La bandera, tot l’any
Quan algú viatja per països avançats, per exemple Suècia o els Estats Units, hom s’adona ràpidament del patriotisme sa que impregna aquestes societats. A moltes cases hi ha màstils amb la bandera nacional, sense que això expressi res més que un sentiment saludable d’adhesió sentimental. En el cas suec, moltes petites illetes tenen la seva bandera amb el seu pal al costat del moll, perquè la gent senzillament està orgullosa de la seva nacionalitat, sense que això tingui cap conseqüència ni cap perjudici envers ningú.
Molts progressistes i altres acomplexats de casa nostra i d’Europa en general se’n foten, d’aquesta exhibició pública de la bandera. De seguida hi ha qui diu que mostrar la bandera arreu del país és nacionalisme o, fins i tot, n’hi ha que diuen que ratlla el feixisme. Però totes aquestes veus callen com putes quan es tracta de parlar, per exemple, de la bandera cubana, que també és omnipresent en aquesta illa caribenya regida per una dictadura comunista. Queda demostrat, doncs, que és l’antiamericanisme allò que mou aquestes persones, que no es plantegen mai res més que no sigui criticar els Estats Units per sistema i per costum.
Què volem dir amb això? Volem dir que el nacionalisme ben entès (és a dir, no agressiu envers els països veïns) és el motor que mou el món, per molt que el discurs políticament correcte intenti fer veure que el nacionalisme és un sentiment del qual ens hem d’avergonyir. Ser nacionalista avui en dia vol dir voler el millor per al teu país, estar content de ser allò que un és i voler viure en un món plural on totes les nacions es respectin les unes a les altres.
Per això animem els catalans i catalanes a mostrar la seva senyera nacional (o l’estelada, la nostra bandera de lluita i llibertat) sense vergonya ni complex. Si tenim un jardí, posem-hi un pal amb la bandera per tal que es pugui veure des d’arreu. Si no en tenim, la podem penjar al balcó o al terrat, on en format d’adhesiu al cotxe o la moto. Per què penjar la bandera només per Sant Jordi o la Diada? És que només som patriotes dos dies l’any?
Molts progressistes i altres acomplexats de casa nostra i d’Europa en general se’n foten, d’aquesta exhibició pública de la bandera. De seguida hi ha qui diu que mostrar la bandera arreu del país és nacionalisme o, fins i tot, n’hi ha que diuen que ratlla el feixisme. Però totes aquestes veus callen com putes quan es tracta de parlar, per exemple, de la bandera cubana, que també és omnipresent en aquesta illa caribenya regida per una dictadura comunista. Queda demostrat, doncs, que és l’antiamericanisme allò que mou aquestes persones, que no es plantegen mai res més que no sigui criticar els Estats Units per sistema i per costum.
Què volem dir amb això? Volem dir que el nacionalisme ben entès (és a dir, no agressiu envers els països veïns) és el motor que mou el món, per molt que el discurs políticament correcte intenti fer veure que el nacionalisme és un sentiment del qual ens hem d’avergonyir. Ser nacionalista avui en dia vol dir voler el millor per al teu país, estar content de ser allò que un és i voler viure en un món plural on totes les nacions es respectin les unes a les altres.
Per això animem els catalans i catalanes a mostrar la seva senyera nacional (o l’estelada, la nostra bandera de lluita i llibertat) sense vergonya ni complex. Si tenim un jardí, posem-hi un pal amb la bandera per tal que es pugui veure des d’arreu. Si no en tenim, la podem penjar al balcó o al terrat, on en format d’adhesiu al cotxe o la moto. Per què penjar la bandera només per Sant Jordi o la Diada? És que només som patriotes dos dies l’any?
3 comentaris:
Realment m'ha emocionat el teu article, i tant cert com malauradament escàs.
A Catalunya tenim un problema de fons. Portem massa temps amb una veueta que ens cargola les oídes repetint-nos una i altre vegada que el nacionalisme destrueix, que es font i fruit del feixisme, i tot un seguit d'estupideses típiques d'aquells que no hi veuen més enllà dels seus nassos, i que evidentment, no entenen la base del nacionalisme ben entès: l'amor per la terra i la pàtria, l'arrel del teu cos i sentiment.
Jo també emplaço a que cada català pengi una senyera (estelada o no) al seu balcó, al seu jardí, que l'ensenyi amb honor i orgull, per què és la nostra ensenya nacional.
I tan que si! La bandera que portem al nostre cor, i que porta una terra que ha passat temps negres però també de gloriosos!
VISCA CATALUNYA I LES 4 BARRES!
patriacatala.blogpsot.com
Molta raó. Jo ja ho havia pensat. Només vull recordar que els catalans tenim dues banderes, ço és, els 4 pals i la bandera de St. Jordi. Hem de recuperar aquesta última que es troba vergonyosament marginada.
Post a Comment