Espanya: estat arcaic

El passat dia 13 de setembre el rei dels espanyols va visitar la ciutat de Girona vergonyosament convidat per la Universitat de Girona i la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona, és a dir, dels llepaculs de torn. Arran d'aquesta visita es van convocar diverses protestes a tota la ciutat. Entre aquestes hi havia una concentració a la Plaça del Vi (on hi ha l'ajuntament) on finalment s'hi va acabar cremant un retrat d'aquest senyor posat al poder per un dictador. Un acte tan banal com aquest ha acabat agafant una rellevància inusual gràcies a la premsa espanyola i, per tant, espanyolista (al contrari que la catalana que no sempre és catalanista) i que ha fet que en parlin tots els grups polítics catalans i espanyols. Poca feina. El problema és que la fiscalia (poca feina també) ha obert diligències per castigar els autors de l'acte com si no hi haguessin violadors, lladres i assassins que volten pel carrer tan panxos. I és que és ben bé que vivim a un estat arcaic, on no es persegueixen els successors de les dictadures, sinó els nois joves que cremen fotos. Un estat on la llibertat d'expressió només existeix si no posa en perill el seu robatori sobre els països del costat. Un lloc on es pot arruïnar la vida a dos nois joves per una estupidesa i no es deixen jugar partits de futbol de costellada. Marxem si us plau.