Progrom a València

En descriure aquesta situació hom no pot defugir a Brecht doncs les situacions històriques sinó són idèntiques almenys hi són comparables. Primer començaren amb insults, amenaces i batusses però deien que eren coses de vells i de xiquets i que la culpa la tenien els catalanistes que alteraven l'estat normal de les coses, després començaren les agressions, els acaçaments i els apallissaments i no es va trobar cap culpable excepte els mateixos agredits doncs amb les seues actituds havian propiciat els fets. Es va acusar una majoria de la població d'imposar la seua llengua i costums pel simple fet de voler viure a la seua pàtria en la seua llengua, i es va voler fer creure al comú de la gent que parlar, viure i sentir-se valencià era anti-espanyol. Mentre donaven suport als seus arguments amb punys i pistoles una part important de la classe política valenciana va deixar orfe de símbols i noms als valencians mentre encaixava les mans amb els vells enemics del país. Durant trenta-cinc anys la dreta valenciana i les seues alcavotes de l'esquerra han propiciat aquest estat de coses, han permés que la pràctica de l'acabament dels valencians siga una realitat, ahir fou una altra bomba, demà potser siga un tret al cap, doncs en aquest tira i arronsa els culpables, per a l'Estat espanyol, són els mateixos de sempre.