Front patriòtic nacional: la victòria ideològica

La crisi de les infraestructures ha posat en evidència que la nostra lluita separatista va més enllà de la defensa de la cultura i la llengua catalanes. El desastre global i la crisi econòmica evidencia, més que mai, el fet que la pertinença a Espanya té conseqüències negatives en tots els sentits i afecta la butxaca i el nivell de vida de tots els habitants de Catalunya, votin a qui votin i parlin com parlin. Ras i curt: tenir el DNI espanyol és un mal negoci per a tothom i això ja no és opinable, sinó que és una realitat i una veritat com un puny.
No només Espanya ens perjudica, sinó que no ens deixa en cap cas que intentem fer alguna cosa per millorar la nostra condició o afrontar els problemes. Ells creen problemes i no ens deixen resoldre’ls, sinó que hi hem de conviure dia a dia. La qualitat de vida cau en picat, el diferencial d’inflació empobreix les butxaques dels més desafavorits, no tenim les beques que ens mereixem, l’Estat ens roba gran part dels diners, no podem tenir l’aeroport que volem ni podem decidir quins trens volem ni en quina direcció han d’anar. Això és Espanya: un règim fonamentat en el robatori i l’espoli.
Dit això, queda clar en conseqüència que el nacionalisme no és ideològic en el sentit clàssic, és a dir, que no ha de ser de dretes ni d’esquerres, sinó que ha de ser unitari. Primer hem de comprar la casa, després ja decidirem si fem tres o quatre habitacions. O com diu l’articulista, primer curem el càncer i després ja ens ocuparem del refredat.
És davant d’aquesta constatació que pren més consistència que mai el fet de separar definitivament el nacionalisme de les dretes i les esquerres. Catalunya necessita un front patriòtic nacional interclassista i transversal, que prioritzi el país per damunt de tot al marge de les grans ideologies internacionals. L’objectiu ha de ser únic i és molt senzill: tenir majoria al Parlament de Catalunya, convocar un referèndum d’autodeterminació i posar les bases per guanyar-lo. A partir d’aquí, proclamar l’Estat català en forma de República Catalana, dotada d’un sistema de democràcia parlamentària i amb el català com a única llengua oficial.

UNC i el nacionalisme 33 ja està en aquesta dinàmica. T’hi apuntes?