Zapatero, queda't a casa.
Com si no tinguéssim prou desgràcies a Catalunya, hem hagut de rebre la visita d’un personatge indesitjable que es fa dir ZP i que resulta ser president dels espanyols. El principal problema no és que sigui el president dels espanyols, sinó que nosaltres estem dins del mateix sac, per desgràcia.
Després de fer el paperina a tort i a dret va declarar que se sent orgullós de la situació que viu Catalunya. Molt bé, moltes gràcies. Almenys un president espanyol se sincera i ens diu clarament que l’enorgulleix que aquest país s’enfonsi lentament (i no tan lentament) gràcies a l’espoli fiscal al qual ens sotmet aquest Estat. Moltes gràcies per dir d’una vegada que s’ho passa bé veient que les carreteres de Catalunya fan pena, que hem de pagar peatges si volem circular amb un mínim de diligència i que el sistema sanitari està saturat. Li estarem eternament agraïts per dir sense vergonya que trempa veient com els nostres estudiants fan classe dins de barracons infectes i que el seu Estat ens condemna a tenir un aeroport de segona per tal de seguir sent la colònia sotmesa que som, igual que el marit que li molesta que la seva dona es tregui el carnet de conduir, no fos cas que un dia marxi i no torni més.
El senyor de les celles arquejades es va presentar com el calb de la loteria, prometent diners a tort i a dret, això sí, sense posar un peu als barris afectats pel tall de corrent, que encara podria ser que l’esbronquessin.
Alguns miraven al termòmetre per corroborar que no era el dia de Reis. Ja ens coneixem les promeses d’en ZP: "Pasqual, apoyaré la reforma del Estatuto de Cataluña que apruebe el Parlamento de Cataluña". Evidentment, el que es fa dir president de la Generalitat no li va retreure res. El subordinat no pot esbroncar a l’amo.Tot i així, encara que per algun cop el senyor Zapatero hagués dit la veritat, li hauríem d’agrair aquestes inversions? Li agrairíeu al carterista que us donés dos la ferralla de la vostra cartera per tal de que poguéssiu agafar el metro fins a casa?
Després de fer el paperina a tort i a dret va declarar que se sent orgullós de la situació que viu Catalunya. Molt bé, moltes gràcies. Almenys un president espanyol se sincera i ens diu clarament que l’enorgulleix que aquest país s’enfonsi lentament (i no tan lentament) gràcies a l’espoli fiscal al qual ens sotmet aquest Estat. Moltes gràcies per dir d’una vegada que s’ho passa bé veient que les carreteres de Catalunya fan pena, que hem de pagar peatges si volem circular amb un mínim de diligència i que el sistema sanitari està saturat. Li estarem eternament agraïts per dir sense vergonya que trempa veient com els nostres estudiants fan classe dins de barracons infectes i que el seu Estat ens condemna a tenir un aeroport de segona per tal de seguir sent la colònia sotmesa que som, igual que el marit que li molesta que la seva dona es tregui el carnet de conduir, no fos cas que un dia marxi i no torni més.
El senyor de les celles arquejades es va presentar com el calb de la loteria, prometent diners a tort i a dret, això sí, sense posar un peu als barris afectats pel tall de corrent, que encara podria ser que l’esbronquessin.
Alguns miraven al termòmetre per corroborar que no era el dia de Reis. Ja ens coneixem les promeses d’en ZP: "Pasqual, apoyaré la reforma del Estatuto de Cataluña que apruebe el Parlamento de Cataluña". Evidentment, el que es fa dir president de la Generalitat no li va retreure res. El subordinat no pot esbroncar a l’amo.Tot i així, encara que per algun cop el senyor Zapatero hagués dit la veritat, li hauríem d’agrair aquestes inversions? Li agrairíeu al carterista que us donés dos la ferralla de la vostra cartera per tal de que poguéssiu agafar el metro fins a casa?
8 comentaris:
Zapatero=espanyol mentider
M'alegre que tingues la vida el suficientment solucionada per lluitar únicament pel patriotisme i el nacionalisme.
Altres, en canvi, la gent d'esquerres, lluitem per fer aquest món una mica més habitable.
Doncs està clar que la gent d'esquerres no és la que està al govern perquè el món, si més no el nostre país, és cada dia més inhabitable
Inhabitable per a mi perquè hi ha pobresa, atur, desigualtat, homofobia... I per a tu? Per a aquest blog, les prioritats són altres: catalunya independent. Per a mi, és sembla més un obrer català a un madrileny, que un obrer català a un altre burgés... En canvi per a aquest blog la nació està per dalt de tot això
Aquest blog fa pudor. Sou una guarda de caps de fava.
Si pels espanyols, francesos, nordamericans, xinesos, polonesos, i em podria passar la nit escrivint gentilicis, la nació està al davant de tot, com ens demostren cada dia, per què nosaltres, catalans, hauriem de ser diferents?. Totes les nacions (i algunes no nacions com Espanya) defensen amb ungles i dents els seus interessos i en canvi nosaltres hauriem d'acabar de renunciar al poc que ens queda perquè les prioritats són la pobresa i l'atur. I els altres hi renunciaran?. I no es poden defensar les dues coses alhora?. I per què no escriure això en blogs espanyols, dir que han de renunciar al seu nacionalisme perquè la prioritat és ser d'esquerres.
Típiques actituds acomplexades de la gent d'esquerres.
Ja ho deia Josep Plà: el que més s'assembla a un espanyols de dretes és un espanyol d'esquerres. Jo estic fart de treballar a fabricotes plenes d'especimens d'aquests que tant defenseu per la seva condició obrera i són d'un nacionalisme imperant, espanyol, això sí. Els catalans en canvi semblem imbècils amb el nostre auto-odi i els nostres complexos. Un català és un català sigui de dretes, de centre, d'esquerres o burgès. Prefereixo mil vegades un català burgès que no tota aquesta caspa espanyola de fabriques sòrdides on tant se'ls en fum la llengua catalana, car s'hi poxen al damunt, fent acudits imbècils i escoltant la ràdio a tota òstia quan juga la "selessión". Ah catalaneta, però obrers eh! Hipòcrites...
Ah, una altra cosa catalaneta. Que per a mi el primer sigui la identitat nacional no vol dir que no pugui lluïtar per altres causes. Jo no tinc la vida ni molt menys sol·lucionada, però tinc unes prioritats i ara per ara visc en un país on vaig a prendre un cafè i no em volen atendre perquè parlo la meva llengua que, casualment és la llengua d'aquest país. Coses com aquestes passen. I que lluïti per això no vol dir que no pugui lluïtar també per la igualtat de sexes, per les millores laborals o per la fam a Etiopia. Però preferiria ser pobre i viure sota un pont abans de sentir-me dir la baixesa moral de que sóc espanyol.
Post a Comment