A Lluís M. Xirinacs, en homenatge
Contra falsos pares de la Pàtria, “dirigents” polítics, econòmics i socials bords i estafadors d’il·lusions i de futurs, sangoneres, botiflers, col·laboracionistes i ocupants, dèbils d’esperit i de moral, dirigents sense ètica, lladres del Poble d’amable somriure i buits discursos, fills tots de la gran España (i France), prostituts professionals que viviu en palaus pagats amb les vostres renuncies i amb les esperances dels catalans,...
Contra tanta degeneració s’alça potent, clara, com un puny clos de ràbia i de desig, insubornable, la veu i la vida -i la mort- d’en LLUÍS MARIA XIRINACS.
Descansa, per fi, en Pau!
Des del fons del cor i amb veu baixa -per respecte- et diem,
en homenatge, la Victòria!
en homenatge, la Victòria!
En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
Barcelona, 6 d’agost de 2007
3 comentaris:
És un insult que xusma feixista com vosaltres homanetgeu una persona com en Xirinacs.
Un home declarat d'esquerres com en Lluís Maria Xirinacs li hagués fet vergonya veure com li dóneu suport.
El millor homenatge que se li pot fer és la victòria, és a dir la construcció de la Independència i el Socialisme.
Anònim,
Ignores un dels principals mèrits d'algú tan important com en Xirinacs.
I és el fet que no t'has plantejat per què una persona com ell ha arribat tant endins de tot l'espectre independentista?
En Xirinacs va aconseguir unir tot l'independentisme, i ho va aconseguir perquè tothom simpatitzava amb ell, malgrat que en algunes coses si podia estar més o menys d'acord. Per per damunt de tot, malgrat les diferències entre sectors independentistes, tothom s'estimava en Xiricacs perquè per sobre de tot era un patriota català.
Aquest mèrit pertany a ell, a en Xirinacs. I és just, molt just, que tothom qui l'estimava l'homenatgi ara, ja que ell va aconseguir que tothom l'estimés.
Per això crec que t'equivoques en titllar l'autor del fil com a feixista, etc. Homenatjar els nostres morts, els nostres herois, és l'acte més digne a què hem d'aspirar sempre com a poble i societat. Fins i tot cal aprendre a homenatjar i reconèixer els mèrits d'aquells amb qui fins i tot algun cop ens hem retret quelcom.
T'hauria d'alegrar que aquests suposats "feixistes" que anomenes tan alegrement facin aquest exercici de reconeixement i tribut a la figura d'en Xirinacs, ja que això és un símptoma de maduresa en aplaudir la vida d'una persona amb independència del seu color polític o sociològic.
Amb el permís de l’autor del segon post em faig meves les seves paraules. Tanmateix faré alguna reflexió responent al primer anònim.
“És un insult que xusma feixista com vosaltres homanetgeu una persona com en Xirinacs.”
M’acuses de feixista –cosa que em dol molt- sense cap tipus d’argumentació i sense conèixer-me.
Fas servir un llenguatge agressiu titllant-me també de xusma. Ja no te’n recordes que en Lluís Maria Xirinacs lluità tota la vida per la independència dels Països Catalans, des de la no-violència i el respecte? Ja no te’n recordes tampoc que el que vol és que els catalans deixem de perdre temps i energies barallant-nos entre nosaltres?
“Un home declarat d'esquerres com en Lluís Maria Xirinacs li hagués fet vergonya veure com li dóneu suport.
El millor homenatge que se li pot fer és la victòria, és a dir la construcció de la Independència i el Socialisme.”
No m’agraden els purismes perquè, d’entrada, ningú està en possessió absoluta de la veritat i, a sobre, sols serveixen per dividir (prou que ho hauríeu de saber els de l’esquerra independentista). Tot i que, òbviament, estic per la justícia social certament no estic per la construcció d’uns PP.CC. socialistes. En això difereixo d’en Xirinacs. Però sóc cristià “de base”. En això coincideixo amb ell. Jo no sé pas si ets cristià o no, però si es dóna el cas que no ho ets per la teva regla de tres tu i en Xirinacs divergiu bastant.
Resumint, que tots tenim punts en comú i punts en que hi divergim (mai es pot estar al 100% d’acord amb una persona -o amb una ideologia- a no ser que s’hagi perdut la capacitat crítica). Però per mi aquests punts ideològics no deixen de ser secundaris. Per mi hi ha un punt bàsic, primordial, en el que coincideixo amb ell i que fa que l’admiri i que hagi sentit molt la seva pèrdua: era un lluitador incansable, de pedra picada, honest i conseqüent per la Independència dels Països Catalans. Això és, un Patriota Català. I això m’uneix a ell i a tots els patriotes que, tinguin la ideologia que tinguin, lluiten per la Independència.
Ho sigui que deixa’m fer-li un homenatge que em surt del cor.
Post a Comment