Friday, May 2, 2008

Feria de Abril: crònica d’un lent declivi

La Feria de Abril cada any es munta a la zona nord del Barcelonès, amb el suport entusiasta del PSOE amb l’objectiu de destruir la cultura i la llengua catalanes. Enguany, amb una mica menys de suport institucional, la Fecac que dirigeix amb mà de ferro el personatge Francisco García Prieto ha tornat a dir que han rebut milions de persones. Una mentida més, com cada any.
Però que aquesta propaganda no impedeixi que coneguem la veritat. Segons algunes dades publicades, la Feria de Abril ha rebut menys visites que altres anys edicions, en la línia descendent d’aquest festival de pols, brutícia, crits i petits furts (a Salvador Sostres li van robar la cartera en aquesta edició, potser faria bé de no anar-hi més). Es calcula que ha perdut un 10 per cent de visites, tot i que TMB, obligada pels socialistes, ha tornat a posar tots els mitjans per dur les masses no integrades fins aquesta orgia de nostàlgia, imperialisme i sevillanes. Fins i tot els Mossos d’Esquadra van permetre que la Feria de Abril mantingués les portes obertes fins molt més tard de l’hora oficial de tancament.
En total, només hi van anar unes 300.000 persones, que representen el pinyol dur de las ‘casas regionales’, nous immigrants sense identitat i milers de quillus de l’àrea metropolitana que van a lligar, emborratxar-se i fer trombos amb els seus cotxes a la sortida. El pitjor d’Espanya, ras i curt.
Per tot plegat és de preveure que la Feria de Abril a Catalunya duri encara uns anys més, però és evident que abans de 10 anys haurà tancat la persiana perquè ja no té afluència i perquè ja no és un negoci tan lucratiu com abans. La nostra obligació, mentrestant, és denunciar aquesta monstruositat una vegada i una altra, per evitar que la bona gent catalana hi posi les peus, moltes vegades enganyada i de bona fe.
Per cert, que algú prengui nota d’una dada. Convergència Democràtica (CDC) i Unió Democràtica van posar una caseta a la Feria de Abril, on tot estava en castellà, per intentar una vegada més ‘caure bé’ als colonitzadors. Com que els colons saben perfectament quina és la seva tasca destructora, ni s’hi van acostar. No estaria de més que alguns els féssim arribar el nostre desacord amb aquesta connivència amb l’enemic de Catalunya. A l’enemic no se’l convenç, se’l combat!