Independentisme de postal

Que la independència de Catalunya és un tema que preocupa a la societat catalana és un fet irrefutable. Només cal fer una ullada a les prestatgeries de les llibreries de les nostres ciutats. Mireu la secció de política i veureu quin és el tema que hi predomina, sigui des d’una òptica o des de la oposada. Els polítics professionals ho saben i utilitzen aquest debat per intentar esgarrapar vots tot mofant-se dels sentiments de l’electorat que és el que realment creu en Catalunya i diposita les seves esperances en els seus discursos. Això es va veure clarament en el debat sobre l’autodeterminació que es va plantejar en una calçotada d’Esquerra entremig de rots de salsa romesco i medalles fetes amb el porró. Al final com es va acabar? Doncs simplement amb disputes entre Esquerra i CiU per intentar-se deixar mútuament en evidència. Recentment Carod ha tornat a plantejar el tema. Ha dit que té com a objectiu un referèndum d’autodeterminació per Catalunya l’any 2014. És interessant que es posi aquest debat sobre la taula, però és ofensiu que es faci des de la frivolitat i el partidisme. I és que no és pas casualitat que Montilla hagi fet unes declaracions clarament espanyolistes pocs dies abans. Carod ha d’intentar marcar perfil dins d’un govern espanyolista que han creat ells ja que es comença a notar un cert desencís amb Esquerra per part del votant independentista. Ara apareixen corrents a Esquerra i CiU que es defineixen com a “sobiranistes” i que reclamen un pacte entre aquests dos partits. Podria ser engrescador si no fos perquè el més probable és que no passi res de res.