5 de Maig Tots a València!

El 5 de Maig tots i totes a València!

Proclamació de la República Catalana, proclamació de la dignitat d’un Poble.

Ahir va ser el 14 d’abril. Una data que els catalans hem de dur gravada al cor i també al cap.

Dic també al cap perquè portant-la sols al cor no en fem res, de re serveixen somnis romàntics coberts de pols o nostàlgies irrecuperables. L’hem de dur a la raó, al seny. Al seny autèntic. Al seny que no és sinònim de por ni de renúncia, sinó al que és pur realisme. Al que és pur sentit comú: si volem ser lliures, podem. Si volem tornar a ser amos de casa nostra, podem. Però cal lluitar-hi. Cal treballar-hi. Cal explicar qui som i d’on venim, com n’estem de sotmesos i d’espoliats i on volem arribar. I cal fer-ho cada dia i a tot arreu: a la feina, a l’institut, a les entitats, a l’autobús, al cafè,... amb naturalitat i a tothom: al nouvingut, al català de soca-rel i al català que fa quaranta anys que està aquí i –per espuris interessos partidistes i electorals- encara no sap que és tan català com el primer.

Perquè tenim la raó i és de justícia! Visca la República Catalana lliure, justa i catalana!

“Volem una Catalunya políticament lliure, socialment justa

econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa”
Francesc Macià

Penja un constructor!

La tapadora i el iogurt

Permeteu-me que avui us expliqui una història de ficció que se m'ha ocorregut veient la defensa aferrissada de l'estatut que ha fet el nostre president.
Bé la història tracta de dos homes que es coneixen des de fa temps, posem que un es diu Pau i l'altre Pere. Arriba l'hora de dinar i en Pau treu un iogurt i quan es prepara per menjar-se'l en Pere que no ha portat res li pren i se'l menja, en Pau com que és ruquet no es queixa. L'endemà es repeteix l'escena i així cada dia durant anys, en Pau no dina i en Pere menja sense haver-se de pagar el menjar.
Un dia en Pau que s'ha radicalitzat veient la injustícia decideix demanar la tapa del iogurt per poder-la llepar, però en Pere la hi nega, al final després de discutir molt, negocien i acorden que en Pau rebrà un quart de tapa cada dia. Aquest se'n va tot cofoi pensant que per fi s'ha fet justícia però pel que es veu en Pere és tan cabró que no en té prou en tractar de subnormal a en Pau (que una miqueta ho és) que a sobre enlloc del quart de tapa n'hi dona la meitat del quart.
En Pau com és lògic sentint-se traït s'enfada i es dedica a dir que és injust, que ell vol el quart de tapa que li correspon. Però en Pere li diu que no, que demanar un quart de tapa del seu propi iogurt és un excés i que el que vol demanant tan és matar-lo a ell de gana.
Bé la història és una merda i acaba així o potser acabarà pitjor no ho sé. El que si que sé és que si canvieu en Pau pels polítics catalans i en Pere pels espanyols... oh sorpresa! ja no és un conte! si amics meus ho heu encertat, és la puta merda de realitat del nostre país i és que com diuen la realitat supera la ficció.

Penja una bandera de Sant Jordi!

Cal començar a plantar-se i si de cas plantar la bandera. Quan els atacs contra la catalanitat són tan barroers que arriben a l'extrem d'acusar els catalans de practicar la xenofòbia contra el castellà, se m'acut que com a català resident a València i per tant discriminat per raons de llengua i de nació i quan ningú no es gira ni a mirar-me sinó és per escupir-me em cal un gest de germanor, una necessitat de saber-me acompanyat per poder continuar caminant entre aquesta maror de gentola pepera assassina, residus de suburbi i neoblavers pihoprogres. A tres-cets anys d'Almansa us convide a aixecar la Creu de Sant Jordi, insignia militar de tota Catalunya, Senyera dels Valencians i penjar-la per tot arreu per tornar a mostrar a eixos que se'n riuen de nosaltres, a eixos senyorets engominats, que quan la Pàtria ho reclame estarem preparats per fer el salt. Si més no per solidaritat amb nosaltres mateixos, per la nostra pròpia i sincera catalanitat pengen la Senyera de Sant Jordi, ara sí que toca.

Telemandril

Última estupidesa des de la capital del “reino”: l’emissió per Telemadrid (recordem que és una televisió pública) d’un documental anomenat “Ciudadanos de segunda” on es denuncia una suposada discriminació cap als castellanoparlants a Catalunya per mitjà d’entrevistes a personatges foscos i imatges manipulades.

Entre els entrevistats hi ha Paco Caja, un suposat filòsof que dedica totes les seves energies a atacar Catalunya i el catalanisme tot i viure al nostre país. És el líder de l’associació anomenada Convivència Cívica Catalana, una organització que s’ha dedicat a denunciar ajuntaments que no pengen la bandera espanyola, a fer campanyes per l’ensenyament en castellà i que ha fet actes conjunts amb l’ultradreta espanyolista valenciana, concretament amb el partit Coalición Valenciana.

També són entrevistats altres personatges no integrats que pretenen escolaritzar els seus fills en castellà a Catalunya folls de ràbia perquè a l’àmbit escolar no poden imposar el seu idioma. Em pregunto si aquests energúmens també demanarien escola en castellà si anessin a viure a Anglaterra, per exemple. Em temo que no ho farien i, per tant, d’això n’extrec la conclusió de que simplement demanen escola en castellà per orgull colonial.

Entre els suposats agreujats també apareixen Albert Boadella i Arcadi Espada, dos coneguts acomplexats i llepaculs de l’espanyolam que han estat impulsors del partit racista anticatalà Ciudadanos de Cataluña. En la seva entrevista Albert Boadella diu que qui no combrega amb el nacionalisme és marginat a Catalunya i posa com a exemple el fet de que a les seves obres de teatre no hi va ningú. Potser no s’ha parat a pensar que són una merda i que aquest és l’autèntic motiu de que no hi vagi ningú.

Havent vist tot aquest grapat de despropòsits no cal ni dir que tot plegat és fals. No només el castellà no està discriminat sinó que els catalanoparlants no podem anar al cinema en la nostra llengua si no volem veure una pel·lícula infantil, no podem comprar productes etiquetats en català si no comprem les marques blanques de determinades cadenes de supermercats (Grup Bonpreu, Caprabo i Condis), gairebé no tenim premsa escrita en el nostre idioma i a gran part de les nostres poblacions és impossible fer vida al 100% en el nostre idioma.

Així doncs, és ben clar que aquesta discriminació cap al castellanoparlant no existeix. Però és que si existís seria el més normal del món perquè cal recordar que el castellà és una llengua igual d’estrangera a Catalunya que l’àrab i l’anglès, per posar dos exemples. Està discriminats els àrabs ja que la seva llengua no és el català ni el castellà? No. Simplement estan en un país amb una llengua diferent a la seva. Potser alguns espanyols ho haurien de començar a assumir. Amb tots els respectes per a la seva llengua aquest no és el lloc per a la seva oficialitat.

(Podeu veure el documental sencer clicant aquí)

Can Zam

Un any més hem de veure com se’ns refrega per la cara un espectacle lamentable, que posa en evidència la manca d’integració de gran part de la immigració espanyola que ha rebut el nostre país. El festival de Can Zam és un festival única i exclusivament dedicat a la comunitat espanyola de Catalunya i és promogut per Radio Tele Taxi (RTT), propietat de Justo Molinero, militant de Convergència Democràtica de Catalunya. La seva ràdio, igual que el festival que promou, es dedica a difondre música espanyola el més casposa possible.

De tot això se’n desprenen moltes coses. En primer lloc, ens revela l’existència de ghettos formats per la immigració. Això no es pot dir, però és la realitat. I no es pot dir perquè aquests immigrants sí que voten, com ja he recordat altres ocasions. És en aquest context que s’entén que CDC tingui Justo Molinero a les seves files, amb la clara voluntat de captar vot espanyolista. A qualsevol país del món una persona que promou la no-integració de la immigració seria mal vista i a ningú se li ocorreria captar-la per al seu partit, a no ser que fos un imbècil o odiés el seu país, que és el mateix. Des d’aquesta òptica imbècil electoralista hem de veure cada any els nostres polítics passejant-se entre concerts d’Estopa i fans de la Pantoja. No obstant, que aquest any ho hagi fet en Montilla s’entén, ja que és aquest el seu lloc, no pas el de President de la Generalitat.

Mirant per la web del festival, a part de descobrir que el català no serveix per fer webs de festivals de RTT, podem entrar a veure quins són els artistes que formen part del cartell. No tardarem gaire a descobrir que dels territoris catalans hi ha Chenoa (que sí que parla català encara que per cantar no el fa servir) i Estopa, grup format per dos germans de Cornellà i que mai els he vist dient una paraula en català, és a dir, que són el paradigma de la manca d’integració i tot i així, quan treuen un disc, el telenotícies de TV3 s’encarrega de parlar-ne perquè, repeteixo, els espanyols sí que voten.

Algú podrà dir que no té perquè ser un acte espanyolista. De fet, el concert en sí no ho és, encara que el fet de fer tots els concerts en llengua espanyola pot resultar més aviat sospitós. El que sí que és cert és que a les entrades del concert hi havien energúmens de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía repartint fulletons. Per què no n’hi havia al concert de Lluís Llach? Doncs perquè ells saben que el seu possible votant és la comunitat espanyola no integrada a Catalunya i sabien que allà n’hi ha, de la mateixa manera que tornaran a sortir a repartir-ne a la Feria de Abril que l’alcalde Hereu ja s’ha encarregat d’elogiar dient que "és una festa que m'agrada", una de les "més importants de Catalunya" en la qual "es fusionen elements sense perdre personalitat" per acabar lluint-s’hi amb la frase "el pescaíto frito, el fino i Jordi Labanda són la Catalunya que a mi m'agrada".

Finalment m’agradaria destacar les xifres d’assistència. Des de l’organització es parla de 600.000 persones. No obstant, les fotos de la zona durant el concert ho posen bastant en dubte. La premsa espanyolista no ha tardat a esbombar-ho i un exemple és La Razón que deia que “Cataluña se prepara para su Feria de Abril con una fiesta que congregó a 600.000 personas”. De La Razón no m’estranya, el que és més fort és que també ho faci TV3, que en teoria és la televisió que depèn de les institucions catalanes. És molt trist que amb els diners dels catalans es menteixi per fer apologia de la no-integració de la immigració espanyola amb finalitats electorals.