La tapadora i el iogurt
Permeteu-me que avui us expliqui una història de ficció que se m'ha ocorregut veient la defensa aferrissada de l'estatut que ha fet el nostre president.
Bé la història tracta de dos homes que es coneixen des de fa temps, posem que un es diu Pau i l'altre Pere. Arriba l'hora de dinar i en Pau treu un iogurt i quan es prepara per menjar-se'l en Pere que no ha portat res li pren i se'l menja, en Pau com que és ruquet no es queixa. L'endemà es repeteix l'escena i així cada dia durant anys, en Pau no dina i en Pere menja sense haver-se de pagar el menjar.
Un dia en Pau que s'ha radicalitzat veient la injustícia decideix demanar la tapa del iogurt per poder-la llepar, però en Pere la hi nega, al final després de discutir molt, negocien i acorden que en Pau rebrà un quart de tapa cada dia. Aquest se'n va tot cofoi pensant que per fi s'ha fet justícia però pel que es veu en Pere és tan cabró que no en té prou en tractar de subnormal a en Pau (que una miqueta ho és) que a sobre enlloc del quart de tapa n'hi dona la meitat del quart.
En Pau com és lògic sentint-se traït s'enfada i es dedica a dir que és injust, que ell vol el quart de tapa que li correspon. Però en Pere li diu que no, que demanar un quart de tapa del seu propi iogurt és un excés i que el que vol demanant tan és matar-lo a ell de gana.
Bé la història és una merda i acaba així o potser acabarà pitjor no ho sé. El que si que sé és que si canvieu en Pau pels polítics catalans i en Pere pels espanyols... oh sorpresa! ja no és un conte! si amics meus ho heu encertat, és la puta merda de realitat del nostre país i és que com diuen la realitat supera la ficció.
Bé la història tracta de dos homes que es coneixen des de fa temps, posem que un es diu Pau i l'altre Pere. Arriba l'hora de dinar i en Pau treu un iogurt i quan es prepara per menjar-se'l en Pere que no ha portat res li pren i se'l menja, en Pau com que és ruquet no es queixa. L'endemà es repeteix l'escena i així cada dia durant anys, en Pau no dina i en Pere menja sense haver-se de pagar el menjar.
Un dia en Pau que s'ha radicalitzat veient la injustícia decideix demanar la tapa del iogurt per poder-la llepar, però en Pere la hi nega, al final després de discutir molt, negocien i acorden que en Pau rebrà un quart de tapa cada dia. Aquest se'n va tot cofoi pensant que per fi s'ha fet justícia però pel que es veu en Pere és tan cabró que no en té prou en tractar de subnormal a en Pau (que una miqueta ho és) que a sobre enlloc del quart de tapa n'hi dona la meitat del quart.
En Pau com és lògic sentint-se traït s'enfada i es dedica a dir que és injust, que ell vol el quart de tapa que li correspon. Però en Pere li diu que no, que demanar un quart de tapa del seu propi iogurt és un excés i que el que vol demanant tan és matar-lo a ell de gana.
Bé la història és una merda i acaba així o potser acabarà pitjor no ho sé. El que si que sé és que si canvieu en Pau pels polítics catalans i en Pere pels espanyols... oh sorpresa! ja no és un conte! si amics meus ho heu encertat, és la puta merda de realitat del nostre país i és que com diuen la realitat supera la ficció.
0 comentaris:
Post a Comment