econòmics en nom de la "solidaritat internacionalista"; mentre que ell, l´enemic nacional, no practicarà cap mena de solidaritat internacionalista amb els catalans. No podem acceptar, els Patriotes Catalans, una teoria d´ "alliberament" que substitueix la fidelitat a la Pàtria per una fidelitat a una classe obrera mitificada i, avui dia al nostre País, indefinida; no podem acceptar, els Patriotes Catalans, una teoria d´"alliberament" que substitueix la fidelitat a la Pàtria per una fidelitat a un sindicat; ni acceptar cap teoria d´"alliberament" que no posi com a màxim ideal abastable, el de la plenitud de la nostra Pàtria i l´assoliment del tan delejat Estat Català; i això val igual per als integristes del model socialista de producció com per als fanàtics del capitalisme, perquè d´aquesta crítica total no resten estalvis els radicals del capitalisme, que s´estimen més donar la sang pels diners que no pas per la Nació. I de la mateixa manera que no podem acceptar per norma cap teoria política que inciti l´individu a practicar el racisme de manera total i excloent contra tothom pel sol fet d´ésser diferent (pensament feixista), tampoc no podem acceptar una teoria, la marxista, que practica un racisme selectiu contra els pobles, en condicionar la independència d´una nació al fet de que aquesta sigui vàlida a la construcció d´una societat comunista mundial (els comunistes de finals del segle XIX i començament del XX defensaven les independències d´Irlanda o Polònia, però no la d´altres pobles, i ho argumentaven tot dient que no tots els moviments d´alliberament nacional resultaven vàlids per a l´obtenció de la futura comunitat socialista planetària).És per això que em quedo, per al cas català, amb la concepció romàntica de nació. Però compte!, estic parlant d´alliberament nacional, car accepto que cada persona, a títol individual però mai en nom de la Nació, practiqui i cregui fermament en tal o tal altre model econòmic. He acusat tant el capitalisme com el socialisme d´ésser teories alienants de la persona, i dissolvents de la Nació, però això no significa que Catalunya esdivingui un desert teòric, on ningú no tingui cap ideal (o deler) material/ideològic de tipus individual. El que vull dir, és que és menester acceptar la existència de catalans capitalistes i de catalans socialistes, així com la de catalans liberals i anarquistes, però que tots els catalans, pel sol fet d´ésser catalans, tenim el deure de treballar plegats per l´alliberament de la nostra Pàtria oprimida; és a dir, que la qüestió social no sigui un obstacle que entrebanqui la nostra unitat nacional, car no ho oblidem mai: els catalans som un únic poble; no existeix, doncs, cap poble treballador català, com no existeix cap poble burgès català, de Poble només n´existeix un, el Català.

És important no cedir.

2007-03-09T20:27:00.000-08:00

És important no cedir. Perquè? Per dignitat. Per respecte i per coherència. A Catalunya sempre parlo en català i fòra absurd no parlar-lo. És que potser hi ha castellans a Castella que es plantegen haver de canviar de llengua per poder viure amb normalitat? Ah! No! Però els "radicals" som nosaltres!

Una cosa sí que em ve sorprenent darrerament... El cas és que el company de pis- sí, com a bon estudiant universitari visc en un pis amb un altre company de carrera- s'ha aficionat a anar a menjar un cop per setmana al Burguer King. No és un menjar gaire sà si es menja sovint, però un cop de tant en tant no fa cap mal. Així doncs, a vegades l'he acompanyat- més que res per mandra de cuinar-me el sopar- i m'he apuntat a menjar-me una hamburguesa americana. Amb tot he de dir que sempre demano l'hamburguesa de pollastre, que és força millor i menys greixosa que les altres hamburgueses de vedella (no duu formatges ni carnsalades).
Bé, el cas és que al Burguer King on anem sempre hi ha noies de diverses nacionalitats treballant-hi. Noies de pell fosca i trets africans o sudamericans, i fins i tot amb aquests trets barrejats! També hi ha una noia ben blanca i europea, així com un noi de decidida ascendència directa andalusa... O sigui: tots fills d'immigrants. Val a dir que les noies immigrades o filles d'immigrants provinents de sudamèrica o de l'àfrica sempre em responen en un més que correcte català quan em demanen què vull per menjar.

I sí, com haureu endevinat, els únics que no diuen ni piu en català són aquells que provenen d'una immigració més propera i, com no, espanyola.

És important no cedir i no canviar-se al castellà. És important que aquesta gent que ve de fora aprengui que a Catalunya s'ha de parlar en català. Els "killos" i les "yessicas" no tenen remei, però encara ha de venir molta gent de fora que encarà té remei i pot integrar-se plenament en català a Catalunya.

Saura, capitol 2345

2007-03-03T15:46:00.000-08:00

En Saura ja és com una telenovel·la sud-americana de televisió, és a dir és una merda i sembla que no s'acabi mai i a sobre cada dia fa un capitol nou. El d'avui va d'un tema que ja va sortir fa poc al meu bloc on us parlava de que els immigrants que vulguin accedir als Mossos tindran els llibres, les classes etc de franc. Doncs bé ara el senyor Saura ha decidit que era poqueta cosa i que no discriminava prou a la gent nascuda a Catalunya i ha decidit que la Generalitat, és a dir nosaltres, pagarem 285 euros al mes als immigrants que es vulguin presentar a les oposicions de Mosso d'Esquadra... o sigui per anar a classes d'una cosa que qualsevol català que es presenta a Mosso està pagant de la seva butxaca a ells els pagaran per assistir-hi. I això amics meus ja passa de taca d'oli o el senyor Saura s'ha fotut triple ració de cocaïna amb xurros per esmorzar o no entenc que collons pretent però el que està fent no té cap lògica i menys en té que en aquest puto país algú l'hagi votat, IC-V és una arma de destrucció massiva, senyor Bush ja les hem trobat siusplau ocupins a nosaltres! no volem estar més sota les grapes del tripartit!

Per cert la noticia la podeu veure a la revista de l'ajuntament de Barcelona.

Una nova era

2007-03-01T15:00:00.000-08:00

Des de l’independentisme ja fa temps que ens hem d’empassar la cançoneta de que “avui en dia la independència no té sentit” posant com a excusa el fet de que dins la Unió Europea els estats cada cop tenen menys pes i que amb la globalització anem cap a un món sense fronteres. De fet, aquest és un dels arguments més utilitzats per els que es mostren contraris a les nostres llibertats nacionals. Està bé que intentin presentar arguments perquè, de fet, els catalans en necessitem molts per continuar formant part d’aquest Estat, i en canvi no ens falten raons per voler marxar-ne: espoli econòmic, subordinació, fòbia dels nostres veïns cap a la nostra cultura... Tot i així un cop més l’erren. De fet, els que diuen això, se’ls veu molt interessats en què renunciem a la nostra sobirania nacional dient que els estats estan perdent pes, però no sembla pas que estiguin disposats a que Espanya renunciï a la seva.

El cert és que el que ells exposen per dissuadir la nostra voluntat d’autogovern és el que està fent que, arreu del continent europeu, prenguin més força els nacionalismes de nacions sense estat. I la raó és molt simple, no és més que un moviment d’acció-reacció, de causa-efecte. Davant dels nous reptes mundials, davant de la globalització i els perills per les identitats que aquesta comporta, les nacions sense estat es veuen obligades a extremar la seva autodefensa. Tots sabem que els perills de la globalització afecten tant a les nacions sense estat , com els estats. El que s’ha de tenir en compte és que nosaltres estem sota un doble perill perquè tenim els Estats per sobre. Estats als quals, en molts casos , molestem.

Com ja he dit actualment, a Europa, el sentiment nacional creix. Els que ens diuen que la independència no té sentit han callat davant de la recent separació de Sèrbia i Montenegro. Una separació gens traumàtica i totalment democràtica. No sembla pas que als montenegrins s’hagin fet enrere davant de la globalització. Si tots hem d’estar sota aquest nou fenomen mundial , deuen haver pensat, val més que hi estiguem parlant per nosaltres mateixos, i no pas sota el jou d’un altre.

Un cas que també és interessant és el de Flandes. Actualment Flandes es troba dins de Bèlgica i el seu principal partit independentista és el Vlaams Belang. El Vlaams Belang anteriorment havia existit sota les sigles Vlaams Blok actualment il·legalitzades sota el pretext de que es tractava d’una “organització racista”. Si bé és cert que es defineixen com un partit de dretes i son molt crítics amb la immigració sembla ser que el suposat racisme no va ser el motiu per ser esborrats del mapa polític. De fet, l’economista Ramon Tremosa ja apuntava a un article al setmanari “El Temps” que la seva il·legalització s’hauria fet sota l’acusació de racisme, però davant la por de l’Estat belga al seu independentisme. I el cert és que no li falten motius per tenir por. A les últimes eleccions municipals de Bèlgica el Vlaams Belang ha obtingut un ascens considerable encara que la premsa espanyola parlés només “d’ascens de l’ultradreta” oblidant-se del seu independentisme. Fins i tot El Periódico es va atrevir a publicar que era un ascens de “l’ultradreta belga” fet que vindria a ser el mateix de que parlessin del Sinn Féin com els “republicans britànics”. De fet ho entenc, l’independentisme fa por i, com diuen els espanyols “Cuando las barbas de tu vecino veas cortar pon las tuyas a remojar”.

Un altre cas d’independentisme en alça el tenim a Escòcia. Recentment s’ha descobert que en aquell país hi ha pous de petroli que el Regne Unit havia mantingut en secret per evitar una pujada de l’independentisme. És trist, però cert, com també és trist que les nacions hagin de reaccionar quan se n’adonen del potencial econòmic que tenen, fet que passa a Escòcia, a Flandes i també a Catalunya. I és que, ja se sap, fins que no ens toquen la butxaca no ens movem. Un estudi recent ha demostrat que una hipotètica Escòcia independent es convertiria en la sisena potència mundial i un dels productors de petroli més importants del planeta. Tot això ha tingut ha tingut influència en la recent pujada de l’independentisme escocès, on els partits autodeterministes, liderats per l’Scottish National Party (SNP) tenen el 42% dels vots.

Davant del panorama europeu, que és sens dubte engrescador, els catalans ens hem de plantejar que la nostra hora ja ha arribat. Qui no pensi amb el cor que pensi amb la butxaca, però que pensi. Com heu vist, la independència sí que té sentit, malgrat la UE i la globalització. Hi ha un lema ecologista que diu “pensa globalment, actua localment” i crec que ens l’hauríem d’aplicar. D’acord que no podem evitar la globalització, doncs adaptem-nos-hi, sense perdre la nostra identitat, i això només ho podem fer des d’un Estat lliure, democràtic i pròsper econòmicament, que tingui molt a dir en la nova organització del món que es perfila.

Esquerra i CiU: la gran estafa als nacionalistes.

2007-03-01T14:54:00.000-08:00

Aquest país ha rebut moltes bufetades al llarg de la història i aquest és un poble que no protesta gaire i aguanta resignat i per això trobo que el símbol del ruc català és desgraciadament encertat (encara que no crec que se n'hagi de fer gala de ser burro). Ens trobem en un país que per la seva idiosincràcia curtida a base d'hòsties la seva població aguanta qualsevol cosa i, si convé, demanarà perdó per existir. És en aquest context que s'entén la desvergonya dels partits polítics que es fan dir nacionalistes i és en aquest context en el qual s'atreveixen a donar gat per llebre legislatura rere legislatura. Cal parlar de l'antiga ERC, que actualment es fa dir Esquerra abandonant tot allò referent al republicanisme i a Catalunya. De fet, aquest canvi de nom no és casual i descriu molt bé el gir ideològic que ha fet el partit de l'Avi Macià -que si ho veiés s'enduria un bon ensurt- des de que ha pogut tastar el que és el poder, de la mà dels seus amics espanyolistes del PSC-PSOE. Esquerra (N'haurem de dir E com el que posa a les matrícules?) és la principal culpable de la descatalanització de la política catalana ja que tot i tenint "la clau" han preferit dues vegades pactar amb PSC-PSOE i ICV deixant de banda el tema nacional i centrant-se en l'eix dreta-esquerra que és la pitjor traveta que se li pot fer a una nació sense estat. Gràcies a Déu, jo no pateixo de l'anomenada "basquitis" però en aquest aspecte sí que vull mirar cap al Cantàbric i veig que hi ha un govern on per sobre de les dretes i les esquerres hi ha el país. Veig que poden estar junts sota una mateixa causa PNV, EA i EB, i l'únic que els uneix és la voluntat d'autogovern per a la seva nació. Això és el que hauria de passar en tots els països que no són normals si volen sortir de l'anormalitat, però Catalunya no és un país normal i això no passa, així que en tenim per anys de la nostra anormalitat, o no sé si és millor dir-ne subnormalitat. Esquerra, amb la seva tàctica de netejasabates d'espanyols a canvi de butaques el que ha aconseguit és el que vol un partit com Ciudadanos, que en teoria és molt distant del partit de Carod, però que tal com estem veient el panorama al final em faràn pensar que formen part d'una mateixa tàctica. O bé, potser no, perquè a la pràctica és Ciudadanos qui fa el favor al país posant el debat identitari sobre la taula (encara que ells siguin que no els interessa) i Esquerra qui està enfonsant el país esborrant aquest debat del mapa. I mentrestant ens van colant gols: que si bandera espanyola, que si decret de castellà, que si Estatut retallat...

Aquesta gran mentida anomenada "okupació"

2007-03-01T14:45:00.000-08:00

En els últims anys s'ha posat de moda el moviment "okupa" també anomenats "esquàters". Aquest moviment utilitza com a bandera el preu de l'habitatge per apropiar-se dels béns immobles d'altres ciutadans. Aquests personatges es fan passar per individus sense recursos que han d'entrar a casa dels altres perquè no ténen prou diners per poder llogar o comprar un habitatge. Tinc força motius per pensar que això és completament fals. En primer lloc, tots sabem que les "cases okupes" no són utilitzades només com a lloc de residència sinó que sovint es converteixen en sales de festa il·legals com la que va acabar amb un cop de pedra que va deixar en coma un agent de la Guàrdia Urbana. En segon lloc hem de tenir en compte que a "l'okupa" no li fa res compartir una casa. Qualsevol habitatge "okupat" hi té un munt de gent vivint al seu interior. Aleshores, hem de suposar que a "l'okupa" tampoc li faria res compartir pis. Qualsevol persona que treballi es pot pagar un pis compartit entre dues persones més, i això que ells la casa la comparteixen amb un munt de gent. D'això , hem de deduir, que no és que vulguin un pis per ells i que per això roben cases, sinó que el que volen és no treballar. En tercer lloc, els "okupes" no són ni pobres, ni indigents que no tenen on anar. Com tots sabem, el perfil de "l'okupa" és el d'una persona jove, que si pot aguantar determinades festes il·legals, també estarà en plena forma per treballar i ,per tant, d'obtenir un sou, que li permetrà compartir un pis sense robar a ningú. Finalment vull aprofitar per esmentar el cas d'algun "esquàter" que la seva família té habitatges buits. Així són els antisistema desemparats!

Ports i aeroports

2007-03-01T11:53:00.000-08:00

Avui he tingut el plaer d'assistir a una conferència de Ramon Tremosa a la Cambra de Comerç de Girona. L'economista ha parlat del seu últim llibre "Estatut, ports i aeroports de peix al cove" i el tema que tracta, el de les infrastructures de Catalunya, és rabiosament actual com podem veure amb el caos generat per RENFE i la visita de Zapatero a l'aeroport del Prat. Tremosa, explica clarament com s'estan potenciant les infrastructures de Madrid en detriment de les catalanes. Això el que fa és frenar l'economia catalana, més ara, quan ens trobem enmig d'un món globalitzat on els aeroports amb vols intercontinentals son essencials per figurar en el mapa econòmic del món. Les principals potències europees tenen un model descentralitzat per gestionar els aeroports. A Anglaterra, Alemanya i fins i tot la centralista França els aeroports són gestionats per les administracions locals i regionals. Mentrestant, el tercermundista Estat espanyol opta per un model centralitzat que té com a finalitat potenciar la capital del "reino". La gestió es fa de la forma més sectària possible, sense mostrar mai les xifres tal com passa amb les balances fiscals. No s'entén que els espanyols, si nosaltres en teoria també som espanyols per ells, facin tot el que puguin per enfonsar-nos. El que passa és que tenen molt clar que nosaltres som estrangers. El que fa falta és que tots els catalans també ho assumim i actuem en conseqüència. Cal felicitar a Ramon Tremosa per fer-se sentir entre el món dels empresaris. Un món reaci a mullar-se el cul mentre no els toquin les butxaques. Tremosa diu que ells són els que faran la "revolució" i hi estic d'acord, sense el seu poder econòmic i la seva iniciativa Catalunya no pot fer res. Els empresaris d'aquest país han de començar a despertar i a veure que mantenir una colla de sangoneres no ens portarà enlloc, mentre que desempallegar-nos d'ells ens portarà a ser una de les principals economies europees.

Consideracions sobre la immigració romanesa.

2007-03-01T08:48:00.001-08:00

Tenim que:-La majoria de grups romanesos han estat comprats pel PP i van a les manis del PP per tot allò més bèstica i carcamal. Els deuen clientalitzar via subvencions.-Han creat un Partido Rumano (vinculat a l'extrema dreta romanesa) que està contra l'ensenyament del valencià als romanesos (molts romanesos adults et miren malament si els parles valencià).-A causa de les condicions de vida sovint precàries o miserables, l'habitatge s'ha disparat, els salaris han baixat i la delinqüència i marginació han pujat. Això permet que la màfia immobiliària contracte romanesos per apallissar okupes, com aquests dies ha passat a Castelló (on quasi el 20% de la població és ja romanesa).-Tot plegat això fa augmentar la xenofòbia i l'agitació anti-immigració de l'extrema dreta i de l'espanyolisme lolailero pertot les nostres terres.-Romania, amb Polònia i Alemanya, foren els tres Estats més antisemites de l'època nazifeixista, la qual cosa tampoco no invita a fer-se massa il·lusions sobre el grau de tolerància psicològica de molts romanesos.

L'enemic número 1

2007-02-28T14:49:00.000-08:00

Durant les dues últimes legislatures s'han encarregat de recordar-nos que el PP és l'enemic número 1 de Catalunya. Aquest missatge repetitiu va fer que alguns inútils sense personalitat votessin que "Sí" al nou Estatut per no votar el mateix que el PP, una lògica digna d'imbècils que seria similar al fet de suïcidar-se perquè en Rajoy és viu. Aquesta campanya per senyalar el "papu" ha vingut orquestrada clarament per en Zaragoza i el PSOE en general, i els haig d'aplaudir, perquè han aconseguit que milers de persones els segueixin el rotllo, entre ells els seus principals adversaris, els de Convergència i Unió. Artur Mas va córrer a cal notari per demostrar que no pactaria amb el PP. De fet, l'estampa és bastant trista perquè si han d'anar a firmar-ho amb un notari és que ho necessiten perquè la gent se'ls cregui. Estic d'acord amb el senyor Zaragoza de que el PP és enemic de Catalunya, però no l'enemic número 1. L'enemic número 1 és el senyor Zaragoza en sí i tots els seus correligionaris de partit. El PSC-PSOE és el principal enemic de Catalunya. És el llop amb pell de xai, el que enganya "independentistes" com Esquerra per tal d'arribar al govern de la Generalitat dinamitant els fonaments de Catalunya i posant a l'actualitat política l'eix dreta-esquerra en comptes de l'eix nacional. El llop amb pell de xai és perillós. El PP és el llop, però al llop el veus venir i tens temps de fotre-li un tret si tel trobes pel bosc. En canvi al llop amb pell de xai no l'identifiques fins que ja t'ha arrencat mitja cama. El PP et fot una plantofada, et fa emprenyar i t'hi pots tornar. El PSC-PSOE et dona un copet a l'espatlla i quan et gires tot satisfet et clava un punyal de mig metre. Un cop més: gràcies Esquerra!

Una immigració de pes polític mort.

2007-02-26T11:43:00.000-08:00

La immigració, freturosa de drets polítics, és un pes mort per a l’esquerra de l’Estat espanyol: no vota, és més amorfa políticament que la pròpia amorfa societat espanyola, actua més aviat com a lumpenproletariat. Els xinesos pensen en llurs negocis, els musulmans en llur cultura religiosa controlada pel clericalisme integrista, els llatinoamericans a ballar i els esteuropeus en el consumisme. La marginació i l’augment del nombre d’immigrants, així com les pujades en el preu de l’habitatge, etc. creen un brou de cultiu procliu a la demagògia ultradretana, de la qual els immigrants amb prou feines ni se n’assabenten, però els autòctons políticament conscients sí. La immigració és, políticament, un pes mort que els autòctons antifeixistes hem de suportar. Fins i tot, prou immigrants, en un intent patètic per espanyolitzar-se, s’enfunden samarretes amb la bandera espanyola o del R. Madrid, amb la qual cosa ells mateixos afavoreixen la mateixa simbologia neofeixista que a tots ens fot. Els qui realment es beneficien són els empresaris, però per als qui veiem el panorama pot resultar-nos angoixant, en tant que, sense voler-lo però sense fer-se’n càrrec, els immigrants acaben per ser el leitmotiv per a promoure el patrioterisme feixistoide espanyol. Per una anàlisi política i humana és menester prendre en compte tots els punts de mira dels afectats pel problema. Realitzar una anàlisi merament des d’un punt de vista “immigrant” o “autòcton” no duu enlloc, perquè és tancar-se a la realitat i al diàleg raonable. A la meva manera d’entendre-ho, la Coordinadora Estatal d’Immigrants o les ONGs miren el problema tan des del punt de mira immigrant que, si no saben integrar més, el que poden afavorir és una reacció xenòfoba quan la conjuntura política vingui més a tomb, que podria haver estat en qualsevol moment durant el govern a Madrid del PP, però que podria ser també ara, després de l’11-M, perquè ja hem vist que les situacions polítiques poden donar tombs dramàtics i inesperats.

DES DELS NACIONALISMES PERIFÈRICS NOESPANYOLS. Quant a les llengües no castellanes, la immigració llatinoamericana és una catàstrofe ecològica. Mentre que el menyspreu dels no castellanoparlants és variat i més relatiu (els xinesos, amerindis i musulmans no solen ser massa negatius cap a llengües nocastellanes), el dels castellanoparlants criolls (llatinoamericans) sol ser més dur i colonial: de vegades racista. Els immigrants, lògicament per economia d'esforços, tendeixen més a integrar-se –fins i tot al Principat de Catalunya- més en castellà que no pas en català, basc, gallec, astur, etc., amb la qual cosa va incrementant-se el nombre de persones que es relacionen exclusivament en castellà fins el punt de relegar –en una progressió geomètrica- a les llengua autòctones (fa tan sol 20-40 anys plenament majoritàries en els seus respectius territoris) al bagul dels records antropològics i folklórics. I tot això, a més, sense remordiments i sovint amb menyspreu o amb total indiferència que duu als autòctons cap a la culpa en fals per “ser diferents” (autoodi). Psicològicament és una destrucció, la síndrome d'Ulisses en versió autòctona. Per altra banda, amb aquesta actitud acomodatícia i presumptament “apolítica” (indiferència, ignorància) reforcen irresponsablement l'opressió espanyola contra les nacions sense Estat propi i el genocidi cultural. No obstant això jo sempre he dit que en molts casos la culpa és dels autòctons, massa colonizats ells mateixos com per a col•locar-se al lloc que els pertoca i parlar als immigrants en la llengua autòctona. Però amb tots els mitjans de comunicació oficialistes bavejant patrioterisme subliminal i racisme impertinent, la cosa es fa molt problemàtica. Per un altre costat, si lingüísticament la immigració pot ser una catàstrofe, almenys contraresta el sentiment nacionalista espanyol, tan patrioter i orgullós de la seva absoluta mediocritat i no-res, doncs, lògicament, els immigrants no solen sentir-se espanyols ni tan sols solen entendre molt de què va aquesta societat. Ara bé, aquest sentiment promogut pel PP i els seus mitjans, s’ha basat en dos temes: menyspreu a l’immigrant i odi als nacionalismes perifèrics, exacerbat encara més pel terrorisme d'ETA (i obviant –com no!- els terrorismes espanyols com el franquisme, les tortures policials, el GAL, etc.).Els independentistes d'esquerra radical –menors de 25 anys- manquen de real formació política, pel que són somiadors per a tot i també, lògicament, en el tema de la immigració, per això “ho donen tot gratis” a la immigració, al cap i a la fi amb més immigració tindran més sexe i marihuana, que és el que més aprecien. El nacionalisme socialdemòcrata –amb forta representació de docents- està pres de l’ortodòxia mecanicista i censuradora del Pensament Políticament Correcte, i substitueix les realitats per definicions encartronades, és justament aquesta actitud estúpida i políticament suïcida el que dóna molt marge de maniobra a la dreta reaccionària i xenòfoba per a agitar contra la immigració. L’extrema dreta espanyola –no existeix extrema dreta catalanista, basquista, etc.- considera que aquestes valoracions “nacionalistes” (és a dir, de nacions sense Estat propi, volen dir) són “de via estreta” (sic), menyspreables per a la grandesa de la Raça, perquè consideren acceptable la immigració amb la condició d’una integració cultural-lingüística a les nacions sense Estat propi, cosa que l’extrema dreta espanyolista no accepta de cap manera, perquè es consideren racistes, és a dir, que els importa un rave si els immigrants ballen sevillanes o són del R. Madrid o duen samarretes amb la bandera espanyola o van als toros, perquè no volen immigrants per principi: perquè sostenen una ideologia estrictament racista (espanyola).Els que defensem la llibertat nacional per a les nacions sota ocupació militar espanyola tenim tot el dret del món a proclamar: “Immigrants benvinguts, colons espanyolitzadors go home”.

Tot això es veia vindre però, clar, els del políticament correcte i els esquerrans ortodoxos a la que bades boca per dir res, ja t'insulten i et diuen de tot.Fins que el PP se n'ha sabut aprofitar políticament d'allò que ells no saben traure partit, perquè l'esquerra és prou inepta i va amb el lliri a la mà. Acull i després l'acollit és comprat per qui ha fet negoci i l'acollit dóna una potada al cul a l'"acollidor" políticament inepte.

La tàctica de Ciudadanos

2007-02-26T08:08:00.000-08:00

Des de les passades eleccions al que es fa dir Parlament de Catalunya ha arribat un nou partit polític a l'edifici del Parc de la Ciutadella. Aquest partit no és més que una nova versió de l'espanyolisme camaleònic. Aquest espanyolisme que pren la forma de "blaverisme" al País Valencià i de "gonellisme" a les Illes Balears. En aquest cas, l'espanyolisme no pot fer servir com a argument la suposada intromissió dels catalans del Principat en els afers dels altres catalans, com és obvi. Al Principat s'han centrat en una suposada tirania dels nacionalistes sobre la població castellanoparlant i han venut la moto del "no-nacionalisme" que defuig de debats identiaris per centrar-se en les coses que ells consideren importants. Jo estic d'acord amb ells. Els debats identitaris són completament estèrils i jo voldria viure en un país on no s'hagués de discutir qui ha de gestionar els trens, en quina llengua podem veure les pel·lícules al cinema, en quina llengua estan etiquetats els productes dels supermercats, qui recapta els diners dels impostos, etc. Aquests debats no se'ls planteja un suec, un italià o un francès. No se'ls plantegen perquè tenen un estat propi a darrere i jo, com que no vull ser ciutadà de segona, també vull un estat propi per a la meva nació. Deia Avel·lí Artís Gener que "som catalanistes perquè ens n'han fet. Privar-nos de la nostra llibertat ha convertit en una militància allò que tan sols hagués estat una circumstància geogràfica, talment com no hi ha suïssistes ni holandesistes, sinó suïssos i holandesos, els catalans fórem, si ens haguessin deixat exercir com a tot arreu, catalans. I haguéssim deixat els -ismes per a qüestions ideològiques". Ciudadanos sap molt bé el que es fa. Sap que si ara defugim del debat identitari les coses es quedaran com estan, és a dir, que Catalunya seguirà formant part d'Espanya per exprémer-nos eternament mentre ens dilueixen culturalment. Rere aquest fals desinterès per el debat identitari hi ha el gos salivejant davant d'un tall de carn. Mentre el nostre nacionalisme és només d'autodefensa, el seu "no-nacionalisme" esdevé una eina de l'espoli i el "culturicidi" premeditat per els nostres veïns de l'oest.

La immigració a Catalunya

2007-02-26T01:04:00.000-08:00

El tema de la immigració és un tema que desperta passions tant d'una banda com de l'altra. Per un costat tenim els "multicultis", uns energúmens als quals agraden totes les cultures excepte la seva. A l'altra banda hi tenim els curts de gambals, amb grans frases que repeteixen com micos del tipus "nos van a quitar el trabajo". Sembla ser que no es pot trobar un terme mig en aquest debat. El que està clar és que no es pot pregonar el "papers per a tothom" perquè a una tassa de cafè, si hi poses un sac sencer de sucre mai se't dissoldrà. Com també està clar que un cert nivell d'immigració és necessari sempre procurant la seva integració a la cultura pròpia de la terra d'acollida, en el nostre cas la catalana (no pas l'espanyola). Vull posar especial èmfasi en quina és la cultura autòctona perquè a vegades sembla que no està prou clar. A Catalunya, quan es parla de tants per cent d'immigració, sempre son dades errònies. Perquè? Perquè el fet d'estar dins de l'Estat espanyol fa que només es recompti una part de la immigració, deixant-ne la major part fora del recompte. Així, més que les enquestes sobre immigració, hauríem de mirar les enquestes sobre la llengua. Aquestes revelen una realitat força dura. Segons l'Idescat només un 40, 45% de la població del que ara és la Comunitat Autònoma de Catalunya té el català com a primera llengua. Si féssim aquest estudi sobre la totalitat dels Països Catalans les dades serien per plegar veles. Tot plegat què vol dir? Que la immigració extraestatal és només una ínfima part de la immigració a Catalunya. El gran gruix està format per immigració espanyola que, recordem, prové d'una altra cultura. Podem estar parlant de més d'un 50% d'immigració? Podria ser. M'agradaria saber quin país aguantaria això, com també m'agradaria saber què diria Espanya si es produís allà un fenomen com aquest. Hem de tenir en compte que la immigració castellana/andalusa/extremenya va ser potenciada en gran part per desnaturalitzar Catalunya. Ara bé, també hem de tenir en compte que molts d'ells es van integrar i això podem veure-ho reflectit al Parlament de Catalunya on , de moment, les forces nacionalistes encara són majoria malgrat es neguin a avançar junts. Però és també al parlament on es nota que gran part no s'ha integrat, i això és demostrat per la presència de Ciudadanos i també del PSC i el PP, partits simplement espanyols. També és una prova de la manca d'integració el fet de que alguns sectors de la població només votin a les eleccions al Congreso de los Diputados i passin olímpicament de les eleccions autonòmiques. Posar en el mateix sac la immigració espanyola i la extraestatal sempre ha estat mal vist. El motiu és molt simple: uns poden votar i els altres no. Jo no em sento millor ni pitjor que els immigrants. El que sí que demano és la integració, que considero un deure moral. En canvi, alguns immigrants espanyols sí que es creuen millors que els immigrants d'altres procedències. Parlar d'immigració espanyola és un tema tabú i molts s'ofenen de ser comparats amb altres tipus d'immigració. Potser els que tenen aquest comportament, en realitat amaguen un racisme que els fa sentir superiors a altres persones. La difèrència és que uns no diuen que Catalunya és el Marroc o és Romania, mentre que els altres sí que diuen que Catalunya és Espanya.

Del Sud estant.

2007-02-25T15:08:00.000-08:00

Cada dia hi ha més gent interessada en el nacionalisme unitari al sud de la ratlla del Sènia. I la invitació perquè participe regularment en la confecció d´aquest bloc n´és la prova. Pense a l´escriure aquestes línies que el que nacionalisme unitari és la combinació de l´ideal de pàtria i de justícia social que tan aferrisadament busquen els patriotes valencians. Una pàtria que va més enllà d´una llengua i d´uns simbols sinó que constitueix la identitat clau de la catalanitat i l´espill on es reflexa vers el forani. Una justícia social que protegeix la nostra gent de les contínues agressions que sofreix per part d´especuladors, regidors corruptes, polítics indesitjables i una administració molt allunyada d´allò que hom li suposa: servir. Ens cal doncs una regeneració catalana que com l´aladre torne a obrir el solc de la terra perquè el fruit d´aquesta surta amb més força i així és el nacionalisme unitari, un projecte que avança amb la mà oberta vers el poble i amb el puny tancat cap l´enemic que atempta diàriament contra les nostres llibertats mil.lenàries i a venir ací us convide mai més amb el cap cot, amb alegria com a homes i dones lliures. Benvinguts!

Independentisme unitari.

2007-02-25T08:59:00.000-08:00

Bé primer de tot suposo que estaria bé que em presentés, sóc en Vigilant l'entorn i seré uns dels que de tan en tan posaré algun escrit en aquest blog nou de l'independentisme unitari.
Pels que no estigueu massa al dia i encara penseu que això d'independentisme és una cosa monopolitzada pel partit polític anomenat Esquerra o per les desenes d'organitzacions d’esquerres amb sigles dignes de la pel·lícula titulada la vida de Brian dels grans Monthy Phitons us he de dir que aneu errats. Ni els uns ni els altres poden representar l’essència independentista perquè els primers han regalat la Generalitat a un partit espanyol a canvi de res* i els segons porten 20 anys discutint encara quin de tots ells és el més ultra esquerranós revolucionari sense adonar-se que el mur de Berlín i l'imperi comunista es va ensorrar ja fa un bon grapat d'anys.
Així doncs l’unica solució que tenim és deixar enrere les lluites i debats de que si som d’esquerres o som de dretes i anar tots junts a per l’independència ja que per construir un país i hem de ser tots i no podem esperar alliberar-nos siguent només els tres amics que tenim el mateix pensament.
Un cop tinguem el país tindrem tan de temps com es vulgui per barallar-nos i discutir sobre si hem de posar una democràcia, una monarquia, una dictadura comunista o qualsevol altre tipus de govern.
Discutir de quin color pintarem la casa quan no tenim ni els fonaments és absurd, primer la casa i després la pintura o sigui primer Catalunya i després la ideologia.
Això és doncs a grans trets l’independentisme unitari i aquest és el que ens portarà a la victòria.

* Com diu una bona persona que conec això d’Esquerra només es pot explicar per dos motius:

- En Montilla té un video d'en Carod fent coses lletges amb menors.
- En Carod té un compte bancari a Suïssa

Recuperar Catalunya

2007-02-25T07:12:00.000-08:00

Catalunya se'ns mor, lentament, però se'ns mor. És una mort agònica, però el pitjor del cas és que és una mort per eutanàsia. Eutanàsia que practiquen els descenents dels catalans que no van emigrar el 1714, així com els descendents dels catalans que no van emigrar el 1939. Eutanàsia que s'aplica tant en el camp cultural, com en el camp lingüístic, com en el camp econòmic i polític. Eutanàsia que'ns duu per la via directa a la mediocritat més absoluta.

Els castellans ens han robat els nostres herois, símbols i himnes. Castella ens ha robat la nostra història i els nostres diners. I el pitjor de tot és que ens ha deixat orfes d'esperit i d'esma. Catalunya és plena de ciutadans castellanoparlants que diuen ésser apàtrides però accepten el malgovern d'Espanya. Ciutadans que diuen ésser apàtrides i apolítics, però són contraris a la independència de Catalunya. Ciutadans que viuen en un miratge de benestar econòmic, però que viuen plenament hipotecats. Ciutadans de multisales, crispetes, burguer king, tunning i còmics manga japonesos. Això sí, que no'ls falti la Play Station versió 3.278 i pico!

Hi ha quatre fronts importants importants dins els quals s'ha de lluitar aferrisadament. Quatre pilars bàsics com les quatre columnes d'en Puig i Cadafalch. Aquests són: política, economia, història i llengua.
Ens cal treballar en aquests quatre punts cardinals per a aconseguir salvar la vida de la nostra nació, una nació que tant CiU com ERC han venut com a "cultura milenària", però que ho han fet així en basant-se en una història manipulada. La cultura de Catalunya no es pot diferenciar o no es pot definir pel fet d'ésser milenària, sinó pel fet d'ésser absolutament trascendent en la història del planeta dels darrers 1.000 anys, com a mínim.

Fem un esforç per recuperar la nostra història. Fem un esforç per mantenir la llengua. Fem un esforç per exigir el que'ns pertoca. I sobretot no deixem que'ns governin els polítics espanyols.