El PRC
No és costum d’aquest bloc parlar de les forces polítiques en general, però el resultat de les eleccions municipals (i autonòmiques en alguns indrets de la nació catalana) ha fet que haguem decidit parlar del Partit Republicà Català (PRC o RC, segons les versions). El cas és que aquest partit s’ha fotut una clatellada electoral de dimensions gegantines. I ho ha fet, com era previsible, per diverses raons que convé explicar.En primer lloc, cal dir que el partit pateix una greu crisi d’identitat. Únicament està unit en el seu odi a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i basa el seu programa en criminalitzar aquesta força política. És cert que segurament s’ha equivocat pactant amb el PSC, però basar una estratègia política en el descrèdit de l’adversari no duu enlloc. El fet de qualificar ERC només amb la E és una criaturada que indica la escassa maduresa política del partit d’Agustí Soler. Cal tenir un bon programa i centrar-s’hi, tot evitant donar sempre missatges negatius i catastrofistes. En segon lloc, la llista de candidatures i caps de llista es va fer depressa i corrents, sense criteri i triant persones que no estaven preparades. Només cal veure algunes de les seves declaracions o entrevistes, en les quals asseguraven no tenir un programa municipal concret més enllà de crear una xarxa de municipis per la independència. El resultat de tot plegat: zero.
Per contra, un projecte allunyat del nacionalisme unitari però totalment respectable, com és les Candidatures d’Unitat Popular (CUP,) va obtenir un bon resultat pels mateixos dos motius, però al revés: tenia un programa treballat que excloïa atacar altres forces polítiques i tenia candidats que portaven molts anys treballant sobre el terreny. És per això que felicitem la CUP pel seu èxit.
Tot això evidencia quin és el camí a seguir pel nacionalisme unitari: treballar, treballar i treballar. I, sobretot, no criticar ningú, i menys encara els independentistes, sobiranistes o nacionalistes que han triat una altra via. Perquè tots anem en carrils diferents, però dins la mateixa autovia.
2 comentaris:
Bona informació, estic d'acord amb tu. En comptes de desgranar més l'independentisme el què s'ha de fer és anar a crear un partit únic.
Per recomanar no criticar ningú, ondia doncs la crítica que feu al RC.
Per cert quantes candidatures heu presentat vosaltres? Ah zero? ohhh vaja. Clar un esforç tan gran us ha deixat esgotats. Vosaltres sou incapaços de presentar-se mai a cap elecció. Sabeu diuen que el proper novembre en tindrem dues, o millor dit tres, Congrés, Senat i Parlament. Però clar, no estereu preparats, hahaha. Perquè presentar-se només pel Parlament no sé pas eh. Aleshores tindrem que votar RC al Congrés? Això sí si s'avancen tindreu l'escusa que us ha agafat en mal moment i a les properes segur que us presenteu.
Per últim felicitar a les Cups que després de 30 anys hagi pogut treure unes engrunes del pastís. Amb el jseu pas l'11 de setembre de l'any 3721 Catalunya es proclamarà independent, suposant que no falli res i no es barrallin pel camí, clar que llavors sempre podem esperar a l'any 5033 que gràcies a Unitat serem independents.
Post a Comment