Parelles lingüístiques: un exemple a seguir

Aquests dies hem vist les dades de l’aplicació, des de fa uns quants anys, de les parelles lingüístiques. En total, durant l’any passat es van formar 6.304 parelles lingüístiques. L’any anterior van ser 4.496 en total. Ja sabeu com funciona aquest sistema: un català o catalana contacta amb una persona de fora a través de les institucions o d’alguna de les entitats col·laboradores i li ensenya el català oral durant un mínim de 10 hores. Les dues persones queden a la cafeteria o a la plaça o on sigui i parlen només en català, per tal que l’estranger el practiqui i s’acostumi a sentir-lo. Per desgràcia, és sabut per tothom que molts catalans i catalanes canvien al castellà quan veuen algú de fora.
És a dir que, en només dos anys, més de 10.000 estrangers hauran passat per un curs accelerat de llengua catalana amb un professor molt especial: una persona d’aquí prou motivada per gastar 10 hores del seu temps lliure ensenyant català a un foraster. És lògic que qui fa això no només ensenya català, segurament també explica com és el país i la situació política en la qual ens trobem (segurament per això els socialistes volen liquidar el programa, però de moment en això ERC resisteix).
És evident que aquest sistema no salvarà la llengua catalana ni integrarà la immigració de cop. Però és un bon sistema de base, al marge de la feina que es fa a les escoles i les administracions. Podem, doncs, posar-hi el nostre gra de sorra i contribuir a enfortir la nostra llengua i cultura. No ens queixem tant i passem a l’ofensiva.
Així doncs, qui tingui interès en participar del programa pot trobar més informació al Consorci per a la Normalització Lingüística (www.cpnl.cat).