Front patriòtic nacional: la victòria ideològica

La crisi de les infraestructures ha posat en evidència que la nostra lluita separatista va més enllà de la defensa de la cultura i la llengua catalanes. El desastre global i la crisi econòmica evidencia, més que mai, el fet que la pertinença a Espanya té conseqüències negatives en tots els sentits i afecta la butxaca i el nivell de vida de tots els habitants de Catalunya, votin a qui votin i parlin com parlin. Ras i curt: tenir el DNI espanyol és un mal negoci per a tothom i això ja no és opinable, sinó que és una realitat i una veritat com un puny.
No només Espanya ens perjudica, sinó que no ens deixa en cap cas que intentem fer alguna cosa per millorar la nostra condició o afrontar els problemes. Ells creen problemes i no ens deixen resoldre’ls, sinó que hi hem de conviure dia a dia. La qualitat de vida cau en picat, el diferencial d’inflació empobreix les butxaques dels més desafavorits, no tenim les beques que ens mereixem, l’Estat ens roba gran part dels diners, no podem tenir l’aeroport que volem ni podem decidir quins trens volem ni en quina direcció han d’anar. Això és Espanya: un règim fonamentat en el robatori i l’espoli.
Dit això, queda clar en conseqüència que el nacionalisme no és ideològic en el sentit clàssic, és a dir, que no ha de ser de dretes ni d’esquerres, sinó que ha de ser unitari. Primer hem de comprar la casa, després ja decidirem si fem tres o quatre habitacions. O com diu l’articulista, primer curem el càncer i després ja ens ocuparem del refredat.
És davant d’aquesta constatació que pren més consistència que mai el fet de separar definitivament el nacionalisme de les dretes i les esquerres. Catalunya necessita un front patriòtic nacional interclassista i transversal, que prioritzi el país per damunt de tot al marge de les grans ideologies internacionals. L’objectiu ha de ser únic i és molt senzill: tenir majoria al Parlament de Catalunya, convocar un referèndum d’autodeterminació i posar les bases per guanyar-lo. A partir d’aquí, proclamar l’Estat català en forma de República Catalana, dotada d’un sistema de democràcia parlamentària i amb el català com a única llengua oficial.

UNC i el nacionalisme 33 ja està en aquesta dinàmica. T’hi apuntes?

Un any més, arriba el boicot als productes catalans

És Nadal i com cada Nadal, tot torna. Com per exemple el boicot als productes catalans allà a Espanya, on torna la ràbia racista contra el nostre poble. Davant d’aquest fet habitual, hi ha dos tipus de reaccions. La primera és la clàssica del català esporuguit i acovardit, que lamenta el fet i en culpa el nacionalisme català amb frases com “és que els hem de caure millor” o “no ens passem que després no ens compren els productes”. Tot plegat, misèria humana, falta de dignitat i, encara pitjor, interiorització absoluta de la condició colonial del poble català.

Per sort, però, cada vegada hi ha més gent que adopta una altra actitud. La gent que ja veu que no hi ha res a fer i que ja veu que no es pot fer pedagogia davant d’una colla de brètols que són a Europa de miracle. Cada vegada més gent comprèn que no és a Sevilla, Ceuta o Aranjuez on hem de vendre els nostres productes, sinó a Londres, Nova York o Kioto. No ens podem limitar a treballar un mercat hostil, desagraït i que, a sobre, ens obliga a caure simpàtics. A l’exterior la gent va per feina i no van amb romanços. Fem el mateix. Davant la imbecil·litat mesetària, exportació, exportació i exportació. Així, de fet, quan siguem independents ja tindrem bona part del camí fet i no ens caldrà treballar-nos mercats exteriors.

Per cert, que si els espanyols volen veure cava de Castella o sidra asturiana en comptes de cava català per celebrar el Nadal és cosa seva. També hi ha gent que prefereix el vi de tetrabrik al vi bo del Priorat. Els gustos són els gustos. O com diuen en espanyol, potser és que “no se hizo la miel para la boca del asno”.

Salut i Bon Nadal!

Tancament de La Carrasqueta. Montilla, Clos i Puigcercós: col·laboracionistes! Som una Nació i diem PROU!

Davant d'un fet de la magnitut i trascendència d'aquest, en què l'España eterna, imperialista i anihiladora, (aquest cop el PP amb la complicitat del PsoE) ha vulnerat tots els principis democràtics i de llibertat de comunicació i d'expressió. Davant del genocidi lingüístic i cultural que representa trencar l'espai comunicatiu d'un mateix poble, negant-se-li rebre una emissora que emet en la seva mateixa -i pròpia- llengua. Davant del col·laboracionisme que davant aquesta amputació han mostrat les principals autoritats principatines -començant pel seu president- així com la cúpula d'ERC,...

Una barreja fortíssima d'impotència i de ràbia em porta a confirmar-me encara més en la necessitat imperiosa de regeneració política que li cal als nostres països (i de fer-la palpable en aquestes properes eleccions) i a cridar més fort que mai:

SOM UNA NACIÓ I DIEM PROU!!