El cas del guàrdia urbà en coma i els “observadors internacionals”

Fa un parell d’anys, uns okupes van muntar una festa il·legal al carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona. Més de mil persones s’hi van aplegar per beure, fumar porros, drogar-s’hi i fer les típiques coses que fan aquesta mena de gent, fonamentalment estrangers amb un respecte zero per la nostra cultura. Alertada pels veïns, la policia local de Barcelona va intervenir-hi per posar fi a la festa i fer complir la llei.
Els okupes, en la seva línia habitual a mig camí entre l’anarquisme i el feixisme, van atacar la Guàrdia Urbana amb tota mena d’objectes contundents, i van llençar un test al cap d’un agent que encara avui, dos anys més tard, continua en coma. Aquest agent està casat i té família, per cert, i estava guanyant-se la vida honestament.
Aquests dies es jutja el grup agressor, i molt especialment dos okupes d’origen xilè i un tercer argentí. Com era previsible, han negat els fets i han tingut la barra (sí sí, la barra) de dir que se’ls ha detingut per ser sud-americans. Això no se sosté per enlloc, com és evident i qualsevol persona civilitzada pot entendre, però el sempre manipulador col·lectiu okupa (els agrada anomenar-se anti-sistema, tot i que en viuen més que ningú) se’ls ha cregut i ja s’han muntat campanyes de solidaritat i tota la pesca habitual. Fins aquí, res de nou, la mateixa cantarella habitual de gossos, rastes, brutícia, timbals i, com no, cap paraula en català, perquè parlar català deu ser de dretes i destruir cultures autòctones és molt progre.
El més greu de tot plegat és que aquesta campanya ha arrossegat els governs de Xile i Argentina, que hi ha enviat l’ambaixador i el cònsol, respectivament. Al seu costat, un representant del Col·legi d’Advocats de Barcelona i per si fos poc, una madre de la plaça de Mayo d’Argentina. Tots aquests es fan passar per “observadors internacionals”, com si Catalunya fos el Congo o el Nepal. Això sí, a Xile i Argentina van matar i fer desaparèixer milers i milers de persones i ni tan sols ho estan investigant, però van pel món donant lliçons de transparència judicial i democràcia.
Tot plegat ens ha de fer pensar en allò que ja sabem: que hi ha persones que vénen a treballar i integrar-se a casa nostra, i també hi ha persones que vénen a fer el gos, a tenir gossos pollosos, a reclamar subsidis, a ocupar edificis públics o privats, a robar electricitat i aigua als veïns i veïnes, i a sobre a donar-nos lliçons.
I als catalans ningú no ens ha de donar lliçons de res, i menys encara aquesta gentola del tercer món, que són tan feixistes com els dictadors que els van manar durant dècades.