El vot patriòtic del dia 9

Diumenge dia 9 de març hi ha eleccions a les Corts d’Espanya. Catalunya hi envia 47 diputats. Com que som un país encara dèbil amb una classe política venuda i entregada (amb excepcions), aquests 47 diputats es dediquen durant quatre anys al gran joc de la política estatal, fent i desfent majories amb dues úniques opcions: PP o PSOE. Cap de les dues opcions és bona per a Catalunya, tal com ha quedat demostrat moltes vegades. Tot i així, tothom pensa en els pactes posteriors i és una evidència que els partits nacionals catalans (CiU i ERC) votaran si cal la investidura de Zapatero com a president del govern espanyol. Això és així i ho sap tothom.
Dit això, i davant d’aquest fet més que probable, quina ha de ser l’actitud del votant patriòtic separatista? Bé, davant de les eleccions del dia 9 de març podem fer diverses coses. Són les següents:

1. Podem abstenir-nos i no recolzar cap partit perquè són eleccions espanyoles. De la mateixa manera que els noruecs no voten a Suècia i els eritreus no voten a Etiòpia, tampoc els catalans hem de votar a Espanya. Si votem, estem legitimant el fet de formar part de l’Estat espanyol. Aquest opció, defensada per Unitat Nacional Catalana (UNC), però també per la CUP, és una opció molt coherent i és una actitud de fermesa inequívocament independentista.

2. Podem votar en blanc. És una fórmula de vot protesta per naturalesa. Implica participar, però alhora implica que no hi ha cap partit nacionalista que ens satisfaci. Per exemple, Heribert Barrera ha demanat el vot en blanc com a toc d’atenció a ERC i CiU, perquè abandonin les seves diferències ridícules i comencin a treballar conjuntament en benefici del nacionalisme català. Un altre argument és que cada vot en blanc, que sí que són vots vàlids, implica una pèrdua de percentatge dels altres partits. O sigui que cada vot en blanc fa més difícil, per exemple, que Ciutadans tregui representació.

3. Podem votar CiU o ERC o alguna altra opció nacionalista que es presenti, com el Partit Republicà Català (PRC). Però hem de tenir clar que participem del sistema i que, quan convergents o republicans facin Zapatero president, no ens podrem queixar. En defensa d’aquesta opció cal dir que, d’alguna manera, cada diputat que tregui CiU o ERC és un diputat menys que treu el PSC-PSOE, el PP o ICV-EUiA. I això, en sí mateix, ja és un bon argument.

Aquestes són les opcions que tenim el dia 9 de març. Que cadascú voti en conseqüència.

Nota: he eliminat el vot nul perquè és un vot no vàlid i que pot ser fàcilment manipulat o atribuït als grups anti-sistema, i el nacionalisme unitari està radicalment en contra d’aquests grups marginals de caràcter anarquista.

Kosovo

Catorze nous Estats europeus des del 1990. Això és una dada real i un fet objectiu que demostra que les nacions que volen i s’ho treballen, al final aconsegueixen ser lliures i convertir-se en Estats independents. La constància, la disciplina, el rigor i la immunitat als atacs i els insults són claus per tirar endavant la nostra lluita. Precisament per això, aquests són els valors d’Unitat Nacional Catalana (UNC) i de molts militants nacionalistes d’arreu del país.
El poble del Kosovo ha donat una lliçó a tothom, no només al serbis. La lluita per l’autodeterminació és una lluita de rabiosa actualitat per molt que es vulgui dir el contrari. De fet, el nacionalisme és el motor de la política mundial i la immensa majoria de conflictes del món es basen en una lluita entre pobles diferents. Negar el contrari és perpetuar els conflictes. Només amb l’exercici del dret a l’autodeterminació es posarà punt final a la gran majoria de problemes del planeta. Actualment hi ha uns 190 Estats al món. Passaria res si, a mig termini, n’hi haguessin 230? No passaria res: al contrari, passaria que moltes guerres s’acabarien i el món seria més pròsper.
I encara una altra dada: Kosovo s’ha alliberat d’una nació tan radicalment violenta com és Sèrbia, i en el seu dia les petites repúbliques bàltiques es van alliberar d’un país netament feixista-bolxevic com és Rússia. Això vol dir que nosaltres podem alliberar-nos d’Espanya, un país que no supera un examen en profunditat sobre democràcia i drets humans i que, a més, amb prou feines fa una generació que menja calent cada dia. Ens en sortirem!

Concentració: No a l'integrisme islàmic

Vida cultural en català

Avui només vull fer breu apunt per recordar-vos que és molt important que la vida cultural que dugueu a terme sigui, en la mesura del possible, en llengua catalana. Pot semblar una cosa menor, però anar al cinema, al teatre, escoltar la ràdio, mirar la televisió, comprar un disc, una revista o un llibre en català és molt important. I penseu que té un efecte doble: no només reforcem la nostra llengua, sinó que deixem de fer-ho en espanyol. És a dir, que dur a terme una vida cultural en català suposa que hi ha algú menys que la duu a terme en castellà.
Sé que a vegades aquesta actitud té el seu cost, perquè el cinema en català està més lluny de casa o la traducció al català del llibre que volem sortirà més tard que la versió castellana. Però hem de ser ferms i tenir constància, perquè la constància i la disciplina són estratègics en una lluita de reconstrucció nacional com la que nosaltres vivim.
També és important que no només ho fem nosaltres, sinó que el nostre entorn també ho vegi i mica en mica agafi l’hàbit. Encara no som molts, però si animem els nostres entorns i famílies cada vegada serem més. Recordeu que un nacionalista del moviment patriòtic 33 ha de ser un exemple i un punt de referència a seu voltant.