Transició espanyola: exemple de res.

L’Estat espanyol en el qual ens toca viure és conegut per la il·legalització de partits per defensar idees que no agraden a l’establishment i per mantenir-ne dins la legalitat altres com ara Alianza Nacional, un partit neonazi els líders del qual es troben a la presó per planejar un atemptat contra familiars de presos d’E.T.A. i que a les darreres eleccions municipals va presentar a l’alcaldia de Xiva a Pedro Cuevas, l’assassí de l’independentista català Guillem Agulló l’any 1993. És també en aquest Estat on es manté la dispersió il·legal de presos i és que, com ja hem pogut veure, quan convé, es passen la seva pròpia llei per el folre dels collons. Altres dèficits democràtics són la prohibició de convocar referèndums, la utilització de l’exèrcit com a garantia de la unitat de l’Estat i així podríem fer una llarga llista més pròpia d’una dictadura africana que d’un Estat de la Unió Europea.

No obstant, arran del trentè aniversari de les primeres eleccions “democràtiques” ens han estat bombardejant des de les televisions, ràdios i diaris espanyols amb lloances al procés de transició del franquisme a la “democràcia” amb llepades de cul incloses a Suárez, Fraga i la Constitución.

Davant de tot això em veig obligat a plantejar-me on està l’exemplaritat de tot això. És un exemple a seguir que un règim assassí quedi impune? És exemplar que els que es van dedicar a perseguir la llengua i la cultura catalanes es quedin tan amples? És normal que reconeguts franquistes com ara Fraga puguin redactar la Constitució d’un suposat estat democràtic? Això no és una transició. Això és una maniobra àgil dels afins al règim que es van cobrir les espatlles davant d’una imminent decadència del sistema dictatorial.

Per tant, no puc entendre les lloances a un rei que va jurar els “Principios del Movimiento” o a franquistes com Fraga i Suárez. Els que són dignes de lloança són aquells que van estar amb la democràcia des del primer moment i fins a les últimes conseqüències. Aquests són els que mereixen homenatges. Els altres simplement són oportunistes que només han servit per aigualir-ho tot amb una Constitució lamentable que ens lliga a Espanya. “Atado y bien atado”. Davant d’això, si la llei és antidemocràtica, és la llei la que té el problema, no pas nosaltres. I encara menys si la llei és del país veí.