Feria de Abril: crònica d’un lent declivi

2008-05-02T04:13:00.000-07:00

La Feria de Abril cada any es munta a la zona nord del Barcelonès, amb el suport entusiasta del PSOE amb l’objectiu de destruir la cultura i la llengua catalanes. Enguany, amb una mica menys de suport institucional, la Fecac que dirigeix amb mà de ferro el personatge Francisco García Prieto ha tornat a dir que han rebut milions de persones. Una mentida més, com cada any.
Però que aquesta propaganda no impedeixi que coneguem la veritat. Segons algunes dades publicades, la Feria de Abril ha rebut menys visites que altres anys edicions, en la línia descendent d’aquest festival de pols, brutícia, crits i petits furts (a Salvador Sostres li van robar la cartera en aquesta edició, potser faria bé de no anar-hi més). Es calcula que ha perdut un 10 per cent de visites, tot i que TMB, obligada pels socialistes, ha tornat a posar tots els mitjans per dur les masses no integrades fins aquesta orgia de nostàlgia, imperialisme i sevillanes. Fins i tot els Mossos d’Esquadra van permetre que la Feria de Abril mantingués les portes obertes fins molt més tard de l’hora oficial de tancament.
En total, només hi van anar unes 300.000 persones, que representen el pinyol dur de las ‘casas regionales’, nous immigrants sense identitat i milers de quillus de l’àrea metropolitana que van a lligar, emborratxar-se i fer trombos amb els seus cotxes a la sortida. El pitjor d’Espanya, ras i curt.
Per tot plegat és de preveure que la Feria de Abril a Catalunya duri encara uns anys més, però és evident que abans de 10 anys haurà tancat la persiana perquè ja no té afluència i perquè ja no és un negoci tan lucratiu com abans. La nostra obligació, mentrestant, és denunciar aquesta monstruositat una vegada i una altra, per evitar que la bona gent catalana hi posi les peus, moltes vegades enganyada i de bona fe.
Per cert, que algú prengui nota d’una dada. Convergència Democràtica (CDC) i Unió Democràtica van posar una caseta a la Feria de Abril, on tot estava en castellà, per intentar una vegada més ‘caure bé’ als colonitzadors. Com que els colons saben perfectament quina és la seva tasca destructora, ni s’hi van acostar. No estaria de més que alguns els féssim arribar el nostre desacord amb aquesta connivència amb l’enemic de Catalunya. A l’enemic no se’l convenç, se’l combat!

Sectarisme

2008-04-12T04:19:00.000-07:00

Des del seu mateix naixement, Unitat Nacional Catalana (UNCat) ha patit una sèrie d’atacs i difamacions per part de determinats sectors i grups de l’independentisme, sobretot el d’esquerres. No és que tingui cap importància, atès que aquesta campanya permanent d’insults ha permès a UNCat de donar-se a conèixer i créixer en militància i simpaties. Per aquesta raó, ens consta que els membres d’aquest partit porten més bé que malament aquestes campanyetes virtuals.
Ara bé, més enllà d’això, el fet té una segona lectura molt més greu i preocupant. Es tracta de la intolerància i el sectarisme que afecta l’independentisme des de sempre. És molt preocupant que alguns independentistes, en comptes de respectar el company de trinxera (encara que no pensin igual en tot) i centrar-se en l’enemic comú, es dediquin a escampar divisions, baralles i sospites dins del nostre camp comú.
Diuen que UNCat és de dretes. Nosaltres pensem que no ho són i ells diuen que no ho són. Però i si ho fossin, què? No és pot ser de dretes i independentista, com Francesc Macià? Diuen que UNCat són nazis. Algú en té alguna prova? Algú ha trobat algun text d’ells que ho digui? El Racó Català és un lloc ideal per a publicar-los. Animem tothom que trobi proves que les publiqui.
El problema de fons, amics, és un altre: l’esquerra independentista “radical”, aquesta que té tics anarquistes o llibretaris, aquesta que s’omple la boca de radicalisme i marxisme, no ha servit per a res en quasi 40 anys de vida. Només ha servit, darrerament, perquè els més espavilats hagin creat les CUP i hagin començat a fer política. I volen amagar el seu fracàs amb la mentida i l’atac en defensa d’una puresa ideològica que fa riure (quan no fa plorar).
No és temps de sectarisme. Quasi mai, des de les files del nacionalisme 33, s’ha criticat les altres opcions nacionalistes o independentistes. Tots som companys de viatge, som companys de lluita. L’enemic és un altre, i quan nosaltres discutim, ell riu.

Els espanyols es mengen el seu orgull amb patates

2008-03-21T16:52:00.000-07:00

Aquests dies hem assistit, arrel de l’accés democràtic de Kosovo a la seva independència política, a la histèria habitual dels espanyols, i concretament del govern del PSOE. El ministre d’Afers Exteriors, Miguel Angel Moratinos, va dir que Espanya no reconeixerà Kosovo i es va arrenglerar amb països no democràtics com Sèrbia o Rússia. Fins aquí, cap problema: els feixistes s’ajuden sempre entre ells, amb la vana esperança de fer pinya contra el progrés de la democràcia i la llibertat. El pobre Moratinos, que és un fracassat, deu esperar que el dia que Catalunya proclami la seva llibertat no ens reconeguin ni a Moscou ni a Belgrad. La veritat, ens importa un rave, mentre ens reconegui qui ens ha de reconèixer: Washington i Brussel·les.Però la gràcia de tot plegat és que els espanyols, una vegada més, han fet el ridícul, i més concretament el pobre Moratinos. Espanya té tropes sobre el terreny i, tot i que a Madrid diuen que no ajudaran els kosovars a consolidar la seva independència, a Pristina les forces espanyoles estan al servei de l’OTAN i estan a primera fila defensant Kosovo dels serbis. No només això, sinó que ja s’han enfrontat amb els serbis del nord del país i de moment més d’un soldat borbònic ha quedat ferit.
O sigui que només ens queda veure per la televisió com la ‘realpolitik’ fa que els imperialistes i feixistes es peguin entre ells. Amb una mica de sort, en cauran uns quants de cada bàndol i podrem estar en un món una mica més segur i més tranquil.

El vot patriòtic del dia 9

2008-02-29T08:06:00.000-08:00

Diumenge dia 9 de març hi ha eleccions a les Corts d’Espanya. Catalunya hi envia 47 diputats. Com que som un país encara dèbil amb una classe política venuda i entregada (amb excepcions), aquests 47 diputats es dediquen durant quatre anys al gran joc de la política estatal, fent i desfent majories amb dues úniques opcions: PP o PSOE. Cap de les dues opcions és bona per a Catalunya, tal com ha quedat demostrat moltes vegades. Tot i així, tothom pensa en els pactes posteriors i és una evidència que els partits nacionals catalans (CiU i ERC) votaran si cal la investidura de Zapatero com a president del govern espanyol. Això és així i ho sap tothom.
Dit això, i davant d’aquest fet més que probable, quina ha de ser l’actitud del votant patriòtic separatista? Bé, davant de les eleccions del dia 9 de març podem fer diverses coses. Són les següents:

1. Podem abstenir-nos i no recolzar cap partit perquè són eleccions espanyoles. De la mateixa manera que els noruecs no voten a Suècia i els eritreus no voten a Etiòpia, tampoc els catalans hem de votar a Espanya. Si votem, estem legitimant el fet de formar part de l’Estat espanyol. Aquest opció, defensada per Unitat Nacional Catalana (UNC), però també per la CUP, és una opció molt coherent i és una actitud de fermesa inequívocament independentista.

2. Podem votar en blanc. És una fórmula de vot protesta per naturalesa. Implica participar, però alhora implica que no hi ha cap partit nacionalista que ens satisfaci. Per exemple, Heribert Barrera ha demanat el vot en blanc com a toc d’atenció a ERC i CiU, perquè abandonin les seves diferències ridícules i comencin a treballar conjuntament en benefici del nacionalisme català. Un altre argument és que cada vot en blanc, que sí que són vots vàlids, implica una pèrdua de percentatge dels altres partits. O sigui que cada vot en blanc fa més difícil, per exemple, que Ciutadans tregui representació.

3. Podem votar CiU o ERC o alguna altra opció nacionalista que es presenti, com el Partit Republicà Català (PRC). Però hem de tenir clar que participem del sistema i que, quan convergents o republicans facin Zapatero president, no ens podrem queixar. En defensa d’aquesta opció cal dir que, d’alguna manera, cada diputat que tregui CiU o ERC és un diputat menys que treu el PSC-PSOE, el PP o ICV-EUiA. I això, en sí mateix, ja és un bon argument.

Aquestes són les opcions que tenim el dia 9 de març. Que cadascú voti en conseqüència.

Nota: he eliminat el vot nul perquè és un vot no vàlid i que pot ser fàcilment manipulat o atribuït als grups anti-sistema, i el nacionalisme unitari està radicalment en contra d’aquests grups marginals de caràcter anarquista.

Kosovo

2008-02-22T03:31:00.000-08:00

Catorze nous Estats europeus des del 1990. Això és una dada real i un fet objectiu que demostra que les nacions que volen i s’ho treballen, al final aconsegueixen ser lliures i convertir-se en Estats independents. La constància, la disciplina, el rigor i la immunitat als atacs i els insults són claus per tirar endavant la nostra lluita. Precisament per això, aquests són els valors d’Unitat Nacional Catalana (UNC) i de molts militants nacionalistes d’arreu del país.
El poble del Kosovo ha donat una lliçó a tothom, no només al serbis. La lluita per l’autodeterminació és una lluita de rabiosa actualitat per molt que es vulgui dir el contrari. De fet, el nacionalisme és el motor de la política mundial i la immensa majoria de conflictes del món es basen en una lluita entre pobles diferents. Negar el contrari és perpetuar els conflictes. Només amb l’exercici del dret a l’autodeterminació es posarà punt final a la gran majoria de problemes del planeta. Actualment hi ha uns 190 Estats al món. Passaria res si, a mig termini, n’hi haguessin 230? No passaria res: al contrari, passaria que moltes guerres s’acabarien i el món seria més pròsper.
I encara una altra dada: Kosovo s’ha alliberat d’una nació tan radicalment violenta com és Sèrbia, i en el seu dia les petites repúbliques bàltiques es van alliberar d’un país netament feixista-bolxevic com és Rússia. Això vol dir que nosaltres podem alliberar-nos d’Espanya, un país que no supera un examen en profunditat sobre democràcia i drets humans i que, a més, amb prou feines fa una generació que menja calent cada dia. Ens en sortirem!

Concentració: No a l'integrisme islàmic

2008-02-05T12:11:00.000-08:00

Vida cultural en català

2008-02-01T06:30:00.001-08:00

Avui només vull fer breu apunt per recordar-vos que és molt important que la vida cultural que dugueu a terme sigui, en la mesura del possible, en llengua catalana. Pot semblar una cosa menor, però anar al cinema, al teatre, escoltar la ràdio, mirar la televisió, comprar un disc, una revista o un llibre en català és molt important. I penseu que té un efecte doble: no només reforcem la nostra llengua, sinó que deixem de fer-ho en espanyol. És a dir, que dur a terme una vida cultural en català suposa que hi ha algú menys que la duu a terme en castellà.
Sé que a vegades aquesta actitud té el seu cost, perquè el cinema en català està més lluny de casa o la traducció al català del llibre que volem sortirà més tard que la versió castellana. Però hem de ser ferms i tenir constància, perquè la constància i la disciplina són estratègics en una lluita de reconstrucció nacional com la que nosaltres vivim.
També és important que no només ho fem nosaltres, sinó que el nostre entorn també ho vegi i mica en mica agafi l’hàbit. Encara no som molts, però si animem els nostres entorns i famílies cada vegada serem més. Recordeu que un nacionalista del moviment patriòtic 33 ha de ser un exemple i un punt de referència a seu voltant.

Terrorisme islàmic i progressisme de pa sucat amb oli

2008-01-25T06:47:00.000-08:00

Sembla que finalment ja els tenim aquí. Per si algú considera que Madrid, París, Londres o Nova York no formen part del nostre entorn cultural, ara espero que a tothom li quedi ben clar. Els fonamentalistes islàmics tenen Barcelona i Catalunya també al seu punt de mira. De res serveix que els progressistes catalans i els moviments alternatius hagin convertit la capital catalana en la capital mundial de la pau i de la xerrameca esquerranosa, internacionalista i pro-àrab. A l’hora de programar els atemptats, els cervells d’Al Qaeda emboscats a Tora Bora posen Barcelona al mapa d’Occident, com és ben lògic, i no tenen manies a fer rebentar un autobús o un vagó del Metro ple de gent que van a la feina, la universitat o a veure la família.
Però com era previsible, tota aquesta gentola progressista encara té pa a l’ull i no ho volen entendre. Han fet crides a no criminalitzar els immigrants pakistanesos i han dit que les fotos dels detinguts fan mal a la imatge que tenim de l’islam. Que es fotin. Oi que no es detenen catòlics o budistes a punt d’immolar-se en un autobús? Oi que els pilots que es van estavellar contra les Torres Bessones no eren testimonis de Jehovà? Oi que els que van atacar les instal·lacions de la ONU a Algèria no eren protestants calvinistes? Doncs que els musulmans assumeixin que tenen un problema i no ens vinguin amb romanços.
Això sí, tota la cort d’irresponsables catalans continuen a lloar l’Islam, a dir que no siguin criminalitzats, a dir que només predicaven i a demanar proves a la Justícia. Potser el dia que rebentin mig centenar de catalans a la parada de Metro de Diagonal ho veuran diferent.

Parelles lingüístiques: un exemple a seguir

2008-01-18T04:18:00.000-08:00

Aquests dies hem vist les dades de l’aplicació, des de fa uns quants anys, de les parelles lingüístiques. En total, durant l’any passat es van formar 6.304 parelles lingüístiques. L’any anterior van ser 4.496 en total. Ja sabeu com funciona aquest sistema: un català o catalana contacta amb una persona de fora a través de les institucions o d’alguna de les entitats col·laboradores i li ensenya el català oral durant un mínim de 10 hores. Les dues persones queden a la cafeteria o a la plaça o on sigui i parlen només en català, per tal que l’estranger el practiqui i s’acostumi a sentir-lo. Per desgràcia, és sabut per tothom que molts catalans i catalanes canvien al castellà quan veuen algú de fora.
És a dir que, en només dos anys, més de 10.000 estrangers hauran passat per un curs accelerat de llengua catalana amb un professor molt especial: una persona d’aquí prou motivada per gastar 10 hores del seu temps lliure ensenyant català a un foraster. És lògic que qui fa això no només ensenya català, segurament també explica com és el país i la situació política en la qual ens trobem (segurament per això els socialistes volen liquidar el programa, però de moment en això ERC resisteix).
És evident que aquest sistema no salvarà la llengua catalana ni integrarà la immigració de cop. Però és un bon sistema de base, al marge de la feina que es fa a les escoles i les administracions. Podem, doncs, posar-hi el nostre gra de sorra i contribuir a enfortir la nostra llengua i cultura. No ens queixem tant i passem a l’ofensiva.
Així doncs, qui tingui interès en participar del programa pot trobar més informació al Consorci per a la Normalització Lingüística (www.cpnl.cat).

El cas del guàrdia urbà en coma i els “observadors internacionals”

2008-01-11T05:52:00.000-08:00

Fa un parell d’anys, uns okupes van muntar una festa il·legal al carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona. Més de mil persones s’hi van aplegar per beure, fumar porros, drogar-s’hi i fer les típiques coses que fan aquesta mena de gent, fonamentalment estrangers amb un respecte zero per la nostra cultura. Alertada pels veïns, la policia local de Barcelona va intervenir-hi per posar fi a la festa i fer complir la llei.
Els okupes, en la seva línia habitual a mig camí entre l’anarquisme i el feixisme, van atacar la Guàrdia Urbana amb tota mena d’objectes contundents, i van llençar un test al cap d’un agent que encara avui, dos anys més tard, continua en coma. Aquest agent està casat i té família, per cert, i estava guanyant-se la vida honestament.
Aquests dies es jutja el grup agressor, i molt especialment dos okupes d’origen xilè i un tercer argentí. Com era previsible, han negat els fets i han tingut la barra (sí sí, la barra) de dir que se’ls ha detingut per ser sud-americans. Això no se sosté per enlloc, com és evident i qualsevol persona civilitzada pot entendre, però el sempre manipulador col·lectiu okupa (els agrada anomenar-se anti-sistema, tot i que en viuen més que ningú) se’ls ha cregut i ja s’han muntat campanyes de solidaritat i tota la pesca habitual. Fins aquí, res de nou, la mateixa cantarella habitual de gossos, rastes, brutícia, timbals i, com no, cap paraula en català, perquè parlar català deu ser de dretes i destruir cultures autòctones és molt progre.
El més greu de tot plegat és que aquesta campanya ha arrossegat els governs de Xile i Argentina, que hi ha enviat l’ambaixador i el cònsol, respectivament. Al seu costat, un representant del Col·legi d’Advocats de Barcelona i per si fos poc, una madre de la plaça de Mayo d’Argentina. Tots aquests es fan passar per “observadors internacionals”, com si Catalunya fos el Congo o el Nepal. Això sí, a Xile i Argentina van matar i fer desaparèixer milers i milers de persones i ni tan sols ho estan investigant, però van pel món donant lliçons de transparència judicial i democràcia.
Tot plegat ens ha de fer pensar en allò que ja sabem: que hi ha persones que vénen a treballar i integrar-se a casa nostra, i també hi ha persones que vénen a fer el gos, a tenir gossos pollosos, a reclamar subsidis, a ocupar edificis públics o privats, a robar electricitat i aigua als veïns i veïnes, i a sobre a donar-nos lliçons.
I als catalans ningú no ens ha de donar lliçons de res, i menys encara aquesta gentola del tercer món, que són tan feixistes com els dictadors que els van manar durant dècades.

El genocidi armeni i la qüestió turca

2008-01-03T13:13:00.000-08:00

Un dels debats més importants dels darrers temps fa referència a la possible entrada de Turquia dins la Unió Europea (UE). Els progressistes de torn i l’esquerra clàssica desnaturalitzadora aposten sense embuts per l’entrada d’aquest país asiàtic dins la UE, apel·lant al reforçament dels vincles amb els països musulmans i a altres factors de caràcter econòmic.
Però des d’una perspectiva occidentalista i, en el nostre cas, identitari, no podem acceptar la integració de Turquia per diverses raons. La més fonamental, com és lògic i evident, rau en el fet que Turquia no forma part d’Europa, si exceptuem un petit fragment situat al nord-est de Grècia. A banda, més enllà del fet geogràfic (ja prou important), tenim el fet que els turcs tenen una cultura i religió completament oposada a la cultura europea, basada en el laïcisme, en la democràcia i en el respecte a uns determinats valors comuns, com ara la diversitat.
És aquí on rau el segon gran problema. Turquia és un Estat edificat damunt del genocidi i la persecució. En primer lloc, van exterminar durant el segle XIX totes les comunitats gregues situades a la costa occidental del país i van expulsar a Grècia tota la població ortodoxa supervivent. Algunes fonts estimen en 1,3 milions els grecs i gregues expulsats de casa seva a principis dels anys 20 del segle passat.
Paral·lelament, el govern turc de Kemal Ataturk va escometre la població armènia, tot perpetrant un dels genocidis més brutals de la història recent. En total, és un fet demostrat que a partir del 1915 van morir més de mig milió d’armenis a mans dels turcs, alhora que centenars de milers més van ser obligats a marxar del país cap a Europa (principalment França) o els Estats Units. Milers de dones van ser violades i assassinades, davant la complaença del govern d’Ankara. Les imatges de les atrocitats van donar la volta al món sense que ningú no pogués fer-hi res.
Des de llavors, pocs armenis fan vida normal a Turquia. L’hostilitat de l’administració és evident, i les relacions amb la petita república d’Armènia es basen en la confrontació i l’amenaça per part turca. Fa poc temps, pistolers nacionalistes turcs van matar a trets el periodista armeni Hrant Dink, amb el plàcet de la policia turca i l’aplaudiment de gran part de l’opinió pública turca, que comparteix la idea d’un Estat turc homogeni i sense minories.
Ara, quasi un segle després, el govern turc continua la construcció del seu Estat sobre la sang i la repressió, amb el torn dels kurds. No només terroritza els kurds de Turquia, sinó que ara ataca els kurds del nord de l’Iraq. Així les coses, algú encara és partidari de l’entrada de Turquia a la UE?

Front patriòtic nacional: la victòria ideològica

2007-12-27T15:33:00.000-08:00

La crisi de les infraestructures ha posat en evidència que la nostra lluita separatista va més enllà de la defensa de la cultura i la llengua catalanes. El desastre global i la crisi econòmica evidencia, més que mai, el fet que la pertinença a Espanya té conseqüències negatives en tots els sentits i afecta la butxaca i el nivell de vida de tots els habitants de Catalunya, votin a qui votin i parlin com parlin. Ras i curt: tenir el DNI espanyol és un mal negoci per a tothom i això ja no és opinable, sinó que és una realitat i una veritat com un puny.
No només Espanya ens perjudica, sinó que no ens deixa en cap cas que intentem fer alguna cosa per millorar la nostra condició o afrontar els problemes. Ells creen problemes i no ens deixen resoldre’ls, sinó que hi hem de conviure dia a dia. La qualitat de vida cau en picat, el diferencial d’inflació empobreix les butxaques dels més desafavorits, no tenim les beques que ens mereixem, l’Estat ens roba gran part dels diners, no podem tenir l’aeroport que volem ni podem decidir quins trens volem ni en quina direcció han d’anar. Això és Espanya: un règim fonamentat en el robatori i l’espoli.
Dit això, queda clar en conseqüència que el nacionalisme no és ideològic en el sentit clàssic, és a dir, que no ha de ser de dretes ni d’esquerres, sinó que ha de ser unitari. Primer hem de comprar la casa, després ja decidirem si fem tres o quatre habitacions. O com diu l’articulista, primer curem el càncer i després ja ens ocuparem del refredat.
És davant d’aquesta constatació que pren més consistència que mai el fet de separar definitivament el nacionalisme de les dretes i les esquerres. Catalunya necessita un front patriòtic nacional interclassista i transversal, que prioritzi el país per damunt de tot al marge de les grans ideologies internacionals. L’objectiu ha de ser únic i és molt senzill: tenir majoria al Parlament de Catalunya, convocar un referèndum d’autodeterminació i posar les bases per guanyar-lo. A partir d’aquí, proclamar l’Estat català en forma de República Catalana, dotada d’un sistema de democràcia parlamentària i amb el català com a única llengua oficial.

UNC i el nacionalisme 33 ja està en aquesta dinàmica. T’hi apuntes?

Un any més, arriba el boicot als productes catalans

2007-12-24T08:20:00.001-08:00

És Nadal i com cada Nadal, tot torna. Com per exemple el boicot als productes catalans allà a Espanya, on torna la ràbia racista contra el nostre poble. Davant d’aquest fet habitual, hi ha dos tipus de reaccions. La primera és la clàssica del català esporuguit i acovardit, que lamenta el fet i en culpa el nacionalisme català amb frases com “és que els hem de caure millor” o “no ens passem que després no ens compren els productes”. Tot plegat, misèria humana, falta de dignitat i, encara pitjor, interiorització absoluta de la condició colonial del poble català.

Per sort, però, cada vegada hi ha més gent que adopta una altra actitud. La gent que ja veu que no hi ha res a fer i que ja veu que no es pot fer pedagogia davant d’una colla de brètols que són a Europa de miracle. Cada vegada més gent comprèn que no és a Sevilla, Ceuta o Aranjuez on hem de vendre els nostres productes, sinó a Londres, Nova York o Kioto. No ens podem limitar a treballar un mercat hostil, desagraït i que, a sobre, ens obliga a caure simpàtics. A l’exterior la gent va per feina i no van amb romanços. Fem el mateix. Davant la imbecil·litat mesetària, exportació, exportació i exportació. Així, de fet, quan siguem independents ja tindrem bona part del camí fet i no ens caldrà treballar-nos mercats exteriors.

Per cert, que si els espanyols volen veure cava de Castella o sidra asturiana en comptes de cava català per celebrar el Nadal és cosa seva. També hi ha gent que prefereix el vi de tetrabrik al vi bo del Priorat. Els gustos són els gustos. O com diuen en espanyol, potser és que “no se hizo la miel para la boca del asno”.

Salut i Bon Nadal!

Tancament de La Carrasqueta. Montilla, Clos i Puigcercós: col·laboracionistes! Som una Nació i diem PROU!

2007-12-10T04:20:00.000-08:00

Davant d'un fet de la magnitut i trascendència d'aquest, en què l'España eterna, imperialista i anihiladora, (aquest cop el PP amb la complicitat del PsoE) ha vulnerat tots els principis democràtics i de llibertat de comunicació i d'expressió. Davant del genocidi lingüístic i cultural que representa trencar l'espai comunicatiu d'un mateix poble, negant-se-li rebre una emissora que emet en la seva mateixa -i pròpia- llengua. Davant del col·laboracionisme que davant aquesta amputació han mostrat les principals autoritats principatines -començant pel seu president- així com la cúpula d'ERC,...

Una barreja fortíssima d'impotència i de ràbia em porta a confirmar-me encara més en la necessitat imperiosa de regeneració política que li cal als nostres països (i de fer-la palpable en aquestes properes eleccions) i a cridar més fort que mai:

SOM UNA NACIÓ I DIEM PROU!!

Progrom a València

2007-11-30T01:02:00.000-08:00

En descriure aquesta situació hom no pot defugir a Brecht doncs les situacions històriques sinó són idèntiques almenys hi són comparables. Primer començaren amb insults, amenaces i batusses però deien que eren coses de vells i de xiquets i que la culpa la tenien els catalanistes que alteraven l'estat normal de les coses, després començaren les agressions, els acaçaments i els apallissaments i no es va trobar cap culpable excepte els mateixos agredits doncs amb les seues actituds havian propiciat els fets. Es va acusar una majoria de la població d'imposar la seua llengua i costums pel simple fet de voler viure a la seua pàtria en la seua llengua, i es va voler fer creure al comú de la gent que parlar, viure i sentir-se valencià era anti-espanyol. Mentre donaven suport als seus arguments amb punys i pistoles una part important de la classe política valenciana va deixar orfe de símbols i noms als valencians mentre encaixava les mans amb els vells enemics del país. Durant trenta-cinc anys la dreta valenciana i les seues alcavotes de l'esquerra han propiciat aquest estat de coses, han permés que la pràctica de l'acabament dels valencians siga una realitat, ahir fou una altra bomba, demà potser siga un tret al cap, doncs en aquest tira i arronsa els culpables, per a l'Estat espanyol, són els mateixos de sempre.

2007-11-29T09:59:00.000-08:00

Una democràcia a la penombra

2007-10-17T23:36:00.000-07:00

És vergonyós, indigne i un insult al sentit comú que l'estat espanyol segueixi autodefinint-se com a demòcrata. De fet, mai no ho ha estat donat que una democràcia que neix a partir d'una dictadura i una transició inexistent no és tal. Lògica pura per molt markèting que s'hi aboqui per tal d'aconseguir convertir ficció en realitat. Podríem parlar de la democràcia espanyola com d'un fenòmen virtual precursor de Second-Life? Sincerament, desconec el nivell de caspa a Second-Life.
La figura de la casa reial espanyola és un d'aquells elements que ancora l'estat en temps pretèrits. Tot i que “capechanos”, no té justificació el seu paper i la seva condició d'intocables, propis de l'obscurantisme de segles passats. A l'hermetisme informatiu existent en camps com el pressupostos, cal afegir el trist paper d'un poder judicial que actua amb excés de zel quan algú gosa criticar aquesta institució. Al cas d'el Jueves se li uneix la imputació de varis joves per cremar imatges d'en Juan Carlos de Borbón.
On és la suposada llibertat d'opinió i d'expressió? Virtual? No és un dret fonamental?
Com és que aquest mateix poder judicial no actua d'ofici quan es cremen senyeres, una activitat ja tradicional que les celebracions madridistes a Catalunya?
Per què hi ha una diferents mesures? Que no hauríem de ser tots iguals?

Recordo Feliu Ventura quan demana construir “un país de llums enceses”.

odisseu

Conferència sobre immigració

2007-10-17T06:32:00.000-07:00

Alimanyes Valencianes

2007-10-06T02:48:00.001-07:00

50 anys.

2007-10-05T04:54:00.000-07:00

Reggaeton, els valors que es transmeten

2007-10-02T04:31:00.000-07:00

El passat cap de setmana em vaig reunir com sempre amb el grup d’amics amb la voluntat de passar una estona a la fira d’un poble proper. Esperàvem passar unes hores de festa agradable fins que vam topar amb la crua realitat de la discoteca mòbil muntada per l’ajuntament. Dels altaveus només en sortia el so irritant d’un ritme constant i pesat i la veu aguda d’uns energúmens estranys. Es veu que això es diu Reggaeton i ve importat directament des de Sud-Amèrica. El més patètic de tot no eren aquestes melodies lamentables, repetitives i fastigoses (que no cal dir que eren cantades exclusivament en castellà), sinó les projeccions que hi havia a les pantalles de l’esdeveniment en qüestió. En aquestes pantalles només s’hi podien veure personatges de sexe masculí de dubtós gust estètic, envoltats de cotxes de luxe tunnejats, és a dir, desgraciats estèticament parlant, i envoltats de dones a les quals tractaven com a prostitutes. S’hi podia veure els “homes” bufetejant el cul de les seves companyes de sexe femení o bé buidant-los una ampolla de vodka a la boca. I jo em pregunto: són aquests els valors que s’han de transmetre a les festes organitzades per un ajuntament català? Tants anys lluitant per la igualtat dels éssers humans perquè ens acabin ensenyant a bufetejar el cul a una dona i a tractar-la com una puta. Després alguns s’escandalitzen quan veuen un vel musulmà.

Des de Rússia amb amor

2007-10-01T15:17:00.001-07:00

No, no es tracta de la pel·lícula de James Bond protagonitzada per Sean Connery. Es tracta d’un nou capítol de la fosca democràcia espanyola. I es que quan Juan José Ibarretxe va anunciar un referèndum per a Euskadi per a la tardor del 2008, el president del govern espanyol es va dedicar a llançar missatges plens de germanor i bon rotllo des d’aquest altre paradís de la democràcia anomenat Rússia. Primer de tot en ZP va dir que escoltaria a Ibarretxe. Que bé, que comprensiu! Ah no, que encara no havia acabat! “Però respecte a totes les regles i al contingut de la Constitució en tots els seus extrems”. Està bé que això ho digui al costat del responsable del genocidi de Txetxènia. Si Ibarretxe no respecta la Constitució Espanyola, sabeu què vol dir? Que entra en joc l’article vuitè d’aquesta mateixa: “Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i independència d’Espanya, defensar la seva integritat territorial i l’ordenament constitucional”. O sigui, que el que va fer Zapatero des de Rússia és amenaçar als ciutadans bascos per exercir el seu dret democràtic. Tot seguit Putin va afegir-s’hi per fotre-hi cullerada dient que “el principi d’integritat territorial que defensa Rússia és defensable també per a molts països europeus”. Com diuen ells “Dios los cría y ellos se juntan”.

Concentració contra la prohibició del Catalunya-EUA

2007-10-01T12:13:00.000-07:00

‘No nacionalisme’, una farsa espanyolista

2007-09-27T10:02:00.000-07:00

Des de les últimes eleccions al parlament del Principat de Catalunya trobem que hi ha un nou partit amb representació parlamentària que es fa dir “no nacionalista”. Ja per començar el més curiós de tot és que aquest tipus de formacions apareguin només en territoris amb conflicte nacional com es el cas de Catalunya amb el Partido de la Ciudadanía i Euskadi amb el cas de Basta Ya i Foro de Ermua. No hem vist aquest tipus de plataformes bramant a Madrid per suprimir el nacionalisme espanyol de la bandera XXL de la plaça Colón o contra els improperis de la COPE, La Razón, El Mundo i l’ABC. És més, són col·laboradors habituals d’aquest tipus de mitjans de comunicació i la bandera no és que els molesti, sinó que és la seva.

Arran de la crema de fotos del monarca espanyol no els hem vist pas indignant- se amb la fiscalia per dedicar recursos de l’Estat a la persecució de gent que no suposa cap perill per la seguretat de ningú, i més quan aquest és un tema únicament identitari dels que tant es distancien! Al contrari, els hem vist fent una crida al compliment de la llei, concretament l’article 490.3 del Codi Penal espanyol que diu “El que calumniés o injuriés al Rei o a qualsevol dels seus ascendents o descendents, a la Reina consort o al consort de la Reina, al Regent o a algun membre de la Regència, o al Príncep hereu de la Corona, en l'exercici de les seves funcions o amb motiu o ocasió d'aquestes, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys si la calúmnia o injúria fossin greus, i amb la de multa de sis a dotze mesos si no ho són.”

També s’indignen quan s’ incompleix la llei pel que fa a les banderes que onegen als ajuntaments dels nostres pobles i ciutats, negant als seus habitants el dret a triar els símbols que volen que onegin a les seves cases consistorials mostrant un tarannà clarament antidemocràtic. Ara bé, això segons ells no deu ser pas dedicar esforços als debats identitaris, com tampoc ho és el que fa la Federació Espanyola de Futbol per tal d’impedir fins i tot els partits amistosos de la selecció catalana de futbol, i com tampoc ho són les subvencions milionàries del govern espanyol a l’ Instituto Cervantes.

Curiosament defensen algunes lleis mentre que no ho fan amb altres. Arran de les celebracions per la consecució del títol de lliga per el Reial Madrid es van cremar diverses senyeres a la ciutat de Reus. El Codi Penal espanyol diu en l’ article 543 que “Les ofenses o ultratges de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves Comunitats Autònomes o als seus símbols o emblemes, efectuats amb publicitat, es castigaran amb la pena de multa de set a dotze mesos”. On eren els Ciudadanos en aquest cas? I quan defensen l’incompliment de la Llei de Política Lingüística com és que es posen en contra del compliment de la llei si sempre en fan bandera?

I és que queda prou clar que l’únic que defensen és la continuació del robatori descarat d’Espanya sobre Catalunya, fer desaparèixer la nostra identitat clarament diferenciada i a anar desgastant la nostra cultura per poder seguir exercint de colons inadaptats sense cap tipus de resistència de la població catalana.

http://www.e-noticies.com/cartes-al-director/%91no-nacionalisme%92-una-farsa-espanyolista-28892.html

Parlem sempre en català!

2007-09-18T11:41:00.000-07:00

La llengua catalana és consubstancial als catalans, forma part del geni català, de la nostra manera de veure i entendre el món. És part intrínseca de la Nació, n'és el nervi que contínuament la forja.

És per això que francesos i espanyols han posat la seva major cura en anihilar la nostra llengua perquè, amb ella, destruiran també la Nació. D'aquí, per una banda, les contínues prohibicions i persecucions de què ha estat -i és!- objecte. D'aquí el secular bombardeig psicològic que el català és una llengua inferior, familiar i, de cap manera, una llengua apta per la cultura, la ciència o qualsevol altre ús formal (missatge racista que també ens està dient que els catalans som un poble inferior). Però també d'aquí el secular interès en promoure onades migratòries a Catalunya per tal que ofeguin –per pura força demogràfica- la cultura i l’ètnia catalana. I d’això, pesi a qui pesi, també se’n diu genocidi ètnic.

Tanmateix i malgrat tot, podem i hem de convertir la immigració, sobretot l’actual, en catalans. I, en aquesta sublim tasca resulta fonamental l’objecte dels atacs d’aquest genocidi lingüístic, polític i ètnic: la llengua catalana.

Els catalans hem de (tornar a) creure en nosaltres mateixos, hem d’autocentrar-nos nacionalment i lingüística, hem d’actuar en tot moment com homes lliures i dignes d’anomenar-nos catalans. I cal començar-ho a fer parlant sempre i amb tothom en la llengua que ens fa ser qui som i ens fa singulars al món: la catalana!