El genocidi armeni i la qüestió turca

Un dels debats més importants dels darrers temps fa referència a la possible entrada de Turquia dins la Unió Europea (UE). Els progressistes de torn i l’esquerra clàssica desnaturalitzadora aposten sense embuts per l’entrada d’aquest país asiàtic dins la UE, apel·lant al reforçament dels vincles amb els països musulmans i a altres factors de caràcter econòmic.
Però des d’una perspectiva occidentalista i, en el nostre cas, identitari, no podem acceptar la integració de Turquia per diverses raons. La més fonamental, com és lògic i evident, rau en el fet que Turquia no forma part d’Europa, si exceptuem un petit fragment situat al nord-est de Grècia. A banda, més enllà del fet geogràfic (ja prou important), tenim el fet que els turcs tenen una cultura i religió completament oposada a la cultura europea, basada en el laïcisme, en la democràcia i en el respecte a uns determinats valors comuns, com ara la diversitat.
És aquí on rau el segon gran problema. Turquia és un Estat edificat damunt del genocidi i la persecució. En primer lloc, van exterminar durant el segle XIX totes les comunitats gregues situades a la costa occidental del país i van expulsar a Grècia tota la població ortodoxa supervivent. Algunes fonts estimen en 1,3 milions els grecs i gregues expulsats de casa seva a principis dels anys 20 del segle passat.
Paral·lelament, el govern turc de Kemal Ataturk va escometre la població armènia, tot perpetrant un dels genocidis més brutals de la història recent. En total, és un fet demostrat que a partir del 1915 van morir més de mig milió d’armenis a mans dels turcs, alhora que centenars de milers més van ser obligats a marxar del país cap a Europa (principalment França) o els Estats Units. Milers de dones van ser violades i assassinades, davant la complaença del govern d’Ankara. Les imatges de les atrocitats van donar la volta al món sense que ningú no pogués fer-hi res.
Des de llavors, pocs armenis fan vida normal a Turquia. L’hostilitat de l’administració és evident, i les relacions amb la petita república d’Armènia es basen en la confrontació i l’amenaça per part turca. Fa poc temps, pistolers nacionalistes turcs van matar a trets el periodista armeni Hrant Dink, amb el plàcet de la policia turca i l’aplaudiment de gran part de l’opinió pública turca, que comparteix la idea d’un Estat turc homogeni i sense minories.
Ara, quasi un segle després, el govern turc continua la construcció del seu Estat sobre la sang i la repressió, amb el torn dels kurds. No només terroritza els kurds de Turquia, sinó que ara ataca els kurds del nord de l’Iraq. Així les coses, algú encara és partidari de l’entrada de Turquia a la UE?